La Guàrdia Civil de Sineu investiga dos homes, de 79 i 21 anys, com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública, relacionat amb la intervenció de 3.000 plantes de marihuana al municipi de Lloret de Vistalegre.

El Pla de Mallorca està ple de zones boscoses fragmentades i repartides pel territori en forma de mosaic, però històricament "hem posat l'atenció a la Serra i a altres zones emblemàtiques i hem oblidat aquesta vegetació natural que necessitam recuperar", considera el biòleg i també autor del llibre Boscs a l'interior de Mallorca, Natura i Cultura, Biel Vicens. Amb aquesta obra –que presentarà aquest divendres a les 19.30 hores a la sala d'actes de l'Ajuntament de Sineu– pretén rompre amb el "greuge comparatiu" que hi ha en relació amb aquestes masses boscoses, poc conegudes tot i el seu alt valor.

Ana Crespo (Santa Cruz de Tenerife, 1948) és, des del 2024, presidenta de la Reial Acadèmia de les Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya. És la primera dona en el càrrec des que es va crear la institució, ara fa 177 anys. 

"Soc una persona molt inquieta, boja de l'esport, sempre en moviment, i la natura és el que m'aporta pau, em fa aturar, reflexionar, i em fa notori que de la cura que dono en pot sortir alguna cosa bonica". Així expressa Júlia Subirà, de 31 anys, el seu amor per les plantes. De fet, a les xarxes és més coneguda pel seu Instagram, @laregaderadejulia, un compte on dona consells sobre com cuidar les plantes i quines són més adients per a cada època, i respon dubtes dels seus seguidors sobre aquest tema. Al seu Instagram té més de 20.000 seguidors i fa algunes col·laboracions amb empreses del ram.

 Set consells per a principiants en jardineria d'interior

L’elecció

És important saber quines condicions ambientals necessiten les plantes i, a partir d’aquí, valorar si l’ambient on les instal·larem és l’adequat.

]]>

A la darrera versió del Llibre Vermell de les Balears hi ha 170 plantes amenaçades, és a dir, que reuneixen algun criteri dels establerts per la Unió Internacional de la Conservació de la Naturalesa per ser considerades en perill d'extinció. La majoria són plantes desconegudes per la població en general. Aquest és el cas de la Diplotaxis ibicensis i la Silene migjornesis, que, per no tenir, no tenen ni nom popular. Es tracta de plantes que són "endèmiques, rares i amb una distribució molt reduïda a l'espai". Aquest tipus de plantes, explica la biòloga Joana Cursach, habitualment no tenen nom popular, perquè n'hi ha tan poques i a tan pocs llocs que la gent no les coneix. Aquesta situació està canviant per a la migjornesis i la ibicensis, ja que ara són les protagonistes del projecte BioLitoral de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l'Imedea i el Real Jardín Botánico de Madrid.

]]>

No sé si encara es deu fer o si ja no es fa. Recordo que, fa uns anys, venien infants del Sàhara a Catalunya de colònies d’estiu, amb famílies que els acollien. El Sàhara va ser colònia espanyola fins a l’any 1975; explotada maldestrament i abandonada a la seva sort.

]]>

Arribar a casa després d’uns dies de vacances, obrir finestres, sortir al balcó i adonar-nos que les nostres plantes estan ben pansides o seques. Les haurem de renovar? Doncs no necessàriament. Primer podem intentar fer un tractament de xoc per fer-les reviure, així que no les donem per perdudes d'entrada.

]]>

L'estiu ja és aquí i són moltes les persones les que gaudeixen de tenir plantes al jardí, al balcó o a l'interior de les seves llars. La raó principal és la seva bellesa, i és que plantes com les petúnies, els geranis, els hibiscus i els clavells, entre d'altres, floreixen a l'estiu. A més, amb l'arribada de la calor, que previsiblement anirà a més, són aliades útils per refrescar les llars. El procés pel qual ho fan és senzill, i es coneix com a transpiració. Les plantes absorbeixen la calor, evaporen l'aigua i, així, aconsegueixen baixar la temperatura de l'aire que les envolta.

]]>

Ho fan els ocells; ho fan les abelles; fins i tot ho fan les puces ben educades, com diu la cançó. No, no parlem de sexe, sinó de comunicació. Tots els éssers vius es comuniquen, d’una manera o altra, i això és essencial per a la seva existència i supervivència. Però malgrat el que estem acostumats a veure a les pel·lícules de dibuixos animats, és evident que cap altre organisme ha arribat a desenvolupar la complexitat dels mètodes que fem servir els humans per transmetre informació. Això no vol dir que no hagin trobat maneres enginyoses per enviar senyals a altres individus. Per exemple, se sap que les plantes “parlen” entre elles mitjançant un entramat de substàncies químiques que alliberen a l’aire. Però ara s’acaba de descobrir que, en situacions d’estrès, també podrien fer servir un mètode alternatiu per “queixar-se”, que és possible que puguin sentir certs animals.

]]>

A la reserva natural de l’Albufereta hi habiten un total de 1.247 espècies diferents d’animals, plantes, fongs i altres regnes com bacteris i protozous. Segons el darrer estudi dut a terme pel TAIB, en els darrers deu anys 403 noves espècies han arribat a la zona protegida.

]]>

La llista d'espècies amenaçades i en perill d'extinció segueix creixent. Mentre els governs del món es congreguen al Canadà per tractar d'arribar a un acord per protegir la biodiversitat del planeta, aquest divendres es publica l'actualització de la llista vermella d'espècies amenaçades i constata que ja són el 28%. De les 150.388 espècies d'animals i plantes estudiades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, en les sigles en anglès), 42.108 estan classificades en perill d'extinció. Són un miler més que fa només un any. I aquestes són les que han pogut ser estudiades en detall, però cal recordar que les estimacions globals dels científics apuntaven ja fa un temps que dels vuit milions d'espècies d'animals i plantes que hi ha a la Terra, un milió estan en perill d'extinció.

]]>

Episodis de sequera, estius tòrrids, temperatures que fulminen rècords històrics i poca pluja són fenòmens cada cop més comuns al nostre país i que el canvi climàtic ha accentuat, fent-los molt presents al nostre dia a dia. Ara fins i tot a l'hora de dissenyar un jardí cal tenir en compte aquesta nova realitat climàtica, perquè les plantes que no s'hi adaptin ho tindran difícil per sobreviure.

]]>

L’any 2025 està previst que un coet de la NASA aterri a la Lluna. Serà la primera vegada que algú la trepitja des que Gene Cernan la va visitar el desembre del 1972 en la missió Apol·lo 17. El govern nord-americà ha destinat 93.000 milions de dòlars al programa Artemis, que comença aquest any i culminarà amb la tornada dels humans al satèl·lit. Part del programa es basa en estudiar com l’entorn extraterrestre afecta els organismes, per tal d’entendre si s’hi podrien establir colònies. En aquest sentit, un article recent demostra que, en principi, hauria de ser possible cultivar-hi plantes.

]]>

Polèmica a Begur amb la nova empresa adjudicatària del camp de boies de la cala d’Aiguablava, una de les més concorregudes de la Costa Brava. La UTE Sa Blava CB75 va guanyar el concurs per primera vegada i, segons ha denunciat SOS Costa Brava, va instal·lar els blocs de formigó de les boies a sobre de praderies de posidònia, cosa que està prohibida perquè és una planta protegida. Els Mossos d’Esquadra van visitar divendres la zona malmesa i van obrir diligències perquè una vintena de blocs ocupaven totalment o parcialment l’espai de l'espècie. Els experts alerten que és una planta “clau” per a la salut dels ecosistemes marins, ja que les praderies són com boscos on viuen, s’alimenten o es reprodueixen unes 1.400 espècies diferents. 

]]>

Sis de les 40 espècies d'orquídies que habiten a les Balears estan catalogades com a vulnerables, fet pel qual està prohibit recol·lectar-les o vendre-les, ja sigui com a exemplars vius o morts, segons ha informat aquest divendres la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

]]>

Fa cinc anys, Mike Rimland, conegut com el caçador de plantes de Costa Farms, un dels màxims productors de plantes d'interior de Nord-amèrica, estava recorrent un petit viver del sud-est asiàtic quan va topar amb un grup de fulles ceroses de color porpra fosc que no va saber identificar. “No havia vist mai res semblant”, recorda. Rimland passa uns quatre mesos l'any recorrent regions tropicals de països com l'Índia, el Vietnam i Kènia buscant les plantes “més noves i genials” que acabaran omplint les prestatgeries d'Ikea i Walmart, així com els centres de jardineria més petits de tot el país. “És com buscar una agulla en un paller”,  explica.

]]>

L'Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, ha fet una plantació de més de 100 garrovers per a la reproducció de material vegetal a la finca de Sa Granja. Es tracta d'una plantació amb 11 varietats diferents de garrovers i uns 10 arbres per varietat.

]]>

Carles Amengual és doctor homeòpata i acaba de publicar Flora medicinal de les Illes Balears (Edicions UIB), una obra exhaustiva en què recull 662 plantes medicinals de l'Arxipèlag.

]]>

Pensaments, hortènsies, hibiscos o dàlies, les flors de tardor. Ara que l'estiu és un record cada cop més llunyà, entrem en un moment clau perquè les nostres plantes es recuperin definitivament dels mesos de calor. Volem tenir una primavera ben florida? Doncs hi ha processos que cal començar aquestes setmanes. Això és el que els passa a les nostres plantes durant la tardor.

]]>