Nascut a Budapest l'any 1913, Robert Capa (nom real André Friedmann) va ser un dels millors fotoperiodistes de la història. Un professional fet a si mateix, fins a convertir-se en el corresponsal de guerra més famós del segle XX. Amb les seves càmeres va ser testimoni directe de la Guerra Civil Espanyola i del Desembarcament de Normandia, a la Segona Guerra Mundial. Capa va morir jove, als 41 anys, mentre cobria de nou la guerra, en aquella ocasió a Indoxina, quan va trepitjar una mina.

Una esplanada de sorra, a la platja, limitada per uns filats i oberta a la mar, sense barraques, ni latrines, ni cuines ni aigua potable. Rostres descarnats intentant fer un foc sobre la sorra. Res per protegir-se de les pluges ni de les baixes temperatures de l'hivern de 1939. Les dures condicions en què van haver de sobreviure homes, dones i criatures al camp de concentració d'Argelers van quedar immortalitzades per la càmera del fotògraf Robert Capa. "Va ser l'únic fotògraf que va poder fer fotografies des de dins del camp d'Argelers", diu l'historiador Michel Lefebvre, que comissaria, amb Grégory Tuban, responsable de projectes del Camp d'Argelers de la Marenda, l'exposició Robert Capa: 18 de març de 1939, l'exèrcit oblidat del camp d'Argelers, que es pot veure al Memorial Democràtic fins al 23 de juny.

Robert Capa és, sense dubte, un dels grans fotoperiodistes del segle passat, conegut sobretot per les seves imatges de guerra en blanc i negre. El que no ha sortit tant a la llum són les seves fotografies en color, tot i que va ser un dels primers fotògrafs a experimentar amb aquelles pel·lícules. Ara, el CaixaForum de Palma acull una exposició monogràfica d'un Capa gairebé inèdit: unes 140 instantànies en color de l'emblemàtic fotògraf, que es podran veure fins al 20 de gener.

El treball en color del fotoperiodista Robert Capa, l'univers bohemi del Montmatre de Toulouse-Lautrec i l'ús simbòlic i poètic del color blau per al moviment modernista són les tres exposicions que culminen la programació del CaixaForum Palma per a la temporada 2019-2020. Així ho han explicat el director de l'àrea de Cultura i Divulgació Científica de la Fundació La Caixa, Ignasi Miró, i la directora del CaixaForum Palma, Margarita Pérez-Villegas, en la roda de premsa que s'ha fet aquest dimarts dematí.

Gerda Taro (Stuttgart, 1910 - El Escorial, 1937) només va viure 27 anys, però això no li va impedir convertir-se en una llegenda. Taro va ser la primera fotoperiodista a cobrir un front de guerra, i va idear, per al seu company, André Friedmann, un dels pseudònims amb més ressò del món fotogràfic: el nom de Robert Capa. Paradoxalment, Taro va ser víctima de les circumstàncies i de la mateixa creació. Avesada a publicar imatges sota el nom del seu marit, la figura de la fotoperiodista va quedar enterrada en l’oblit per la seva mort prematura. No va ser fins a la descoberta de l’anomenada maleta mexicana, que contenia més de 4.000 negatius amb imatges de Taro i Capa sobre la Guerra Civil, que la seva obra va ressorgir i, de retruc, ho va fer també tota la seva història personal.

Misteri resolt. La dona que apareixia greument ferida sent atesa pel doctor John Kiszely en una fotografia de la Guerra Civil compartida a les xarxes socials pel fill del metge és, efectivament, la famosa fotògrafa Gerda Taro. Un arxiu sonor del Museu Imperial de la Guerra de Londres ha posat fi a les especulacions que havia provocat la fotografia, segons ha confirmat TVE. En el document, el metge confirma que la dona que va atendre a l'Hospital de l'Escorial és Taro, aleshores companya del també fotògraf Robert Capa.