La biòloga Julia Santana ha descobert al Parc Nacional de Cabrera un dels deserts marins més grans que s'han observat mai a les Balears. El va trobar fa pocs dies durant una sortida de la fundació Save The Med i el fotògraf Dan Abbott ho va documentar. Santana forma part del projecte Hidden Deserts que es dedica a estudiar aquests fenomens, també coneguts pel nom de blancalls. Es tracta de zones del fons on les algues desapareixen i només hi queda un desert marí sense vida, roca pelada.

El Consell de Menorca insisteix a evitar que els animals terrestres com eriçons o tortugues caiguin en passos canadencs i morin desnodrits o deshidratats. Per aquest motiu, han fet una crida a la ciutadania perquè denunciï aquells passos que puguin representar una amenaça real per a la fauna silvestre. En el marc del programa Eriçons Lliures, proposta del GOB Menorca guanyadora dels pressupostos participatius del Consell, s'han comprovat nombrosos passos canadencs, col·locant diverses rampes a Alcaidús, Cavalleria i Alforí, les localitzacions on se n 'havia detectat una major mortalitat.

La desertització no només avança a la terra, també ho fa sota l’aigua. A les Illes Balears ja s’han detectat deserts marins, també coneguts pel nom de blancalls, a Mallorca i a Eivissa. Al darrere hi ha la sobrepesca, que delma els depredadors naturals dels eriçons de mar, que al seu torn es multipliquen sense fre fins a la superpoblació en punts molt concrets del fons marí. Les allaus d’eriçons engoleixen les algues de les roques sense deixar-los temps per regenerar-se. I, a causa d’això, també desapareixen els peixos que viuen a les zones amb algues. Només en queda un desert marí sense vida, roca pelada. Aquest fenomen és gairebé irreversible de manera natural i és una amenaça present a tot el món, explica el biòleg del Centre d’estudis Avançats de Blanes (CEAB - CSIC) Jordi Boada, coordinador d’un projecte internacional sobre deserts marins.