El format apaïsat de La casa, la prodigiosa novel·la gràfica de Paco Roca, demanava a crits, o més aviat en veu baixa –l'estridència no encaixa amb una obra tan delicada–, una adaptació cinematogràfica. Al film homònim, que protagonitza David Verdaguer, el director Álex Montoya s'enganxa, de manera gairebé literal, a les pàgines del còmic de l'autor valencià per, d’una banda, construir una reflexió commovedora sobre l'herència, el dol i el pas del temps i, de l'altra, dur a terme un diàleg modèlic entre dos llenguatges, el del còmic i el del cinema, que evidencia tant el que els uneix com el que els distancia.

L’exili forçós que, després del desenllaç de la Guerra Civil Espanyola, va obligar milers de ciutadans a fugir cap a França és un tema que s’ha abordat àmpliament des de la literatura, la pintura o el cinema. I també des del còmic, que, tot i que de manera injusta a vegades es considera una art menor, té la mateixa força expressiva per testimoniar els desastres causats per la guerra. Així ho reivindica l’exposició L’exili del 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera, que, fins al 5 de març, es pot visitar al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera. 

Paco Roca compleix enguany cinquanta anys i ho celebra a Mallorca amb l’exposició 50 tacos, que acull la Misericòrdia i recull una bona part del seu treball: des dels primers dibuixos infantils fins als darrers treballs. El dibuixant valencià, Premi Nacional de Còmic per Arrugas, serà a Palma per participar en dos esdeveniments: el Còmic Nostrum i Les trobades amb... del CaixaForum.

L'artista escènic Rodrigo Cuevas, l'il·lustrador Paco Roca i La Bien Querida (Ana Fernández-Villaverde) són els convidats al programa 'Trobades amb...' del CaixaForum Palma, un cicle de converses per conèixer a curta distància alguns dels creadors més destacats del panorama artístic estatal.

El dia que Paco Roca va abandonar la publicitat per dedicar-se en exclusiva al còmic també va fer realitat un vell somni infantil: treballar a casa i així poder anar en pijama tot el dia. Després de guanyar el Premio Nacional amb el drama Arrugues, el dibuixant valencià va canviar el 2010 de registre en una sèrie d’historietes publicades primer al diari Las Provincias i després a El País que divendres arriba al cinema convertida en una comèdia romàntica d’animació: Memòries d’un home en pijama. Amb debut de Carlos Fernández de Vigo en la direcció, té com a protagonista un dibuixant neuròtic i sense aptituds socials que publica tires autobiogràfiques sobre les nits de gintònics i rotllos de bar de la seva colla d’amics, un estil de vida que s’acaba quan comença a sortir amb una noia. “La pel·lícula vol ser una radiografia dels nens de més de 40 anys que hi ha avui dia, posar-los davant d’un mirall i criticar-los a través de la paròdia”, comenta Fernández de Vigo. Aquestes intencions, però, no sempre s’intueixen en el retrat amable que fa de la misogínia i el narcisisme masculí. “El film no vol ser còmplice dels personatges, però sí mirar-se’ls amb tendresa”, admet.