Els partits d’obediència catalana han estat moltes vegades potencialment decisius per a la investidura de presidents del govern central. També ha passat en ple Procés. Però passar de la potencialitat a la realitat no ha estat fàcil.  A les eleccions del desembre del 2015, després d’uns anys de dura crisi econòmica, el PP es va ensorrar –va passar de 186 a 123 escons– i va perdre la majoria absoluta. Un partit nou, Ciutadans, en va treure quaranta, i això insinuava la possibilitat d’un govern que es presentaria com de centredreta. Però no era possible sense pactar amb “minories nacionals”, cosa que tant el PP com Ciutadans descartaven completament. Potser aquest pacte era més possible amb un govern d’esquerres, amb un PSOE amb 90 diputats i Podem, l’altra novetat del moment, més el que quedava d’IU, que en sumava 71. Però tampoc ho va ser, tot i els nou diputats de què disposava ERC, els vuit de CDC (Democràcia i Llibertat) i els sis del PNB. CDC i el PNB podien donar la victòria a la dreta mentre que ERC, amb el PNB o amb CDC, podia donar la victòria a l’esquerra. Però cap partit espanyol va voler pactar ni amb CDC ni amb ERC, que eren els qui podien facilitar majories. L’agenda independentista dels partits catalans els va convertir en “intocables” a ulls dels partits espanyols. El bloqueig va portar a una repetició electoral.

Els mercats s'han mostrat avui bàsicament indiferents al resultat de les eleccions espanyoles de diumenge. L'Íbex-35, que agrupa les empreses cotitzades més grans, ha obert aquest dilluns amb pèrdues de l'1,5% i ha baixat fins als 9.427 punts, 144 menys que el nivell de divendres. Però al llarg de la jornada les pèrdues s'han anat suavitzant i a l'hora del tancament l'índex queia només un 0,3%, situant-se en els 9.543 punts.

De què van les eleccions del 23-J? Les esquerres asseguren que el tema principal és barrar el pas a la Moncloa a l'extrema dreta. Les dretes, en canvi, diuen que són l'oportunitat per fer fora el sanchisme de la política. I encara hi ha els grups independentistes, que consideren que són l'oportunitat de defensar Catalunya, el País Basc o Galícia del centralisme de Madrid. Però darrere de la batalla genèrica hi ha els programes electorals, més o menys detallats, que presenten tots els partits (la CUP ha preferit no plantejar mesures concretes sinó un document polític molt crític amb l'estat espanyol i les seves polítiques). S'han d'abaixar o apujar impostos? I el salari mínim? Cap on van les pensions? Com es resol el conflicte entre Catalunya i l'Estat? En el següent gràfic podreu comparar algunes de les propostes que els partits inclouen als seus programes electorals en alguns dels principals temes de campanya.

Múrcia, l'anomenada "horta europea" que viu la tragèdia ecològica del Mar Menor, va ser un dels primers exemples paradigmàtics on la ultradreta de Vox va aconseguir arreplegar gran part dels seus vots a les eleccions generals del 2019. De fet, va ser la primera força política. Els de Santiago Abascal venien de col·locar agricultors i ramaders com a prioritat en els seus mítings i programes electorals. Des d'aleshores, el partit ha presumit de ser l'única formació que "defensa" aquest col·lectiu.

"Per què ens ha mentit tant?", pregunta el periodista Carlos Alsina. "Digui'm vostè en què", respon Pedro Sánchez des dels micròfons d'Onda Cero, on feia cinc anys que no acceptava ser entrevistat. Davant la llista de decisions contradictòries que li ha posat sobre la taula Alsina, el president espanyol ha reconegut "un canvi de posició política", un "canvi d'opinió" amb relació a Catalunya, entre altres. De prometre que no indultaria els líders del Procés i manifestar que les condemnes es complirien senceres, a concedir la mesura de gràcia i també derogar el delicte de sedició. "He hagut de prendre decisions difícils, arriscades, complexes. Soc conscient que alguns oients d'aquesta emissora poden no votar el PSOE pels indults, però crec que la política està per resoldre problemes i no donar corda a les venjances passionals", ha argumentat el líder del PSOE, que s'ha congratulat que ara Catalunya no sigui una preocupació dels espanyols i la situació no s'assembli a la del 2017 i 2019.

Després que en els últims anys una pandèmia, un volcà i una guerra a Europa hagin fet saltar pels aires totes les previsions, és arriscat fer vaticinis sobre cap a on anirà l’any que comença. En clau política, el 2023 arriba, això sí, amb una certesa: la crispació que ha marcat els últims compassos de l’any a l’Estat no remetrà en els mesos vinents. Al contrari, la concatenació de cites electorals que mostra el calendari fa preveure que la polarització anirà a més. Les municipals del mes de maig –que a Espanya van acompanyades d’autonòmiques a la majoria de comunitats, entre les quals la de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso– permetran mesurar forces a PSOE i PP abans del duel decisiu: les eleccions generals de finals d’any.

El PP afronta la nova cita electoral del 10 de novembre "com una segona volta per desbloquejar la situació", segons ha destacat la número u de la llista al Congrés del partit, Marga Prohens, durant la presentació de les noves llistes aquest dimecres a la seu de la formació a Palma.

La militant d'Unides Podem de Palma Marisa Lucas es perfila com a possible candidata de la nova formació d'Iñigo Errejon, Més País, a les Illes, tot i que el partit està encara en fase de recollida de signatures per poder presentar candidatura dins el termini, que acaba aquest dilluns a mitjanit. Divendres i dissabte alguns voluntaris del nou partit varen recollir avals a la plaça d'Espanya i el parc de les Estacions de Palma amb l'única cara visible de Pepi González, exregidora del PSIB a Lloseta, tot i que algunes fonts ja apuntaven Lucas com a possible cap de llista.

Si durant la campanya del 28 d’abril Pedro Sánchez va negar per activa i per passiva el dret a l’autodeterminació i va acabar limitant la seva proposta per a Catalunya a ser l’antídot de la dreta, de cara a la repetició electoral del 10 de novembre ha decidit apujar el to contra l’independentisme i amenaçar amb la mà dura que tant havia criticat a Cs i el PP.

Decisió inèdita de la CUP. La formació anticapitalista va anunciar ahir contra tot pronòstic que, per primer cop en la seva història, es presentarà a les eleccions espanyoles. El consell polític dels cupaires va decidir concórrer al 10-N amb una candidatura pròpia pel “context d’excepcionalitat”. “Cada cop tenim més presos polítics, més persones detingudes i més persones represaliades”, va argumentar en roda de premsa l’exdiputada cupaire Mireia Vehí, encarregada de fer públic el “pas endavant” dels anticapitalistes per “l’amnistia, l’autodeterminació i el reconeixement de tots els drets”.

Més Madrid ha votat 'sí' aclaparadorament a presentar-se a les pròximes eleccions generals del 10 de novembre. Així ho han decidit uns 500 militants en una primera assemblea celebrada aquest diumenge a la capital espanyola. D'aquesta manera es consuma el trencament de les dues ànimes de Podem també en l'àmbit espanyol.

En una carta als militants socialistes difosa pel PSOE, el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, ha demanat "mobilitzar tots els progressistes" d'Espanya, tant els que van votar el partit fa cinc mesos com els que "es van inclinar per altres opcions i han comprovat que el seu vot ha resultat estèril i només ha servit per prolongar el bloqueig i la inestabilitat" del país. El president del govern espanyol en funcions ha assegurat que el seu partit no ha de fer "cap canvi ideològic ni fingir res" per aconseguir un executiu de progrés.

El líder del PP, Pablo Casado, ja treballa per recuperar bona part dels 3,7 milions de vots que va perdre en les eleccions generals del 28 d'abril i dissenyarà una campanya dirigida a recuperar el votant "enfadat" amb el PP que va donar suport a Vox i l'electorat més "centrat" que va apostar per Ciutadans, segons han informat a Europa Press fonts del partit.

Una enquesta de 'La Vanguardia' dibuixa un escenari del 10-N semblant al del 28-A. Segons un sondeig realitzat entre els dies 16 i 20 de setembre, el PSOE pujaria gairebé tres punts i 11 escons (passant de 123 a 134), però l'autèntic beneficiari de la repetició dels comicis seria el PP, que es consolidaria com a principal partit de l'oposició amb 20 diputats més (de 66 a 85).

Més de 500.000 persones han secundat fins a aquest dissabte una campanya llançada a internet per demanar als diputats i els senadors que renunciïn a la indemnització econòmica que se'ls abona després de la dissolució de les Corts Generals. "Si no treballes no cobres" és el lema de la campanya, que incideix en l'escassa activitat parlamentària d'aquesta breu legislatura.

L'executiva de MÉS per Mallorca ha convocat una assemblea general dilluns que ve, dia 23, per "parlar de les eleccions estatals" i proposar a la militància concórrer als comicis "amb la mateixa fórmula que a les passades eleccions estatals, amb els companys d'Esquerra, MÉS per Menorca i Ara Eivissa". Els ecosobiranistes varen formar l'abril passat la coalició Veus Progressistes, la qual es va presentar amb Guillem Balboa com a cap de llista.

Les entitats de les Balears han valorat aquest dimecres l'anunci del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, de la repetició d'eleccions. La presidenta de la patronal CAEB, Carmen Planas, ha afirmat que és una "irresponsabilitat" que els partits polítics no hagin arribat a un acord per propiciar un govern que aporti "estabilitat" i "seguretat jurídica".