Un granger ugandès necessitaria gairebé 60 anys, tota una vida, per contaminar el mateix que Kim Kardashian, Jeff Bezos o Elon Musk contaminen amb un vol de menys de 3 hores en el seu jet privat.

"La Terra està molt greu, però encara no terminal". L'expressió defineix una situació crítica que més de 40 investigadors de diversos països han descrit i fet públic avui en un article a la revista Nature. Seguint el símil mèdic, es podria dir que la Terra és a l'UCI i té en estat molt crític alguns dels sistemes naturals que permeten la vida al planeta. L'estudi quantifica científicament els "límits dels sistemes terrestres" que fan de la Terra un lloc "segur" per a la vida, i els límits, a més, que permeten que la vida a la Terra sigui "justa" per a la població humana, és a dir, un lloc on els humans puguin viure sense patir "danys" i amb accés als recursos necessaris. Un cop fet el càlcul, resulta que ja hem superat el límit "segur" en sis dels vuit indicadors analitzats pels científics, i hem excedit el límit "just" per a l'ésser humà en set dels vuit.

Un grup internacional d'astrònoms ha estat testimoni d'un fenomen inèdit fins ara: una estrella moribunda, ja sense combustible, engoleix un planeta gasós, com Júpiter però possiblement més gran, a uns 12.000 anys llum de la nostra galàxia. Es tracta de la primera visió directa d'una immersió planetària, un procés complex en què una estrella devora els seus propis planetes, però també la resta de cossos celestes al seu abast. "Aquest és el destí final de la Terra d'aquí a cinc mil milions d'anys", afirma Kishalay De, investigador postdoctoral de l'Institut Tecnològic de Massachusetts i un dels autors de l'estudi.

Cada any el món consumeix gairebé el doble dels recursos que la Terra pot regenerar en aquell any. Aquest 2022 no havien passat ni set mesos: el 28 de juliol, la població mundial ja havia consumit tot el que la natura pot proveir-li en un any (de manera sostenible). En aquest any que deixem enrere, a més, s’ha produït una fita històrica que sumarà pressió al dèficit ecològic que estem generant al planeta. El 15 de novembre va néixer l’habitant número 8.000 milions. Es diu Damián i és de la República Dominicana. Segons les dades de Global Footprint Network, l’empremta ecològica d’un dominicà és gairebé la meitat de la mitjana global. El Damián, esclar, no ens farà esgotar els recursos naturals. Però la xifra que representa aquesta petita criatureta en el còmput global d’habitants (i consumidors) mundials és un rècord demolidor, que planteja molts interrogants.

En les últimes dues setmanes han arribat tres naus a Mart, una de xinesa, una dels Emirats Àrabs Units i una de nord-americana. Mart és, doncs, a l’agenda mediàtica. Tot això coincideix per casualitat amb la inauguració dijous que ve, 25 de febrer, de l’exposició Mart. El mirall vermell al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). “En realitat, fa dos anys i mig que treballem en aquesta exposició”, explica Juan Insúa, comissari de la mostra. “Estava previst que s’inaugurés al novembre, però la pandèmia ho ha endarrerit tot”, diu, cosa que ha fet coincidir l’exposició amb l’actualitat marciana. Però Mart. El mirall vermell va molt més enllà d’aquesta oportunitat casual. “Les ciències i les humanitats cada vegada es necessiten més les unes a les altres -argumenta Insúa-, de manera que aquesta exposició, com tots els projectes que faig, neix sota una mirada de tercera cultura”.

L'antecedent proper més tràgic de la covid-19 es la síndrome d'immunodeficiència adquirida (sida), produïda pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquesta malaltia, que es va descobrir al 1981 i que ha afectat uns 40 milions de persones, es va originar en un virus d'immunodeficiència dels ximpanzés del sud-est del Camerun. Posteriorment a la sida, altres malalties recents com l'Ebola, la SARS o la MERS han estat originades per la transmissió de virus d'espècies animals salvatges a humans. Tal com va mostrar el 2008 un treball a la revista Nature, de 335 malalties infeccioses emergents sorgides entre el 1960 i el 2004, un 60% provenien d'animals no humans. Aquestes transmissions entre espècies animals no humanes i els humans no són, però, fruit de l'atzar. Hi ha força evidència que els canvis ecològics han provocat un augment de les taxes de malalties infeccioses emergents i reemergents. L'activitat econòmica promoguda per grans companyies industrials transforma els hàbitats i ecosistemes naturals de la terra de manera disruptiva i altera intensament els patrons i mecanismes d'interacció entre espècies.

És com un d’aquells destins vacacionals on cada nit hi fa un ruixadet que refresca l’ambient de cara al matí. L’única diferència és que les gotes que cauen del cel no són d’aigua sinó de ferro. Això és el que passa al planeta gegant i ultracalent WASP-76b, situat a la constel·lació de Piscis, a 390 anys llum de la Terra, segons acaba de publicar un equip internacional d’astrònoms a la revista Nature.

L’editorial Planeta obrirà de manera “imminent” una llibreria a Mallorca, segons ha anunciat aquest dilluns el president del grup, José Creuheras. “No volem abandonar el món de les llibreries”, ha afirmat Creuheras després de la roda de premsa de presentació del Premi Planeta 2019, que es farà demà dimarts.

Colom ho va intentar i va topar amb un continent, Magalhães hi va tornar i el resultat va ser que per primer cop la seva expedició va fer la volta al món. Tot per arribar a les illes Moluques, a l’oceà Índic, les úniques del món on creixia el preuat claveller, l’arbre la flor seca del qual dona el clau d’espècia. Aquesta espècia, molt apreciada ja des del temps dels romans, tenia un preu desorbitat a l’Europa expansiva del Renaixement i des de l’acord de Tordesillas (1494), que va dividir el món en dues meitats segons si es formava part de l’àrea d’influència de la Corona espanyola o de la portuguesa, estava en mans dels comerciants lusitans. Fernão Magalhães, un experimentat militar i comerciant portuguès, va intentar primer vendre la seva idea d’arribar a les Moluques esquivant el continent americà pel sud al rei de Portugal, que no va veure la necessitat d’obrir una nova ruta quan la que tenia ja li anava bé. En aquell moment ja es donava per bona la idea que el món era rodó, però els estudiosos creien que era molt més petit i, per tant, Magalhães, que al final va aconseguir el suport del jove rei espanyol Carles I, es pensava que el viatge seria més curt. Va carregar provisions per a dos anys (el viatge en va durar gairebé tres) i amb cinc naus i 239 homes va sortir el 20 de setembre d’ara fa 500 anys de Sanlúcar de Barrameda en direcció a les Moluques. Van fer descobriments inesperats, van passar penúries, fam i malalties, i a l’“Armada de l’Especieria” hi va haver motins-diuen que pel caràcter prepotent i rígid de l’almirall i també per lluites de poder internes-, desercions -un vaixell, el San Antonio, va girar cua i va tornar a Espanya- i, ja a les Filipines, després d’un agònic viatge pel Pacífic en què enmig de la mar plana es van arribar a subhastar les rates, va morir el mateix Magalhães en un enfrontament amb un rei que no es va voler sotmetre. Va agafar el comandament el mariner basc Juan Sebastián Elcano, un dels primers amotinats, que esquivant com va poder els ports i vaixells portuguesos que els volien capturar va aconseguir tornar amb un sol vaixell, el Victoria, amb 18 homes famèlics. I 27 tones de clau d’espècia. Havien aconseguit l’objectiu i, com va escriure Elcano al rei espanyol, havien “ descubierto e redondeado tota la redondeza del mundo, yendo por el occidente e veniendo por el oriente ”.

L’editorial Planeta publicarà la traducció al castellà de la ‘La cosina gran’, la primera novel·la de l’escriptora mallorquina Laura Gost. Segons ha informat el diari 'Última Hora', el llibre es publicarà el maig del 2020 sota la col·lecció ‘Temas de Hoy’. A més, l’editorial catalana Empúries (que també forma part del Grup Planeta) publicarà la seva segona novel·la, prevista per a l’any 2021.

“Això no és un tractat de pau, és un armistici de vint anys”, va dir el mariscal Foch, un alt càrrec de l’exèrcit francès, quan va saber les condicions del Tractat de Versalles. Per a l’emperadriu Eugènia, el document que va posar fi a la Primera Guerra Mundial significava l’anunci "d'una nova guerra”. L’historiador francès Jacques Bainville va ser més precís: va anticipar que Alemanya s’annexionaria a Àustria, després a Txecoslovàquia, i al final s’acabaria repartint Polònia amb els russos.

La manera més fàcil de representar el nostre planeta és tal com és: amb un globus –una esfera–. Però la cosa es complica quan l’hem de representar en un suport pla –un full o una pantalla– per poder tenir el que coneixem com a mapa. La resposta a “Quin és el plànol del món més correcte?” o “Quin mapamundi és més similar a la realitat?” és confusa: tots o cap. Qualsevol projecció cartogràfica del nostre planeta és una simulació, una eina per a una funció concreta.

Armats amb bosses, guants i alguns fins i tot amb pinces recollidores. Amb aquest senzill equipament es troben cada cop més persones que dediquen una part del seu temps lliure a netejar els espais naturals. I no només això, sinó que a les seves xarxes socials acostumen a publicar una imatge amb l’estat de brutícia abans de fer la neteja i el resultat de després, amb tota la brossa recollida. Es tracta, possiblement, d’un dels reptes virals més útils i beneficiosos per al medi ambient, i es coneix amb el nom de trashtag [equivalent a etiqueta de la brossa en anglès]. Aquest challenge va començar al març, quan Byron Román, un director educatiu d’un centre de Phoenix, als Estats Units, va animar a través de Facebook els “adolescents avorrits” a netejar espais naturals i mostrar el resultat a les xarxes. Una publicació que de seguida es va fer viral i que ja s’ha compartit més de tres-centes mil vegades.

Que l’acció humana està destruint el planeta ja ho sabíem. Però mai abans havíem tingut evidències científiques tan detallades de la nostra fatídica empremta sobre la Terra. I la principal conclusió és veritablement alarmant: avui hi ha més espècies en perill d’extinció que mai a la història de la humanitat, en concret un milió d’espècies d’animals i plantes, i tot ocasionat pel creixement de la població mundial i del consum per càpita dels últims 50 anys.

LES NOVES FORTUNES

L’Àrtic es fon i aviat s’hi espera el primer estiu sense gel, mentre que a l’Antàrtida, sobretot a l’oest, la reducció de les glaceres s’accelera. Tot plegat amb un efecte multiplicador per a l’escalfament global

Els dos pols del nostre planeta fa temps que ens alerten de l’amenaça del canvi climàtic. A l’Àrtic, la temperatura s’eleva el doble de ràpid que a la resta del món i la pèrdua de gel dels últims anys, especialment des del 2000, sembla cada cop més irreversible. El rècord històric de pèrdua de gel marí s’hi va registrar el setembre del 2012, amb altres mínims rellevants el 2007 i el 2016. “Però els valors mínims concrets tenen un component d’atzar; el més important són les tendències, perquè totes apunten que la pèrdua de gel a l’Àrtic continuarà”, diu Pablo Ortega Montilla, científic climàtic del BSC. A més, el gel que té més de 5 anys s’ha reduït a quasi un 1%, quan el 1985 era prop del 50%.

]]>