El mes d’abril d’aquest any ha estat el segon més càlid en el conjunt del planeta des que se'n tenen registres. La temperatura mitjana global mensual ha estat de 14,96 °C, només 0,07 °C per sota del rècord de l’abril del 2024, i 0,6 °C per sobre de la mitjana d’aquest mes del període de referència (1991-2020).

Europa és el continent que més ràpidament s'escalfa a causa de la crisi climàtica, cosa que provoca que els fenòmens meteorològics extrems augmentin any rere any. De fet, les pluges intenses i les inundacions van tenir un impacte especialment greu durant l'any passat, i van causar un total de 335 víctimes mortals a tot el continent, 235 de les quals van passar durant la històrica DANA que va colpejar principalment el País Valencià a finals d'octubre. Això significa que el 70% de les morts relacionades amb inundacions arreu d'Europa es van registrar durant aquell fatídic episodi, una xifra que és extraordinària. Les pluges torrencials van provocar afectacions a un total de 413.000 persones durant el 2024 arreu d'Europa, i els incendis forestals van afectar 42.000 persones.

El clima en algunes de les ciutats més poblades del món està experimentant canvis bruscos, passant de sequeres a inundacions i viceversa, i l'augment de les temperatures està desestabilitzant el cicle global de l'aigua, segons constata un informe de l'ONG WaterAid. L'organització posa sobre la taula un fenomen climàtic conegut com a climate whiplash, uns canvis climàtics extrems i sobtats que alternen períodes prolongats de sequera amb pluges intenses i inundacions. Aquest fenomen s'està estenent a tot el món, amb diferents graus d'impacte segons les ciutats i la regió.

L’extensió de gel marí dels dos pols del planeta va tornar a registrar un mínim històric global diari a principis del mes de febrer, i va superar el rècord assolit el mateix mes del 2023. De fet, durant la resta de febrer les xifres van continuar superant el rècord de l’any passat. Així ho conclouen les dades publicades aquest dijous pel servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus, que corroboren el desgel cada cop més accelerat a causa de l’escalfament global.

El canvi d'any no ha servit per revertir les fatídiques dades climàtiques de l'any passat i ja s'ha batut un nou rècord: aquest gener ha estat el més càlid al planeta des que es tenen registres. La temperatura mitjana global va ser de 13,23 °C, i va superar en 0,79 °C la mitjana de referència d'aquest mes dels anys 1991-2020. Aquesta xifra també ha sobrepassat en 1,75 °C els valors preindustrials, segons confirmen les dades publicades en el butlletí climàtic mensual del programa europeu Copernicus.

Els rècords de temperatura i de fenòmens meteorològics extrems del 2024, sumats a la recent sortida dels Estats Units de l’Acord de París, auguren un futur molt incert en la lluita contra l’escalfament global. El director del servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus, Carlo Buontempo, analitza el context global en què ens trobem.

Les dades preliminars ja ho intuïen i finalment s’ha confirmat: el 2024 ha estat l’any més càlid de la història a la Terra des que es prenen dades. A més, per primer cop en el conjunt d’un any natural s’han superat mundialment els fatídics 1,5 °C per sobre de la mitjana de l’era preindustrial (1850-1900). Una dada que fulmina la temperatura límit d’escalfament global per a aquest segle fixada en els objectius de l’Acord de París, aprovat l’any 2015. Així ho confirma el balanç climàtic publicat pel programa europeu Copernicus.

El Pirineu està perdent les seves glaceres i veu com cada cop la neu cau a cotes més altes amb temporades d’hivern més curtes. L’escalfament global afecta especialment les grans zones muntanyoses de tot el planeta, i el Pirineu no és una excepció. En els últims 175 anys –des del període preindustrial– la serralada ha perdut el 95% del gel, i la temperatura mitjana ha pujat 4 ºC en aquestes zones glaçades, molt més que a les cotes baixes. De fet, a Catalunya ja no queden glaceres, ja que l’última era la de Feixant o la Tallada, a la Vall d’Aran, i es va extingir l’any 1990. Unes dades demolidores que donen fe dels greus efectes de la crisi climàtica a casa nostra.

Ben entrada la matinada de diumenge, la cimera de l'ONU contra la crisi climàtica, la COP29, ha aconseguit un acord que semblava gairebé impossible, però que ha decebut a gairebé tothom. El text aprovat a Bakú (Azerbaidjan) preveu que els països rics aportin 300.000 milions de dòlars anuals el 2035 per ajudar els països pobres a fer front a l'emergència climàtica. Una xifra "escandalosament massa baixa", com deia el ministre de Gàmbia, dins d'un acord en general "decebedor", segons ONG climàtiques com Greenpeace, però que els països pobres no han tingut més remei que acceptar per poder tenir alguna ajuda amb la qual treballar. Queda lluny del bilió de dòlars que demanaven els estats més vulnerables i les ONG, i deixa la porta oberta que puguin ser ajudes de molts tipus, "públiques i privades" o fins i tot en forma de crèdit.

Per als qui ens dediquem a l’estudi del canvi climàtic, la gran tragèdia de València és la crònica d’una mort anunciada. Personalment, sento un dol doble, per tota la gent que ha mort i per la nostra inhabilitat per fer front a aquest creixent problema. No sabíem que passaria a València, ni sabíem quan, però sabíem que passaria. El canvi climàtic fa aquests esdeveniments cada vegada més probables. Això de València ja no és un esdeveniment de cada 1.000 anys. Aquest llop ha vingut per quedar-se i anar a més.

La crisi ecològica generalitzada del nostre planeta és, en realitat, producte d’un problema cultural; és el resultat dels marcs conceptuals que hem creat i de les limitacions del nostre sistema perceptiu i cognitiu. I si aquesta crisi està relacionada amb el territori mental, el primer que hem de transformar és aquest territori intangible. La manera en què han actuat els dirigents polítics del País Valencià fa evident la crisi de la percepció que patim: les decisions que va prendre Carlos Mazón demostren un desconeixement absolut del context en què ens trobem. Si el 2023 va ser l’any més càlid a nivell global, i ho va ser amb un marge prou “generós”, l’estiu de 2024 també ha estat el més càlid mai registrat, un fet que va provocar que l’aigua de la mar Mediterrània superés els 30 graus en alguns punts. Tenint aquestes dades anòmales sobre la taula i sabent com funciona la física atmosfèrica, els fenòmens meteorològics extrems ens haurien d’agafar previnguts (i més en un indret amb les particularitats orogràfiques del País Valencià). Les tràgiques conseqüències de la gota freda són un dolorosíssim toc d’alerta.

L’any 2024 tornarà a batre rècords i acabarà sent l’any més càlid de la història a escala global, i el primer en què se superaran els fatídics 1,5 °C de temperatura mitjana anual al planeta. Així ho indica l’últim butlletí climàtic anual del mes d’octubre del servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus, publicat aquest dijous. Tot i que encara queden dos mesos per tancar l’any, les dades actuals conclouen un 2024 virtualment històric.

L’huracà Milton té amb l’ai al cor els habitants de Florida, als Estats Units. Més d’un milió de persones han rebut l’ordre d’evacuar casa seva i allunyar-se del gran perill que implica l’arribada del fenomen, que ha obligat a declarar l’estat d’emergència. Les imatges d’embussos quilomètrics a les autopistes amb milers de cotxes fugint de la zona on impactarà l’huracà parlen per si mateixes. "Marxeu ara, és qüestió de vida o mort", va alertar ahir el mateix president del país, Joe Biden. El temor i la preocupació és encara més gran en un estat que encara no s’ha recuperat de l’últim huracà, Helene, que fa tan sols una setmana i mitja causava víctimes i destrucció com feia anys que no passava.

El mes de setembre d’aquest any no ha estat una excepció i ha sigut el segon més càlid a Europa i en el conjunt del planeta, només darrere del setembre del 2023. Així ho conclou l’últim butlletí climàtic mensual del Servei de Canvi Climàtic del programa europeu Copernicus. Segons aquestes dades, el mes passat la temperatura mitjana a escala global va ser de 16,17 ºC, que signifiquen 0,73 ºC per sobre de la mitjana del període 1991-2020 per a aquest mes.

La Terra continua batent rècords de calor i els últims mesos no han estat una excepció. Les dades confirmen que aquest estiu ha estat el més càlid de la història al món i a Europa des que es tenen registres. Així ho confirma l’últim butlletí climàtic mensual del programa europeu Copernicus, emès aquest divendres. Segons aquestes dades, la temperatura mitjana global de l’estiu meteorològic –que comprèn els mesos de juny, juliol i agost– ha quedat 0,69 °C per sobre de la mitjana de referència dels anys 1991-2020, i ha superat el rècord assolit l’estiu passat (+0,66 °C).

Les calamarsades i les pedregades són freqüents a Catalunya, sobretot a l'estiu. El que no és tan habitual és l'extraordinària mida de les pedres que han caigut els últims anys. La més recent, la de Sant Pere de Torelló, de fa una setmana, va deixar trossos de gel de fins a 4 centímetres. Des de la històrica pedregada del 2022 a la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), cada any hem tingut un episodi de pedres gegants gens habituals, molt difícils de predir i que han causat destrosses importants. La crisi climàtica està accentuant els fenòmens meteorològics extrems i el Meteocat té en marxa un projecte de recerca pioner al món en què s'analitzen les fortes pedregades que cauen a Catalunya per adaptar-se a la nova realitat. I en aquesta era, l'ajuda ciutadana té un paper important.

La calor desbocada no dona treva en ple canvi climàtic i aquest mes de juliol ha tornat a deixar registres extraordinaris a escala global. Segons el butlletí mensual del Servei de Canvi Climàtic del programa europeu Copernicus, el juliol d’enguany ha sigut el segon mes més càlid al planeta des que es tenen registres, i s’ha quedat a les portes del rècord vigent. La temperatura mitjana mensual ha estat de 16,91 °C, només uns 0,04 °C per sota del valor que es va assolir el juliol del 2023, que és fins ara el mes més càlid registrat mai a la Terra des que es prenen dades.

L’escalfament global segueix avançant imparablement i els rècords es van polvoritzant any rere any. En les últimes hores s'ha comprovat com aquest dilluns, 22 de juliol del 2024, es va registrar el dia més càlid de la història en el conjunt del planeta des que se'n prenen dades. Així ho indiquen les xifres validades pel servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus, que confirma en un comunicat que aquell dia es va assolir una temperatura mitjana global de 17,16 °C, i es va superar el rècord del dia abans (17,09 °C) i el del 6 de juliol de l’any passat (17,08 °C).

Tot i que a Catalunya tinguem la sensació que l’estiu està sent molt agradable i lluny de les calorades d’anys enrere, la realitat en el conjunt del planeta és just al contrari. I és que aquest darrer juny ha tornat a batre rècord de calor a escala global. En concret, la temperatura mitjana mundial de l’aire de l’últim mes ha estat de 16,66 °C, la xifra més alta registrada mai en un mes de juny. Això significa 0,67 °C per sobre de la mitjana de referència d’aquest mes (dels anys 1991-2000) i 0,14 °C per sobre del rècord assolit el juny de l’any passat.

A mesura que fa anys, hom suporta menys la calor, ja ho sé. Les queixes per la calor són com les queixes pels petards; proporcionals a l’edat de cadascú. Però a hores d’ara, ni aquella senyora que es torrava a la tovallola com un déntol al forn nega el canvi climàtic. Ella també ho diu. Fa més calor que abans. L’altre dia, un pagès em deia que ara, a l’estiu, les tomaqueres s’escaldufen. Abans no. Si una tomaquera s’escaldufa, nosaltres també.