"Catalunya es vol implicar en una Espanya plural i diversa". Amb aquest missatge ha reaparegut el president de la Generalitat en els actes del Dia de la Hispanitat a Madrid després de catorze anys de plantades de l'independentisme. Salvador Illa ha assistit a la desfilada militar, marcada per una intensa pluja que l'ha deslluït, i a la recepció posterior dels monarques al Palau Reial. En conversa informal amb els periodistes, Illa ha tornat a proclamar que amb l'arribada del PSC a la Generalitat el paper de Catalunya dins de l'Estat ha canviat. Pretén "defensar l'autogovern" i el finançament singular, però des de la "normalització de les relacions institucionals" i amb la voluntat "d'ajudar a millorar Espanya" sense entrar en "soroll ni provocació", ha explicat. Aquesta cordialitat s'ha percebut en les salutacions amb la resta d'autoritats. Se l'ha vist fins i tot xerrant amistosament amb els presidents populars d'Andalusia i el País Valencià, Juanma Moreno i Carlos Mazón, que s'oposen frontalment al pacte dels socialistes amb ERC.

Avui és el dotze d’octubre, la Mare de Déu del Pilar, patrona de Saragossa, d’Espanya i de la Guàrdia Civil. I a més és l’aniversari del descobriment d’Amèrica. Per això és la festa de la Hispanitat. Ja saben que Colom, de fet, no sabia que descobria Amèrica, és a dir un nou continent. Ell es pensava que havia arribat a l’Índia per l’altre costat. No tenia ni idea que enmig hi havia tot un continent. Però tot això és igual. Tot plegat és un embolica que fa fort, l’aparició de Maria en carne mortal a l’apòstol sant Jaume, el pilar de jaspi, la primera església dedicada a Maria en tot el món, etc., etc. A mi el que em fa més gràcia de tot és que sigui patrona de la Guàrdia Civil, no sé per què. Però això sembla que és molt recent. Va ser Alfons XIII, àlies en cametes, que ho va declarar. I aquesta cosa de la Hispanitat, per dir la veritat, no me’n fa cap, de gràcia. I suposo que a molts sud-americans tampoc. 

El primer que se sent quan Felip de Borbó baixa del cotxe per presidir la desfilada del 12 d’octubre és “Que te vote Txapote!”, un crit dedicat a Pedro Sánchez que utilitza el sobrenom del terrorista d’ETA que va assassinar Miquel Ángel Blanco, tot i les reiterades peticions de víctimes del terrorisme que han demanat acabar amb l’eslògan pel dolor que els causa sentir-lo. És en va. I després, esclar, es crida “Puigdemont a prisión!” Els haters de les xarxes socials es fan presents en carn i ossos en el dia de la Festa Nacional Espanyola per convertir en costum l’insult al cap de govern socialista.

Els diaris i les xarxes publiquen articles que, ens diuen amb èmfasi, tenen la clau per entendre un conflicte etern. Com si els conflictes eterns s’entenguessin. Com si les decisions que porten a la destrucció i les massacres tinguessin un sentit estratègic que es pogués justificar. És una brutalitat sense sentit, però tot i així es busquen els arguments que suposadament expliquen els passos desequilibrats d’éssers perversos que juguen a la guerra amb la sang aliena. No hi ha raons, només llàgrimes a tots els bàndols. Fa segles que el món mou d’aquesta manera salvatge les seves coordenades. Però encara ara mirem de donar-hi una explicació teòrica per poder sobreviure-ho. L’arrel és morta i n’ha de néixer una de nova. És possible, realment?   

"It's the day of Spain", contesta un agent de policia a un turista –de tants– que es miren l'espectacle amb una ganyota d'incomprensió. Una altra, italiana, es fa una selfie amb la bandera de grans dimensions que li queda a l'esquena i que l'exèrcit ha disposat entre les lleones del passeig del Born, al costat de la plaça de la Reina, on quedarà instal·lada fins demà. Per la megafonia sonen una sèrie de discursos –"no hi ha res més bell que ser espanyol", enalteixen– i oracions –"pels caiguts", s'arriba a entendre, perquè el so justament s'atura–, mentre membres del cos armat alcen enlaire els seus fusells. Es tracta d'un acte gairebé sense precedents, almenys en el nostre passat més recent, que commemora –un dia abans– el Dia de la hispanitat (12 d'octubre) al passeig del Born de Palma, gràcies al permís de l'Ajuntament, governat pel Partit Popular des del juny.

Amb els contagis a la baixa i amb cada vegada menys restriccions, el 12 d'octubre ha intentat recuperar aquest dimarts la fesomia prepandèmia. Ha tornat la tradicional desfilada militar al passeig de la Castellana de Madrid i la també habitual recepció dels reis al Palacio Real. Dos actes institucionals que han servit un cop més de termòmetre de la situació política i per certificar que la guerra de la dreta contra el govern espanyol continua oberta. Els xiulets del públic de la Castellana contra el president Pedro Sánchez n'han sigut una prova. L'altra, el nul contacte que han mantingut el cap de l'executiu i el cap de l'oposició, Pablo Casado, tant en públic com en privat, en els actes del Dia de la Hispanitat.

L'acte de commemoració del Dia de la hispanitat ha tornat a Palma després de gairebé dos anys. S'ha duit a terme al palau de l'Almudaina, com és habitual, i hi han participat l'exèrcit, amb representació de diferents divisions, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i, per primera vegada, la Policia Local de Palma.

El 1892, 400 anys després que Cristòfor Colom posés els peus a Amèrica, va ser la primera vegada que es va marcar el 12 d’octubre al calendari com la festa nacional d’Espanya. La tria es va consolidar amb la restauració de la democràcia, després que durant el franquisme aquesta festa hagués passat a un segon pla perquè el règim havia potenciat la data del 18 de juliol. El decret llei del 1987 justificava l’elecció del 12 d’octubre pel fet que “simbolitza l’efemèride històrica” en què Espanya “inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus”. La colonització del continent americà va suposar un abans i un després en la història de la humanitat però, com tots els esdeveniments històrics, té llums i ombres.

Fa un parell de setmanes, la convenció del PP evidencià fins a l’extrem que, en el discurs de la dreta espanyola, l’ultranacionalisme monoidentitari i excloent va de bracet amb una defensa abrandada i antiindigenista de la “hispanitat”; són les dues cares de la mateixa moneda, la doble projecció –cap endins i cap enfora– d’un mateix complex. Un complex que sembla de superioritat i, en rigor, és d’inferioritat.

El diputat de MÉS per Mallorca Joan Mas Collet ha reclamat aquest dilluns, vigília del Dia de la hispanitat, que "l'Estat demani perdó pel genocidi del 1492" i que "es deixin de fer desfilades militars pel 12 d'octubre". Segons el representant ecosobiranista, aquesta celebració té "un clar component militarista, absolutament desfasat en ple segle XXI". "L'Estat celebra un dels genocidis més grans, el qual es va fer en nom de la Bíblia i la Corona", ha assenyalat el diputat, que ha recordat que "es varen aniquilar persones, cultures i llengües".

Aquest 11 d'octubre passarà a la història com el primer Dia dels Pobles Indígenes celebrat oficialment als Estats Units. Una proclamació oficial del president Joe Biden, tot just divendres passat, ha permès als pobles nadius nord-americans commemorar aquesta data tal com reclamaven històricament, com un dia en què “la nació celebra les inestimables contribucions i la resiliència dels pobles indígenes i en reconeix la sobirania inherent”. I alhora, també en paraules de Biden, com un reconeixement de “la història dolorosa d’errors i atrocitats que molts exploradors europeus van infligir a les nacions tribals i a les comunitats indígenes”.

M'estava prenent un gustós gelat amb perles de xocolata quan vaig sentir a la televisió les declaracions d'Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, dient que la colonització va portar la civilització i la llibertat al continent americà. Se'm va entravessar el gelat. Després va sortir amb allò de "l'indigenisme és comunisme", i gairebé m'ofego de riure imaginant-me per un moment Karl Marx escrivint El capital amb el plomall de Moctezuma al Gran Temple. ¿Pot ser que, en la seva confusió, Ayuso es pensés que Marx i Engels eren els homes blancs i barbuts als quals es referien les profecies dels asteques que auguraven el retorn de Quetzalcóatl? El que va passar pel cap de la senyora Isabel, a més de les tisores del seu exmarit perruquer, és tot un enigma.

La princesa Elionor no assistirà amb els reis a la desfilada militar del 12 d'octubre a Madrid, ni a la posterior recepció al Palau Reial, perquè aquest dia és lectiu a l'internat de Gal·les (al Regne Unit) on cursa el batxillerat. A més, el desplaçament l'obligaria a fer cinc dies de quarantena al tornar, cosa que li impediria poder seguir amb el curs. Per primera vegada des del 2014, quan es va estrenar a la desfilada militar amb la seva germana, la infanta Sofia, l'hereva al tron no serà a l'acte central que se celebra al passeig de la Castellana ni tampoc a la recepció posterior del Palau d'Orient.

Diverses fileres de motos i cotxes, fins a arribar als 410 vehicles –segons fonts policials–, han recorregut aquest dilluns els carrers de Palma convocats per Foro Baleares amb motiu del Dia de la hispanitat i per protestar contra el Govern balear i l'espanyol. Ho han fet al ritme de l'himne d'Espanya, el Cara al sol i El novio de la muerte i engalanats amb la bandera espanyola. Entre les banderes, se n'han pogut veure algunes de preconstitucionals, com ara la falangista o la dels terços espanyols, característica dels adeptes del bàndol carlista.

‘Hispània’ és un concepte geogràfic: la península Ibèrica. La reconquesta de l’Espanya ‘perduda’ no deixa de ser una idea encunyada al servei dels reis d’Astúries per legitimar la seva continuïtat amb els visigots -que, per cert, mai no dominaren les Illes Balears-. El matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó no establí cap unitat, ja que cadascuna de les espanyes continuà amb el seu ple autogovern, fins als segles XVIII i XIX. I, de fet, mai no hi ha hagut una Hisenda comuna espanyola, ni tan sols en temps de Franco. La celebració del 12 d’octubre -Festa Nacional espanyola-, aquest dilluns, és bon moment per parlar-ne.

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha rebut una xiulada i crits de «Fora, fora» dels espanyols que han presenciat la seva arribada a la tribuna d'autoritats de la desfilada militar del Dia de la Hispanitat a Madrid. Tal com ja li va passar en l'edició anterior, el líder del PSOE ha estat escridassat quan ha baixat del seu cotxe oficial a la plaça Lima, fet que ha reprovat la ministra de Defensa, Margarita Robles, que en una entrevista a TVE ha qualificat l'acció de "falta de respecte".