La publicació dels resultats de l’enquesta del CEO per a tot Espanya ha estat impactant. Ha inclòs preguntes tan interessants com l’opinió que es té sobre quines són les comunitats autònomes més afavorides pel govern central. A la resta de l’Estat es veu Catalunya com la més afavorida (64,7%) a molta distància del País Basc i Madrid. Quanta veritat hi ha en aquest sentiment? Podem sospitar que es confon “afavorida” amb “la més rica” o, filant més prim, es confon “afavorida” amb “la que rep més diners del govern central”.

Ara sí. Pedro Sánchez es va presentar a les eleccions del 10-N amb aquest lema, que volia ser una crida al desbloqueig però que amb el pas dels dies s’ha convertit en la frase amb què el líder del PSOE retrata les seves contradiccions. Ara sí que és possible un govern de coalició amb Unides Podem. Ara sí que toca asseure’s i parlar amb els independentistes. Concretament, amb ERC, amb qui el PSOE ja ha iniciat converses per intentar aconseguir que els 13 diputats republicans col·laborin amb la seva abstenció a fer que la legislatura es posi en marxa. Un acord que, tanmateix, depèn de molts actors i no és fàcil per a ningú. Un veritable trencaclosques.

La novetat més gran de les eleccions espanyoles del 10-N a Catalunya és que el vot independentista ha arribat al 43%. Això comporta un augment de dotze punts des de les primeres de les quatre eleccions espanyoles dels darrers quatre anys, les de desembre del 2015. A les darreres eleccions catalanes, fa dos anys, les candidatures independentistes van obtenir un 47% dels vots, de manera que la proporció de vots pro independència ja és molt semblant als dos tipus d’eleccions.

Des del mateix moment de la dimissió d'Albert Rivera, diversos membres de l'executiva ja l'assenyalaven com la favorita a substituir-lo. Mà dreta del dirigent taronja, els seus la reivindiquen com "l'única constitucionalista que ha guanyat el nacionalisme a les urnes" (el 21-D, tot i que no li va servir per formar govern a Catalunya). Aquest és el màxim èxit de la seva trajectòria política, que va començar el 2010 quan, després d'assistir a un acte de Ciutadans al Teatre Romea, va decidir afiliar-se al partit. Tot apunta que la transició del dirigent taronja a Arrimadas, que s'ha postulat aquest dilluns per ocupar el càrrec de líder del partit, es farà de manera tranquil·la, tal com ja va passar quan va prendre el relleu a Rivera com a líder dels taronges a Catalunya. La seva candidatura representa en bona mesura el consens a dins el partit, ja que té el suport de tots els sectors. Repassem deu moments que han marcat la seva trajectòria política.

Les Illes Balears han batut els rècords d’abstenció en les eleccions del 2019: un 41,29% en les darreres generals; un 46,7% en les autonòmiques; un 45% en les municipals i un 41,38% en el cas dels consells insulars. Mai no s’havien assolit xifres tan altes en cap de les institucions. La participació només ha augmentat en les eleccions europees: l’abstenció del 64,40% del 2014 ha baixat 18 punts i va quedar en el 46,38% en la cita electoral del 26 de maig.

Quan Zygmunt Bauman, el filòsof de la globalitat, la postmodernitat i el consumisme extractiu, ens advertia de la poca consistència dels principis col·lectius en les societats considerades avançades, no érem prou conscients de fins a quin punt hauríem de tenir en compte aquest factor en les anàlisis electorals. L'aparador de l'oferta política disposa de més productes que mai, com en els aparadors o pàgines de vendes digitals, i els electors mostren més volatilitat.