En un pis de 80 metres quadrats de la plaça de Madrid, hi vivien sis persones: quatre germans, mare i pare. En alguns moments també hi havia la padrina. Era una casa amb renou, una gran terrassa, i mentre uns tornaven de l’institut, hi havia un nadó que plorava. Entre el germà gran i la petita de la casa hi ha 14 anys de diferència. “Em sorprèn com, enmig d’aquella casa caòtica, plena de crits i infants jugant, en Pep podia llegir, totalment absort. Tenia una capacitat de concentració brutal, era com si s’evadís”. En Pep és Josep Ramon Cerdà (Palma, 1971), dramaturg i professor. Ens hi acosta la germana petita, Margalida, coneguda al món de les xarxes com Madò Llucia.

El dramaturg i escriptor mallorquí Josep R. Cerdà ha aconseguit el primer premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica amb la seva obra La segona línia, en el marc de la Nit de les Lletres Catalanes, celebrada recentment a la Sala Oval del MNAC de Barcelona. El guardó, creat enguany i dotat amb 15.000 euros, es consolida com el premi dramàtic millor remunerat de l’Estat i té com a objectiu reforçar la presència del teatre dins del panorama de les lletres catalanes.

Són dos dels noms més importants per entendre la fesomia de la Palma actual i tenen moltes coses en comú: una important formació, estades a l’estranger i un coneixement molt ampli del context que els envoltava quan, a mitjan segle XX, varen posar les bases d’aquesta ciutat tal com la coneixem ara. Així i tot, però, també hi hagué notables diferències entre l’arquitecte Josep Ferragut i l’urbanista Gabriel Alomar. Han estat precisament aquestes, les posicions contraposades entre un i altre, tot i la seva amistat, les que han convidat el dramaturg Josep Ramon Cerdà a posar paraules a una improbable trobada entre ambdós el vespre abans de la mort de Ferragut. Aquest diàleg imaginari és el bessó de l’obra L’arquitecte, que s’estrena el 7 de novembre al Teatre del Mar amb el segell de Produccions de Ferro i amb Xisco Segura i Miquel Àngel Torrens d’intèrprets.

No existeixen històries en minúscula. Totes, tinguin la incidència que tinguin, conformen la que s’escriu en majúscula, com es pot comprovar a L’arquitecte, que es representa al Teatre del Mar, escrita per Josep Ramon Cerdà, dirigida per Rebeca del Fresno i interpretada per Xisco Segura, Miquel Àngel Torrens, Caterina Alorda i Xen Garcinuño. Una història de la Història d’aquest país, una pinzellada carregada de molts elements i tants altres racons i angles, que, d’alguna manera, dibuixen amb precisió l’origen de què som. Una hipotètica conversa és la columna vertebral de la narració, on s’especula sobre l’especulació, el turisme amb totes les seves conseqüències i la modernització a qualsevol preu, amb un rerefons misteriós que, al mateix temps, dona consistència al relat, l’assassinat d’un dels principals protagonistes, dos reconeguts arquitectes amb nom i llinatge, Gabriel Alomar i Josep Ferragut. Amb ells, Cerdà fa ficció de la realitat. El pasolinià crim avant la lettre sense resoldre, tot ombra i sense cap bri ni un de llum, serveix de contrafort de tot un buc que esdevindria un edifici immens, inabastable, amb els cappares de dues maneres d’entendre una professió que sempre es posa de costat. Ferragut va ser una excepció i va morir en no tan estranyes circumstàncies.

Una conversa entre Gabriel Alomar i Josep Ferragut, un recorregut per una ciutat que s’ha quedat a les fosques des del punt de vista de tres dones i un tríptic sobre la generació mil·lennista on ressonen conceptes com 'positivisme tòxic'. Són només tres dels ingredients que fan que la nova edició del Festival de la Paraula, iniciativa organitzada per Produccions de Ferro que es desenvolupa entre els mesos d’octubre i maig, pugui ser definida com “un festival de construcció”. “I això no vol dir que sigui un festival en construcció”, matisa tot d’una Toni Gomila, director de Produccions de Ferro, en conversa amb l’ARA Balears, “sinó que convida a reflexionar sobre com construïm les ciutats i com ens hi relacionam, tots plegats. En un moment de crisi habitacional, de sobrepoblació, d’angoixa pels preus dels lloguers… tenim una programació que es vincula amb totes aquestes qüestions, de vegades de manera indirecta i d’altres d’una manera molt evident”. 

La vint-i-setena edició del Teatre de Barra ha teletransportat les vinyetes als locals, que, de cop i volta, es converteixen en peculiars escenaris on transcorren les peripècies de dos únics protagonistes, que per a l’ocasió foren fills d’un llapis i una goma i esdevenen com per art de màgia personatges de carn i ossos. Així, Batman, Robin, Tintín, Karmen i Teo són els protagonistes d’aquest exercici de prestidigitació. Sense anar més lluny, Josep Ramon Cerdà, autor i director d’Entre dos mons, ha imaginat com seria un encontre, tan casual com causal, entre dos personatges que ha imaginat i dibuixat el mateix autor, Guillem March. Ells són Karmen i Batman en una situació en què ell, amnèsic, no sap ben bé qui és, encara que pensa que és el superheroi, i ella, molt conscient que és un personatge bidimensional, li farà abaixar els peus en terra i li col·locarà el cap al seu lloc, perquè una de les principals virtuts de la protagonista femenina és la capacitat de posar-se a la pell dels altres. Aina Zuazaga és una Karmen de còmic, que sembla dibuixada, talment, impecable, fantàstica, i Àlex Tejedor, més humà, interpreta amb la mateixa consistència el personatge turmentat i una mica confós. Una barreja complexa, sense cap frase que no tingui solidesa i pes específic, la qual cosa no permet que te'n perdis ni una. No ho facin. És una petita gran peça. 

El 31 d’agost, Josep Ramon Cerdà (Palma, 1971) tancarà la seva etapa com a director del teatre Principal de Palma, centre neuràlgic de les arts escèniques de les Balears que ha dirigit durant els darrers quatre anys. Ho farà content, diu, per haver complert amb els objectius del Pla de Direcció que va presentar el 2019, entre els quals es trobava desenvolupar les bases del sistema de produccions i coproduccions, diversificar i augmentar el públic i posar en marxa el departament educatiu. Cerdà, que tornarà a exercir de docent a l’Institut Antoni Maura de Palma, parteix després d’haver rebutjat la proposta del nou equip del Consell de Mallorca de prorrogar-li la direcció un any. 

Una festa, una celebració, una transgressió, una evocació d’Eros i Tànatos i una orgia tecnolírica: tots aquests són els conceptes amb què s’ha definit Loopera, espectacle amb què el teatre Principal de Palma tanca no només una temporada d’òpera o un any de programació, sinó, sobretot, un cicle. 

De bon dematí un home arriba al teatre Principal de Palma i s’hi instal·la. Hi pren el cafè, hi fa la bugada i en arribar el vespre, en un llit estratègicament col·locat sobre l’escenari, se n’hi va a dormir. Durant el desenvolupament de la seva jornada, això sí, ens permet descobrir tots els noms propis que protagonitzaran la programació entre setembre i gener al teatre Principal de Palma. Amb un original vídeo protagonitzat per Mon Joan Tiquat s'ha presentat el primer tram de la pròxima temporada, que tendrà com a lema 'Viu al Principal', un enunciat que en un dia com avui tenia doble significat. 

La mort de l'artista i professor Joan Lacomba aquest dissabte a 87 anys ha provocat multitud de reaccions a les xarxes socials del món de la política i la cultura. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha afirmat que "deim adeu a un home compromès amb la cultura, l'art i l'educació, a una persona que amb el seu compromís i bonhomia va fer millor la nostra societat".

Josep R. Cerdà fa dos anys que dirigeix el teatre Principal de Palma. El seu nomenament va aixecar cert rebombori, i durant part del primer any i el segon ha hagut de surfejar la pandèmia, els constants canvis de normativa i les restriccions. Així i tot, s’han fet 16 coproduccions i tres produccions pròpies. El seu pla per als dos anys següents és consolidar el projecte:oferir una programació de qualitat i convertir el Principal en un centre de creació, que no sigui només un aparador. 

Josep Ramon Cerdà ens rep al seu despatx del teatre Principal de Palma, que ocupa fa poc més d'una setmana. "Ara que fa uns dies que som aquí ja puc parlar amb més propietat", assegura. Serà, durant els propers quatre anys, el director del teatre públic amb un càrrec de lliure assignació. Cerdà és dramaturg, director teatral, gestor cultural i professor de llengua i literatura. Va ser delegat d'Arts Escèniques del Govern (2007-2011) i director de l'Institut d'Estudis Baleàrics (2015-2017). Des de 2017 ha coordinat els programes educatius 'Veus emergents' i 'Ficcions' del Principal.