Els incendis de Califòrnia estan assolant barris exclusius i fins i tot amenacen l'arxifamós rètol de Hollywood que anuncia la Meca del show business en un dels turons de Los Angeles. Més simbolisme, impossible. Si a Billy Crystal, Paris Hilton o Eugene Levy se'ls ha cremat la casa, aquí no hi ha ningú que es pugui sentir segur. Una prova més que les amenaces mediambientals i el canvi climàtic no admeten salvacions individuals.

El novembre de 2026 entrarà en vigor a tot l’estat espanyol el sistema de dipòsit, devolució i retorn de les botelles de plàstic d’un sol ús (d’aigua, cervesa, refrescs, sucs i begudes isotòniques, entre d’altres) que pretén augmentar la recuperació de residus i, per tant, reduir-ne l’impacte.

Que el món s'estigui desgelant té conseqüències en molts àmbits, alguns encara per descobrir. Afecta el clima i els corrents marines, el subministrament d'aigua dolça, la pujada del nivell del mar i l'habitabilitat d'algunes zones. La situació és tan greu que, encara que es paressin ara les emissions, cosa que no està passant, el desgel continuaria, però això permetria salvar el gel d'algunes zones. Ara mateix, el punt més greu és l'Àrtic, que s'escalfa a un ritme quatre cops més ràpid que la resta del planeta. Aquesta mateixa setmana, un nou estudi publicat a Nature Communications prediu que el primer dia d'estiu sense gel a l'Àrtic podria arribar abans del 2030. El desgel, però, és un dels impactes més evidents de l'escalfament global i no afecta només el pol Nord. Totes les glaceres del planeta estan en retrocés, i es calcula que un 10% ja ha desaparegut per culpa de la crisi climàtica, segons el professor del Nichols College, Mauri Pelto, que s'ha passat dècades fent monitoratge dels glaceres de muntanya als Estats Units i arreu del món. "El que més impacta és veure com una glacera desapareix, no fa gaire hem afegit una glacera de les Cascades Nord (Estats Units) a la llista de glaceres extintes del GLIMS (Global Land and Ice Mesurement from Space)", explica per telèfon des de Massachusetts. I apunta: "Quan perdem una glacera sorgeix un paisatge diferent, menys dinàmic. Per a la comunitat de la zona, és com perdre una platja o un bosc: la deixa més pobra".

Ben entrada la matinada de diumenge, la cimera de l'ONU contra la crisi climàtica, la COP29, ha aconseguit un acord que semblava gairebé impossible, però que ha decebut a gairebé tothom. El text aprovat a Bakú (Azerbaidjan) preveu que els països rics aportin 300.000 milions de dòlars anuals el 2035 per ajudar els països pobres a fer front a l'emergència climàtica. Una xifra "escandalosament massa baixa", com deia el ministre de Gàmbia, dins d'un acord en general "decebedor", segons ONG climàtiques com Greenpeace, però que els països pobres no han tingut més remei que acceptar per poder tenir alguna ajuda amb la qual treballar. Queda lluny del bilió de dòlars que demanaven els estats més vulnerables i les ONG, i deixa la porta oberta que puguin ser ajudes de molts tipus, "públiques i privades" o fins i tot en forma de crèdit.

Quan només porta quatre dies en marxa, diversos conflictes diplomàtics sumen incertesa als resultats de la cimera de l'ONU contra la crisi climàtica. L'amfitrió de la cimera, el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, ja va desfermar les crítiques internacionals quan va inaugurar la trobada dimarts amb un discurs en defensa dels combustibles fòssils, però l'endemà encara va protagonitzar una nova polèmica. En un discurs amb representant de les illes del Pacífic, Aliyev va criticar el "neocolonialisme" de França en aquesta regió, que a parer seu contribueix a "la degradació mediambiental" i agreuja els impactes de l'emergència climàtica. Enmig d'una cimera que fa equilibris per arribar a consensos polítics entre quasi 200 països, les dures paraules de l'autòcrata azerbaidjanès han provocat la reacció immediata de França, que ha anunciat que no enviarà la seva ministra a Bakú. El president de l'Azerbaidjan també va acusar França de reprimir "brutalment" les preocupacions per la crisi climàtica entre la població dels seus territoris d'ultramar.

S’ha especulat molt aquests dies, arran de la tragèdia de la DANA al País Valencià, sobre quina és l’Administració competent per posar-se al capdavant, sobre la necessitat que el govern de l’Estat declari l’estat d’alarma o l’"emergència nacional". Mentre el president Mazón defensa amb zel les seves competències sense deixar paradoxalment de centrifugar les culpes cap a l’Estat, Feijóo demana que sigui el ministeri de l’Interior el que assumeixi la gestió i Sánchez es mou amb la declaració de zona catastròfica per tenir un títol que l’habiliti per agilitar les ajudes econòmiques que d’ell depenen.

La Mancomunitat Pla de Mallorca començarà a aplicar les mesures previstes en el seu Pla d’emergència per sequera. La comissió de l’aigua de l’organisme supramunicipal es va reunir aquest dimecres després que la Unitat de Demanda de la comarca hagi entrat en estat d’alerta per sequera per primera vegada i la conclusió és que s’ha de reduir el consum d’aigua un 20% per tal de sortir de la situació actual i, sobretot, evitar empitjorar l’estat dels aqüífers.

Quan George Orwell va donar a llum la seva magnífica novel·la 1984, va decidir invertir els dos últims dígits de l'any de l'escriptura. Corria el 1948 i va projectar una distopia per a 42 anys més endavant. Som al 2024 i no cal que transcorrin vuit lustres per saber que d'aquí menys de vint anys a aquest món no hi haurà mare que el reconegui.

La proliferació de plataformes d’intel·ligència artificial (IA) i el creixement explosiu del seu ús no estan deixant ningú indiferent. Hi ha els que vaticinen que tindrem programes d’IA més intel·ligents que qualsevol humà, probablement a finals de l’any que ve, i que previsiblement d’aquí cinc anys sobrepassaran la intel·ligència col·lectiva dels humans, com ha dit aquesta setmana Elon Musk, l’amo de Tesla i X, i que també té la seva empresa d’IA. Mentrestant, augmenta la preocupació –fins i tot dins del mateix sector tecnològic– per les greus repercussions socials, laborals i conflictes de tota mena que poden tenir lloc amb l’augment de la IA.

Fins fa poc no tenia cotxe. Anava a tot arreu amb bicicleta, però amb l’augment de temperatures a l’estiu ja no es veu amb cor de pedalar una hora cada dia a més de 40 graus. "Com que treballo en aquest àmbit, m’agrada provar les coses per entendre què funciona i què no", explica Mar Reguant, investigadora ICREA de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC i professora de la Northwestern University, als Estats Units. "A casa tenim aerotèrmia, que en teoria consumeix molt poc, però em vaig adonar que si no regules bé els paràmetres pot consumir moltíssim", avisa.

Després de dos anys d'extrema dificultat, els pagesos d'Itàlia, especialment els que es dediquen a la producció d'arròs, respiren alleujats. Les pluges anòmales registrades durant els primers mesos de l'any, que tradicionalment són els més secs, garanteixen la cobertura almenys durant tot el mes de juny. "La situació és tranquil·la, llançar alarmes ara seria inoportú", explica Alberto Lasagna, enginyer i director de Confagricultura Pavia, la secció local de l'organització d'agricultors més important del país transalpí. Malgrat això, adverteix: "Hem d'estar preparats per a qualsevol eventualitat perquè vivim un escenari comparable al d'una guerra, desconeguda, que és la climàtica".

Per què Lisboa i Nova York tenen climes tan diferents si estan gairebé a la mateixa latitud? La resposta s’amaga en els corrents oceànics, que són diferents a prop de cadascuna de les dues ciutats. De fet, la circulació oceànica global és responsable de l’estabilitat climàtica de moltes regions del món. Aquesta estabilitat, però, podria canviar. Un estudi publicat recentment a la revista Science Advances mostra que la circulació de l’Oceà Atlàntic podria alentir-se i provocar canvis en el clima de moltes parts del món. El més notable seria un refredament del continent europeu.

Les imatges d'un os polar famolenc i agonitzant sobre una terra groga van donar la volta al món l'any 2017 i van servir per elevar l'alerta sobre l'emergència climàtica. Dos anys després, fins a 52 ossos polars envaïen una ciutat russa a l'Àrtic a la recerca de menjar. Són molts els successos que de forma recurrent fan sonar l'alarma pel futur d'aquest gran animal, convertit gairebé en símbol del canvi climàtic. Però aquest cop és un estudi científic publicat a la revista Nature el que adverteix que si el ritme de desgel a l'estiu continua la tendència actual, els ossos polars corren un risc real de morir de fam. Segons l'anàlisi, aquests animals no tenen estratègies d'adaptació per poder passar tant de temps sobre terra ferma com es preveu que els caldrà en el futur.

Que la primera reacció de la Comissió Europea a les protestes transnacionals dels pagesos hagi estat recular en les polítiques mediambientals –particularment, en la regulació de l'ús dels pesticides– no és cap bona notícia. Ja s'entén que els pagesos europeus (francesos, catalans) no poden fer ús dels pesticides que sí que s'utilitzen al Marroc i en altres països, i això genera una competència deslleial. Però la resposta a aquest problema no ha de ser desmuntar l'Agenda 2030 que la mateixa Comissió promulga. Encara menys, en plena sequera i tocant amb les mans les evidències de l'escalfament climàtic. La política europea cedeix amb excessiva facilitat als postulats de la dreta i l'extrema dreta, i el resultat el veurem a les eleccions del juny. 

De la mateixa manera que s'han generalitzat els aparells d'aire condicionat a les cases i els nebulitzadors a les terrasses dels bars, la majoria de les explotacions ramaderes de Mallorca i Menorca ja han incorporat ventiladors amb microaspersió per refrescar les vaques després d'un seguit d'estius amb rècords de calor. "Estan amb la boca oberta tot el temps, deixen de menjar, només beuen i baixa la producció de llet", explica Joana Mascaró, al capdavant de la finca l'Hort de Son Coves de Campos i representant de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders de les Illes Balears.

Les Illes Balears s'estan convertint en una nova destinació de posta per a les tortugues marines. L'estiu passat es varen detectar cinc nius actius que varen acollir 400 ous a les Illes Balears, dels quals feren eclosió prop del 50%. D'aquests ous, n'hi ha 136 que formen part del programa Head Starting , un projecte de cria en medi artificial controlat, durant entre 10 i 12 mesos, fins que fan prop de 20 centímetres i un quilogram de pes, moment en què els animals estan preparats per tornar a la mar. Jorge Moreno, cap del Departament d'Espais Naturals del Govern, explica que aquest sistema ja es va iniciar amb el primer niu trobat a Eivissa el 2019 i que té molt bons resultats. "Pràcticament el 95% de les tortugues que hem cuidat amb aquest sistema arriben a l'any de vida, mentre que en el medi natural només ho fa una de cada 100", explica. L'expert assenyala que "estan molt ben cuidades, quan són molt petites. Fins i tot se'ls dona el menjar a la boca, tres vegades al dia". Durant el temps que són als centres de cria, es vigila que tots els animals mengin i "que cada un mengi el que li correspon", ja que s'evita que n'hi hagi de més fortes que es mengin l'aliment de la resta.

Sevilla i Madrid, amb uns estius semblants als de Palma, disposen de grans jardins arbrats com el de María Luisa o el Retiro. Per què Palma no té cap gran parc arbrat? Per a Imma Gascón, enginyera agrònoma, vicepresidenta de l'Associació Espanyola d'Arboricultura i actualment en excedència de l'Ajuntament de Palma, on ha estat 17 anys responsable del Servei de Parcs i Jardins, la resposta és clara: "Palma és una ciutat de tradició de patis i d'horts, amb molta d'ombra en carrers petits, i que en els anys 60, amb un exercici urbanístic bestial, no va pensar en parcs històrics".

Totes i cadascuna de les espècies s’haurien de considerar patrimoni de la humanitat. No només per l’estabilitat que aporten als ecosistemes dels quals depenem els humans per sobreviure, sinó perquè, ara que l’estem aprenent a llegir, al seu ADN hi poden haver claus per elaborar nous medicaments, nous materials, o, simplement, informació sobre la història de la vida i el planeta.