El Decret sobre la conservació de la posidònia comença a agafar velocitat tot just un any després que es posàs en marxa. Si bé entre els mesos de maig i setembre de 2018 el nombre d’actes que es varen aixecar per embarcacions fondejades sobre aquesta planta protegida va ser de 42, enguany la xifra total de les Balears ja ascendeix a 110. La majoria d’aquestes actes solen acabar en sancions, per la qual cosa s’espera que les xifres d’enguany dupliquin les de l’anterior.

La desertització no només avança a la terra, també ho fa sota l’aigua. A les Illes Balears ja s’han detectat deserts marins, també coneguts pel nom de blancalls, a Mallorca i a Eivissa. Al darrere hi ha la sobrepesca, que delma els depredadors naturals dels eriçons de mar, que al seu torn es multipliquen sense fre fins a la superpoblació en punts molt concrets del fons marí. Les allaus d’eriçons engoleixen les algues de les roques sense deixar-los temps per regenerar-se. I, a causa d’això, també desapareixen els peixos que viuen a les zones amb algues. Només en queda un desert marí sense vida, roca pelada. Aquest fenomen és gairebé irreversible de manera natural i és una amenaça present a tot el món, explica el biòleg del Centre d’estudis Avançats de Blanes (CEAB - CSIC) Jordi Boada, coordinador d’un projecte internacional sobre deserts marins.