Durant el mes de juny del 2025, la Seguretat Social abonarà la paga extra d'estiu que correspon als pensionistes. Aquesta paga, que reben tots els jubilats que perceben una pensió contributiva, representa el primer pagament extraordinari de l'any, amb el segon previst per al mes de novembre.

Dimarts horabaixa. Heleanor parla per telèfon amb la immobiliària quan rep l’ARA Balears a la seva casa de foravila, al terme d’Algaida. “Tenc molta pena, però hem decidit vendre. Sé que aquests dies, en penjar el cartell, ploraré, vam comprar a Mallorca fa nou anys i ens volíem jubilar aquí, però ara mateix no podem assumir tot el cost que això suposa. La nostra pensió no és tan alta i aquí la vida ha pujat una barbaritat”, explica. No hi ha manera que es deixin fotografiar davant la casa. “Pots posar el nostre nom, però acabam de firmar amb la immobiliària i ells s’encarregaran de tot, no volem problemes. I, sobretot, tenim ganes de girar full, perquè la decisió ha estat molt dolorosa”, comenta.

Els baby boomers van néixer entre el 1946 i el 1964, i són la generació més afortunada de la història. La majoria de la generació, que suma 270 milions de persones als països rics, no ha lluitat en cap guerra. Alguns van veure en directe els Beatles. Es van criar durant una època de fort creixement econòmic. No tots són rics, però en termes agregats han acumulat una gran riquesa gràcies a una combinació de tipus d'interès decreixents, una disminució de la construcció de cases i ingressos elevats. Els boomers dels Estats Units, que són un 20% de la població del país, controlen un 52% de la riquesa, uns 76 bilions de dòlars.

Són les 9.15 del matí i la Mercè, la Josepa, l'Empar, la Núria i la Pilar es troben a la porta de l'Escola d'Infantil i Primària Isabel Besora de Reus. "Totes som mestres jubilades, però no totes som àvies. Jo, per exemple, soc una infiltrada", diu la Núria abans d'entrar. El conserge obre la porta i la directora, Cori Duran, rep les cinc jubilades amb abraçades i petons. Però de seguida canvien el xip i van per feina. "Tu pots anar a P5", decideixen ràpidament. "Tu prefereixes els grans, oi? Doncs amunt". Dalt de les escales es troben el Roger, el professor de 4t B, i les abraçades i els petons es repeteixen. "Mi-te'l, ara es veu que és responsable i tot", diuen rient. Resulta que el Roger, quan era petit, va ser alumne de la Josepa i la Pilar i devia ser una peça. Però ràpidament tornen a canviar de xip perquè els alumnes esperen impacients dins de les aules. Tothom es posa al seu lloc.

En els pròxims cinc anys, els centres educatius públics de les Balears podrien perdre fins a 2.281 docents per jubilació, segons les dades aportades per la Conselleria d'Educació i Universitats. Aquests professors tenen ara entre 55 i 65 anys i n'hi ha 1.084 que tenen 30 o més anys cotitzats, que és precisament el termini de temps que permet que els mestres es puguin retirar en complir 60 anys. El fet que hi hagi 2.281 potencials jubilats dins de l'educació pública posa sobre la taula una situació: caldrà convocar oposicions per cobrir totes les baixes i oferir incentius perquè els professionals s'hi presentin.

"La qualitat democràtica es mesura també amb el tracte que dispensem a la nostra gent gran". Així defensava dijous la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que les pensions pugin un 8,5%, segons els càlculs del govern (és una xifra estimada que s’acabarà de concretar quan es conegui la dada d’inflació del novembre). "No volem que els nostres avis vegin empitjorada la seva situació per l’increment del cost de la vida", va afegir.

L'edat de jubilació ordinària a Espanya és de 66 anys i dos mesos, però es pretén arribar als 67 anys l'any 2027. La dinàmica a nivell internacional també passa per posposar la jubilació i allargar la vida laboral com a via per mantenir el sistema, tenint en compte també que l'esperança de vida és cada cop més alta. En el cas espanyol, si bé hi ha l'opció de jubilar-se als 65 anys sempre que es compleixin els requisits, la primera part de la reforma del sistema de les pensions, que declara la guerra a la jubilació anticipada amb l'objectiu d'allargar l’edat de jubilació real (la mitjana és ara de 64,6 anys) fins a l'edat legal (que està entre els 65 i 66 anys), ja ha estat tota una declaració d'intencions. 

Mig centenar de persones s'han concentrat aquest dissabte a la plaça d'Espanya de Palma en defensa del sistema públic de pensions, en un acte simultani que també s'ha fet a Ciutadella i Eivissa, i en l'àmbit estatal. La Coordinadora balear per la defensa de les pensions públiques ha convocat les concentracions a les tres illes. Les reivindicacions són tenir garantides pensions mínimes iguals al salari mínim interprofessional i que aquest representi el 60% del salari mitjà, que no es privatitzin els plans de pensions i la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012 i les de les pensions de 2011 i 2013.

El Consell de Menorca i els ajuntaments de l’illa han decidit tancar els 11 clubs de jubilats de l’illa per preveure-hi contagis de coronavirus. La mesura entrarà en vigor a partir d’aquest divendres i afectarà unes 11.000 persones. La consellera insular de Benestar Social i Família, Bàrbara Torrent, ha explicat la iniciativa: “Les persones grans i les que pateixen discapacitat són col·lectius vulnerables, i per aquest motiu hem decidit tancar els centres els pròxims 30 dies”.

Les persones grans i els jubilats de Mallorca que tinguin la targeta de gent gran" podran gaudir a partir d'aquest dilluns de descomptes a 240 establiments comercials de 26 localitats de l'illa. La consellera de Presidència del Consell de Mallorca, Teresa Súarez, ha donat a conèixer aquest dilluns els detalls d'aquesta promoció que, encara que es va presentar la passada legislatura, "és avui, 13 de gener, quan comença a funcionar".

Més de 200 persones s'han manifestat aquest dimecres a Palma per demanar al govern i als partits polítics que les pensions quedin blindades a la Constitució. Juntament amb això, han reclamat fixar un mínim de 1.080 euros per al subsidi de jubilació i que s'adapti a l'increment de l'IPC.

Amb 72 anys és la veu i el rostre de la revolta dels grans, els que van sortir al carrer fa un any per reclamar pensions dignes i continuen reclamant una millora dels seus drets, especialment el d’una vida digna. El seu discurs és senzill i directe, i reivindica un tracte més just per als que tenen més anys.

La situació de persones i famílies vulnerables es torna cada cop més greu i condemna, ja quasi sense remei, els qui tenen quasi a tocar l'edat de jubilació i es veuen sense ingressos. La pobresa crònica castiga 4 de cada 10 persones que atén la Creu Roja, però la xifra s'enfila fins al 62% en el cas dels atesos de més de 60 anys, segons l'última enquesta de l'Observatori.

La crisi econòmica no ha afectat de la mateixa manera les butxaques de totes les llars espanyoles. Entre el 2008 i el 2014 les famílies van veure com la seva riquesa va caure un 37%. Però si ens fixem en qui n’ha perdut més al llarg d’aquest període la conclusió és clara: joves i pobres. La riquesa dels que tenen menys de 35 anys es va desplomar un 94%, mentre que la dels de més de 65 es va mantenir estable i, fins i tot, va repuntar els tres últims anys. Alhora, les llars amb les rendes més elevades també van patir menys i van poder recuperar-se entre el 2011 i el 2014. Tot això va provocar que les bretxes socials fossin cada vegada més àmplies i que el 2014 un 1% de la població acaparés un 20% de la riquesa, quan el 2011 aquest percentatge només era del 17%.

Els inspectors d'Hisenda denuncien que l'Agència Tributària espanyola dedica més esforços a perseguir les treballadores domèstiques, els jubilats i els joves que no pas els grans fraus més complexos. Així de clar ho ha dit l'expresident de l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat, José María Peláez, en unes jornades de l'UGT sobre justícia social i fiscalitat organitzades a Madrid. Peláez ha assegurat que Hisenda enfoca massivament les seves actuacions "contra els més dèbils", més que no pas en les estafes dels grans defraudadors.

La factura de la crisi sobre el sistema de pensions espanyol s'ha traduït en una reforma que pràcticament les ha congelat i que, quan es desplegui els propers anys, abaixarà la pensió mitjana dels futurs jubilats. Però quina és la fotografia actual dels pensionistes espanyols? L'estadística mostra que la seva situació és millor, de mitjana, que la del global de la població, segons el darrer informe de l'OCDE. L'estudi, però, també avisa que aquesta situació està canviant cap a pitjor, tant a Espanya com a la resta de països.