Aquest estiu Miquel Vanrell, el propietari de la vaqueria Son Carbó (Campos) –la més grossa de Mallorca amb 300 vaques per munyir–, ha fet una inversió en màquines per munyir i en una nau per a les vaques de gairebé dos milions d'euros, les subvencions de les quals n'hi han cobert prop de 700.000. Malgrat això, Agama (que és el seu únic client) ha anunciat que l'any que ve deixarà de comprar la llet a Mallorca perquè "les vendes han caigut molt", segons ha explicat Vanrell a l'ARA Balears.

La constructora especialitzada en obra pública, MAB (Maties Arrom Bibiloni) serà la propietària de la històrica fàbrica de pinsos Piema. Segons ha avançat aquest dimecres el diari Última Hora i ha pogut confirmar l'ARA Balears, malgrat que l'operació encara no s'ha fet efectiva, les dues propietats han arribat a un acord i la constructora binissalemera adquirirà la fàbrica per onze milions d'euros.

El maig de 2022 es va anunciar, des de Seül, la inversió industrial més rellevant dels últims vint anys a Catalunya: una fàbrica de components per a bateries a Mont-roig del Camp. Amb 600 milions d’euros i 500 llocs de treball directes, l’empresa coreana ILJIN (ara LOTTE) hi pretenia establir la seva primera planta a Europa.

Una explosió aquest migdia en una fàbrica d'un polígon del municipi valencià d'Ibi, a la comarca de l'Alcoià, ha deixat almenys tres morts i set ferits, tres dels quals de molta gravetat, segons les primeres informacions del Consorci Provincial de Bombers i el Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències. Es tracta d'una nau de l'empresa Climber, al polígon industrial d'Alfàs, que produeix poliestirè expandit, el que es coneix col·loquialment com a suro blanc.

L'economista català Ernest Lluch, assassinat per ETA el 2000, definí Mallorca i Menorca com les úniques illes industrials de tota la Mediterrània. Va ser a partir del segle XIX quan, amb els aires de la Revolució Industrial d’Anglaterra, el paisatge insular es poblà de fàbriques –el motor tèxtil d’Eivissa fou Can Ventosa, inaugurada el 1876. A Mallorca, Palma s’erigí en l’epicentre fabril, seguit, a la Part Forana, per Sóller, Inca, Manacor i Llucmajor. El relat oficial, tanmateix, diu que foren els hotelers els qui, després d’una guerra civil provocada per un cop militar, tragueren les Balears de la misèria més absoluta. L’historiador solleric Antoni Quetglas lamenta molt els efectes d’aquest relat: “A Terrassa (Catalunya) o a moltes ciutats d’Anglaterra i Alemanya el patrimoni industrial és un atractiu turístic. Aquí, però, ens hem oblidat que hi havia una potent activitat econòmica abans del ‘boom’ turístic”.

Barcelona Traction, Light & Power, més coneguda com la Canadenca, va ser una empresa cabdal en la història de Catalunya per múltiples raons, moltes tan conegudes que avui no ens hi entretindrem. Però si era una firma catalana i tenia totes les instal·lacions al país, per què tothom s’entestava a anomenar-la la Canadenca? El cert és que la seu de la societat era a Toronto, però això no és la resposta sinó una part més dels interrogants. La clau de volta per desentrellar la qüestió és que la ciutat del Canadà on es va situar la seu social permetia determinades llibertats societàries que eren una bona mostra del capitalisme salvatge que va imperar durant el primer terç del segle XX (sobretot escassa regulació i alt pes del deute per engegar negocis).

Una empresa mallorquina, New Company, produirà per primera vegada un desinfectant a gran escala capaç d'eliminar el coronavirus, que permetrà "garantir l'autobastiment en cas d'un nou confinament", segons ha informat la companyia en una nota de premsa. La fàbrica on es produirà el biocida, ubicada al polígon de Son Noguera de Llucmajor, ja està plenament operativa.

El 12 de desembre, Vidrieries Gordiola va complir 300 anys. Des de 1729, de generació en generació familiar, ha traspassat els sabers ancestrals i avui esdevé l’empresa artesanal de més prestigi i un referent del sector. Instal·lada en els anys 70 a Algaida, la popular marca de cristall inaugurà el Museu del Vidre amb la presència dels reis d’Espanya el 1977. Des d’aleshores, la reina Sofia n’ha estat la millor ‘ambaixadora’ i pocs són els estius en què no ha visitat la fàbrica i museu, sempre acompanyada de familiars o amistats. Tres segles de creació artística, a través de vuit generacions, són el segell de garantia d’una empresa que ha sobreviscut a molts d’embats, respectant les arrels d’un ofici que s’aprèn a peu de forn i de la mà de mestres artesans. Marisa Aldeguer Palou, copropietària de la fàbrica i membre de la nissaga Gordiola, du el vidre dins la sang. Recorda que la vida d’un bon vidrier neix amb la vocació i avança amb molt de sacrifici per acabar adquirint grans coneixements.

Els Bombers de Palma han hagut d'actuar aquest dijous en un incendi en una fàbrica de reciclatge de paper situada al polígon de Marratxí. El foc ha començat a les 11.30 h en un palet que era a l'exterior de l'immoble, segons ha informat la Guàrdia Civil.

Serà una làmpada. Transparent, en forma de campana. Es penjarà al sostre amb una corda. Serà una làmpada, però ara és encara una bolla incandescent aferrada a la punta de la canya -metàl·lica i buida per dins- que sosté Rosa Jaume, una de les treballadores de la fàbrica de vidre bufat Gordiola. Abans, Jaume ha posat la canya a l’interior d’un forn fet de totxo on hi ha el vidre fos en ebullició, per treure aquesta massa feta bolla que, a cop de l’aire dels seus pulmons, es convertirà en copa, tassó, figureta, gerro o alguna dels centenars de creacions que els Gordiola tenen a les seves botigues.

La producció a les fàbriques espanyoles ha registrat, aquest agost, la davallada més gran des de la primavera del 2013. L'activitat del sector acumula, així, tres mesos consecutius de contracció, després que l'índex de gerents de compres (PMI) s'hagi situat en 48,8 punts, davant dels 48,2 del mes anterior. L'indicador, que elabora l'empresa nord-americana d'estudis analítics IHS Markit, enquesta a 400 fabricants del país en qüestió i resol amb una xifra entre el 0 i el 100.

El Barça, sempre pioner en moltes coses, també ho va ser a l’hora de rebre la prohibició de la FIFA per fitxar. Però era evident que no era l’únic club que fitxava jugadors internacionals menors d’edat. De fet, en lloc de posar-se a la defensiva i engegar aquella desafortunada campanya en què deia que La Masia no es tocava, el Barça hauria d’haver fet una mica més d’autocrítica i intentar fer canviar el reglament. Perquè aquest és el problema de rerefons en molts aspectes del futbol: que està massa encotillat a les seves normes. I enfrontar-se amb els que manen i tenen el poder mai és una bona solució, com s’està demostrant amb el tema de les estelades. I el pitjor va ser quan buscaven una mà negra que és obvi que no existia. Almenys amb la FIFA, amb la justícia i Neymar ja és un altre tema.

Aquesta matinada han mort almenys 65 persones i n'han resultat ferides 100 més després d'una greu explosió en una fàbrica de metalls a la província oriental de Jiangsu, proveïdora de General Motors, segons informa la premsa oficial.

Els equips de rescat clavaven ahir amb desesperació les pales de les excavadores sobre la runa del gegant edifici que allotjava diversos tallers de confecció de roba per a reconegudes marques de moda europees i nord-americanes i que es va ensorrar dimecres. La xifra de morts s'ha disparat als 292 i plana la por que es pugui arribar als 400. Ahir la policia va informar que més de 1.000 dels 2.500 treballadors van resultar ferits i que molts continuaven atrapats sota la runa. Soldats, policies, bombers i voluntaris van participar en la dramàtica recerca de supervivents i també de cadàvers.