Un total de 1.434 docents han presentat la seva sol·licitud per participar en el concurs d'oposició de les Illes Balears, que es farà els pròxims dies 9 i 10 de maig. Segons ha informat la Conselleria d'Educació i Universitats en un comunicat, a Mallorca s'hi han presentat 1.066 aspirants; 75, a Menorca; 281, a Eivissa, i una dotzena, a Formentera. Aquestes xifres representen un increment respecte de l'any passat, quan s'hi van registrar 1.290 sol·licituds.

Claustres de centres educatius integrats per docents nòmades que desitgen tornar a la seva illa —normalment Mallorca. Escoles i instituts amb més de la meitat dels equips formats per interins: gent jove que arriba per fer la seva primera feina, a vegades sense cap contacte previ amb el món educatiu. Aquesta és la realitat de bona part dels centres d’Eivissa i Formentera, on la inestabilitat és la norma i on es treballa al dia, sense possibilitat de projectar més enllà d’un curs perquè no se sap quins docents hi haurà ni si estaran compromesos amb allò que s’hi està decidint.

El sindicat USO ha protagonitzat aquest dimarts una concentració davant la Conselleria d'Educació per reclamar la recuperació de les retribucions retributives congelades el 2020 i el 2021 i un plus d'insularitat. El sindicat majoritari en l'ensenyament concertat i dels professors de religió de la pública ha exigit que se signi un acord que garanteixi la recuperació del 2% del 2020 i el 0,9% del 2021 i el plus d'insularitat.

A la Xina hi trobes universitats ben dotades econòmicament, amb una estructura jeràrquica i alumnes motivats, però no hi trobaràs debats. Joan Cortada treballa al departament d'espanyol d'un d’aquests centres universitaris a Pequín. El Beijing Institute of Technology, on fa classes i també on viu, és un recinte modern al sud de la capital xinesa. Les instal·lacions generen enveja, tot i que sorprèn trobar alguns tancs i material militar exposat a les grans avingudes del campus; la universitat té una part dedicada al desenvolupament de tecnologia d’ús militar.

Un professor de l'institut de la Mina ha resultat ferit al ser agredit amb una navalla aquest dimarts a la sortida de classe, segons ha avançat el diari El País. La víctima ha rebut dues punxades: una a l'esquena que no ha arribat a tocar-li el cos i una altra a les natges. En tots dos casos s'ha considerat que les ganivetades eren de poca profunditat, fins al punt que fonts policials han explicat a l'ARA que l'agressor "no tenia intenció de matar". El professor ha estat traslladat a l'Hospital del Mar de Barcelona i la seva vida no corre perill.

V.A. va ser professor d’educació física a l’IES Les Corts durant menys de tres mesos, a principis del curs 2020-2021. En aquell període de temps s'haurien concentrat els comentaris i tocaments que li han valgut la denúncia de nou alumnes. Totes feien primer d’ESO menys una, que feia tercer. El cas es jutja aquesta setmana a l’Audiència de Barcelona, i l’home s’exposa a una petició de 45 anys de presó per part de la Fiscalia per abús sexual continuat a menors. Ell, però, s'ha exculpat del tot amb una declaració plena de les paraules "mai", "fals" i "rotundament fals".

Dinamarca és dels països que, any rere any, lideren els rànquings de competències dels alumnes, amb un sistema educatiu que es caracteritza per ser completament gratuït des de l’escola primària fins als estudis universitaris i que es diferencia força de l’ensenyament a Catalunya. Això ho sap bé Carolina Diarte (46 anys, nascuda a Castellar del Vallès), que ja fa 18 anys que viu al país escandinau, on treballa com a professora d’educació secundària des de fa 15 anys. Ella no s’esperava acabar donant classes en un institut de Dinamarca, però després de conèixer la seva parella danesa al Japó, tots dos van decidir anar a viure junts a Copenhaguen. La Carolina havia estudiat traducció i interpretació a Barcelona, i això li va servir per trobar feina de professora.

"Penjaràs els apunts al classroom?" "Això ho trobarem al campus virtual?". Són les dues preguntes que més repeteixen els estudiants a docents d'institut o d'universitat just abans de començar una classe. "Si veig que el que explica el professor és el mateix que penja a l'aula virtual em relaxo i, de vegades, fins i tot hi ha moments que desconnecto o xerro esporàdicament amb la companya del costat", reconeix la Martina, estudiant universitària. El 80% del seu professorat penja el contingut a l'aula virtual, i d'aquest, aproximadament la meitat és el mateix que s'explica a l'aula. La Ioana, de 22 anys, també és estudiant universitària i, en el seu cas, el 70% del contingut que es penja a l'aula virtual és el que dona el professor. "Pots aprovar sense anar a classe perquè repeteix el mateix rotllo", admet. A Batxillerat, recorda, prenia més apunts perquè ho feia servir com una tècnica d'estudi. "Ho he canviat perquè no és el mateix estudiar capitals d'Europa que fer una classe reflexiva".

Daniel Turienzo (1987) ha treballat de mestre en diferents comunitats autònomes i també ha fet classes a diverses universitats espanyoles. Ara ho fa com a adscrit a la conselleria d'Educació de l'ambaixada d'Espanya al Marroc. Juntament amb el professor Jesús Rogero han escrit Educa Fakes, un llibre que vol desemmascarar les 50 mentides i mitges veritats sobre l’educació espanyola.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat en diverses ocasions que es proposa signar una ordre executiva per iniciar el procés d'eliminació del departament d'Educació. Aquesta acció forma part de l'estratègia liderada per Elon Musk per reduir la burocràcia i l'administració pública federal, i que considera els servidors públics “paràsits” de l’estat. Aquesta situació ha creat un sentiment d’incertesa, por i inestabilitat enorme entre els treballadors. Molts d’ells ja han estat acomiadats amb un simple correu electrònic que els notifica d’un dia per l’altre que no cal que tornin a la feina.

He après moltíssim de la meva filla i de les seves amigues. M'han transportat a coses que són fonamentals per entendre qui soc avui.

De casa, solen sortir amb dos vehicles diferents. El pare porta els dos fills i la mare s’ocupa d’acompanyar la filla. Tot i que hi ha dies que també agafen un sol cotxe o, fins i tot, hi van amb bicicleta. Un cop arriben a l’escola de Sant Esteve de Guialbes (Pla de l'Estany), ell, que és mestre, se’n va a donar classe mentre ella, que també ho és, fa de suport de matemàtiques. Els fills, cadascú al seu curs, comencen amb les seves rutines: tots van a la mateixa escola, uns per estudiar-hi i, els altres, per treballar-hi.

Amb l'inici de curs us volem proposar quatre plataformes que poden ajudar docents, escoles i famílies a facilitar la feina, a més de millorar la comunicació. Dues d'elles estan creades a Catalunya i les altres dues s'utilitzen a escala mundial.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) ha denunciat aquest dimecres, primer dia del curs 24-25, que la Conselleria d'Educació no respon a les consultes que formulen alguns equips directius de centres escolars mitjançant telefonades i correus electrònics.

El curs escolar comença avui i 161.088 alumnes (1.183 més), 14.005 professors de la pública i 4.579 de la concertada tornen a les aules. Dues de les grans novetats són la prohibició dels mòbils dins els centres educatius, a més de la introducció de l'elecció de llengua al primer ensenyament. El 83% de les famílies de les Balears han triat el català. Al CEIP Aina Moll (un centre amb 650 alumnes), de fet, han escollit la llengua pròpia el 100% dels pares. "Cap família ha triat el castellà", explica la directora Aina Garcias. Segons diu, els centres no han rebut cap instrucció de com organitzar la situació, en cas que famílies haguessin escollit castellà. "El claustre està molt content de com funciona el projecte lingüístic i així ho hem transmès als pares. Els nostres infants surten amb un molt bon nivell de català i de castellà", argumenta Garcias.

Els nins de les Balears tenen clar, per ara, què volen ser quan siguin grans. Segons el darrer estudi d'Adecco, les professions més desitjades pels infants de l'Arxipèlag són molt similars a les de l'any passat. Concretament, els nins volen ser futbolistes, youtubers o policies i les nines, professores o veterinàries.

La Conselleria d'Educació de les Illes Balears ha fet públiques aquest dissabte les novetats del servei de menjador per al pròxim curs 24-25. Entre elles hi destaca, principalment, l'increment del que cobraran els docents encarregats d'aquest servei que veuran com es triplica la gratificació econòmica per dur a terme aquest servei voluntàriament.

Malestar i polèmica als Centres de Professors (CEP) de Mallorca pel procediment que segueix la Conselleria d'Educació en l'adjudicació de places de directors. Segons informen fonts de l'STEI i alguns dels implicats, Educació va comunicar que no compta amb el director del CEP Palma, José Antonio Vega, ni amb el de Manacor, Ferran Casbas, i a qui era la directora del CEP Inca, María Jacoba Ximelis, li ha ofert quedar però com a secretària del centre. Així, una vegada els seus mandats de direcció acabin, no es renovaran. En els tres casos, expliquen les mateixes fonts, la Conselleria nomenarà a dit i sense consensuar els substituts. Aquest fet ja ha provocat la renúncia d'una part dels assessors docents que feien feina amb els càrrecs que es destituiran. La directora del CEP de Calvià, Lorena Valenzuela, serà l'única que, en principi, mantindrà la seva plaça.

En Marcos i en Toni (nom fictici) són professors de secundària a dos instituts de Mallorca. Els dos, obertament gais, viuen lliurement la seva orientació sexual, però només el primer és visible a la feina. Són la cara i la creu de com la societat o, en aquest cas, els alumnes i la comunitat educativa, tracten la diversitat. Han passat gairebé 20 anys de l'aprovació del matrimoni igualitari i els alumnes d'en Marcos –nascuts tots després de la llei socialista– adoren la seva manera d'ensenyar. Parlen amb normalitat sobre l'orientació sexual del professor i miren les seves xarxes socials on comparteix fotografies amb la seva parella. Saben que és gai i està integrat, absolutament normalitzat.