L'entitat de protecció del patrimoni ARCA ha demanat a l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) que no atorgui la concessió de la futura planta de residus líquids prevista al port de Palma, ja que considera que afectaria directament el valor patrimonial del castell de Sant Carles, "un dels elements més valuosos" de la zona.

La tranquil·litat a Sineu i a la zona de Son Venrell s’ha tornat a veure alterada. La plataforma Macrogranges No ha denunciat davant la Conselleria d’Agricultura un nou abocament de fems a la finca on s’havia de fer la macrogranja. Fou dijous dia 19 de març. Segons l’entitat, el fet va provocar “olors fortes” que es varen estendre per tot el municipi de Sineu i varen ser clarament percebudes, fins i tot, per veïns de Lloret de Vistalegre, la qual cosa generà un notable malestar social.

El pròxim mes d’abril està previst que comenci finalment la prova pilot per al trasllat de residus d’Eivissa fins a la planta d’incineració de Son Reus, a Palma, després de mesos de debat polític i jurídic sobre com afrontar la crisi de gestió de fems a l’illa pitiüsa. El Consell d’Eivissa ha anunciat aquest divendres que el cost de les proves serà de 10 milions d’euros i que es traslladaran unes 30.000 tones de residus, mentre els cinc ajuntaments de l’illa acaben de tancar plans de xoc per reduir la generació de fems. L’objectiu declarat és allargar la vida útil de l’abocador insular de Ca na Putxa, a Santa Eulària, que es trobava a prop del seu límit de capacitat i s’havia convertit en un dels eixos del debat sobre residus a les Pitiüses.

Cada menorquí pagarà enguany, de mitjana, 937 euros en taxes i impostos al seu ajuntament. La xifra creix any rere any, empesa per l’increment dels serveis públics i la necessitat de l’administració més propera d’augmentar els ingressos corrents per tal de fer front a les despeses que suposa posar en marxa la maquinària municipal. La més important és la destinada al personal. Fins a 603 euros del que aporta cada contribuent, quasi dos terços del total, es destinaran a pagar el sou al miler llarg de funcionaris i empleats públics que fan feina a l’administració local a Menorca.

Els agricultors i ramaders que produeixen residus han d’estar donats d’alta al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes per poder-los tractar. L’alta al registre atorga un Número d’Identificació Ambiental (NIMA) i té un cost de 51 euros. Sense aquest número, l’empresa adjudicatària del contracte de recollida de plàstics no pot recollir els fems i tampoc no es poden entregar a TIRME. Aquesta obligació, que imposa la llei de residus estatal aprovada el 2022, suposa “més burocràcia per als pagesos, amb una trampa gegant”, lamenta el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià.

Els residus d’Eivissa que es traslladaran a Mallorca arribaran als ports de Palma i Alcúdia i es descarregaran "als mateixos molls que les mercaderies comercials", segons ha assegurat el director de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), Antoni Ginard, a l'ARA Balears. L’APB assegura que les instal·lacions poden assumir l’operació, mentre que el Govern prepara el marc legal per enviar fins a 30.000 tones de fems a Son Reus.

El vicepresident primer del Govern i conseller d'Economia, Antoni Costa, ha assenyalat que el Decret de projectes estratègics "100% pactat amb Vox" possibilita jurídicament que pugui efectuar-se el trasllat de residus des d'Eivissa fins a Mallorca.

L'única opció a curt termini que preveu el Consell d'Eivissa per valoritzar els residus de les Pitiüses és l'exportació de fems a Mallorca, segons han assegurat fonts de la institució insular a l'ARA Balears. Per tant, el fet que de moment no s'hagi pogut modificar la Llei de residus per encabir l'operació complica, i molt, la situació dels residus a Eivissa. L'abocador de Ca na Putxa es troba molt a prop del final de la seva vida útil, ja que els darrers anys s'ha disparat la generació de residus a Eivissa i, per aquest motiu, els dos consells insulars, amb la supervisió del Govern, varen decidir que el trasllat de fems a Mallorca seria la millor alternativa temporal mentre que no es debatés la solució definitiva.

Els veïns de Son Sardina s'han reunit aquest dimecres al casal de barri per posar en comú els motius pels quals reafirmen el seu rebuig envers la importació de fems d'Eivissa. Per aquest motiu, han duit a terme una trobada veïnal a la qual han posat en comú els diversos motius per justificar la negativa davant aquesta proposta.

Biel Barceló té una granja de gairebé 300 porcs i 100 truges a la carretera de Vilafranca a Porreres. Sembra ell mateix el cereal que dona als animals i, per fer-ho, escampa els excrements que produeixen perquè, segons assegura, "reactiva la terra i és molt millor que l'adob". Tot i que procura tirar-lo i tapar-lo com més aviat millor "per evitar problemes" amb els veïns (entre una cosa i l'altra passa una hora aproximadament), és conscient de l'olor que fan. "Per molt bé que l'escampis, tota la merda fa olor", admet mentre està devora un caramull de fems a punt d'estendre.

Restes de síndria, mobles, roba, capses de cartó i tota mena de residus s’amunteguen amb freqüència fora dels contenidors, plens a vessar, a diversos barris de Palma. La situació genera una imatge de deixadesa urbana i ha esdevingut una de les principals queixes veïnals, juntament amb el renou. “Surts a passejar i trobes tota una estesa de porqueria devora els contenidors”, lamenta un veí del passeig Marítim.

Les fortes olors d'excrements de gallina, procedents de terres d’una coneguda empresa manacorina del sector, que aquesta darrera setmana han transformat l’aire de la ciutat de Manacor en una pudor mala de gestionar i que en finques rústiques ha impedit, fins i tot, coses tan bàsiques com estendre la roba amb tranquil·litat, a la fi ha trobat una resposta municipal.

La façana de l'Ajuntament de Llucmajor ha aparegut aquesta matinada plena de fems, deixalles d'obra, tanques i paper de vàter. Penjat dels dos fanals que emmarquen la porta de l'edifici consistorial, un gran cartell: "Us deixam la merda que no recolliu".

Els treballadors de les empreses subcontractades per Aena per prestar serveis logístics i operatius de terra als avions, les aerolínies i els passatgers (handling) a l’aeroport de Son Sant Joan denuncien que fan feina "entre puces i paneroles". Una treballadora mostra a l'ARA Balears el cos "ple de picades" de puça. De fet, a la manifestació dels operaris d'aquest divendres en protesta per les condicions laborals, el secretari d'UGT del sector aeri a les Balears, José Negreira, va denunciar que "al pati de maletes hi ha de tot". "Tenim treballadors amb moltes picades per tot. És vergonyós", ha reiterat. En la mateixa línia, ha afegit que els passatgers, "quan embarquen, veuen les cuques com corren". "L'aeroport és l'entrada del turisme a les Illes. Som la primera cara que veuen i el servei no és gaire bo", ha insistit.

Els grups de Facebook on els veïns de Santanyí comparteixen les seves opinions sobre diferents temes del municipi estan plens de queixes amb el sistema actual de recollida de fems. Una veïna demana “on són les màquines de fer net els carrers” i una altra considera que “Cala d’Or ara és cala merda”. Amb fotografies i vídeos de carrers plens de bosses de residus, els veïns denuncien que no poden tenir "abocadors desbordats per tot el municipi”. Fins i tot, s’ha fet una recollida de firmes per eliminar aquest nou sistema de reciclatge. 

La nit de Sant Joan ha deixat una mala empremta al Caló del Moro, que ha despertat aquest dimarts ple de fems. La imatge dels residus damunt les roques ha desencadenat una onada de queixes a les xarxes socials que denuncien l'incivisme dels que varen optar per celebrar la festivitat a aquest espai natural. Les fotografies que ha penjat Marie Oehm a Instagram parlen per elles totes soles: llaunes, botelles, paquets de tabac, bosses de plàstic i cartons de pizza predominen damunt una varietat de residus.

L’agost de 2024, es Mercadal va quintuplicar la quantitat de fems de rebuig que va produir el gener del mateix any. Formentera i Ciutadella la varen quadruplicar i a municipis com Pollença, Valldemossa, es Castell i Ferreries es va duplicar, segons les xifres aportades per Tirme, pel Consorci de Residus i Energia de Menorca i pel Consell d’Eivissa, unes xifres que demostren que, de mitjana, l’activitat turística triplica la producció de residus.

Fins a 90.000 tones de residus eivissencs viatjaran en vaixell fins a Mallorca per ser incinerats a Son Reus a partir del mes d'octubre. Aquesta és la xifra de l'acord entre els consells d'Eivissa i de Mallorca que aquests dilluns han anunciat que els residus eivissencs es traslladaran per donar una sortida al problema en la gestió dels fems que pateix la Pitiüsa Major.

La porta d'entrada de la presó antiga de Palma fa un renou subtil. En entrar, tot està a les fosques i no se sent ningú xerrar. El pati està ple de fems i s'ha d'anar alerta de no ensopegar amb les cadires, geleres, carros i caixons que hi ha per tot arreu. No només les persones viuen enmig de la brutícia, també hi ha moixos i rates. Abans de voltar cap a l'antiga residència dels funcionaris, Florencia Ruarte fa una mamballeta "per espantar les rates". Ruarte és treballadora social i coordina Proyecto Encuentro, una entitat que reparteix menjar a les persones sense sostre de Palma.

Tres persones han resultat ferides, una d'elles greus, quan el camió de fems en què treballaven a Llucmajor ha bolcat. Segons ha detallat el SAMU 061, el succés s'ha produït a les deu del matí d'aquest dimecres quan el vehicle ha caigut a la cuneta i totes les persones que circulaven amb el vehicle han resultat ferides.