Cada setmana, quan em dispòs a escriure aquesta secció, ho faig amb el darrer article encara fresc, acabat de publicar. El compartesc i comença la meva tortura particular. Som una filla sana d’internet i les xarxes socials, així que no puc evitar mesurar el meu esforç a partir de clics, missatges, likes, comparticions. Analitz la meva feina a través de la mirada dels altres. I faig un esforç perquè això no coarti la meva escriptura; perquè no dicti el ritme de les tecles en la següent entrega. Escric cada nou article com si hagués de ser el darrer. Cada setmana, començ amb el marcador a zero. I, així i tot, sobrevisc una setmana més. Sense recordar que l’anterior va passar exactament el mateix.

Sant Honorat és el patró d'Algaida. No sabem si fou el discurs erroni del rector de Llucmajor l'any passat a la missa solemne del dia de Sant Honorat, en què va confondre sant Honorat d'Amiens i el sant Honorat d'Arle, patró d'Algaida. Però el cert és que aquests dies ha sortit a la xarxa social Instagram un compte que amb el títol de Sant Honorat Patró vol divulgar, donar a conèixer i aportar dades sobre la figura del sant patró algaidí i de la mateixa festa d'hivern.

El perfil d'Instagram Cap de fava amb orelles ha publicat un llistat de plans terrorífics per fer a Mallorca durant Tots Sants. Aprofitant l'expansió del Halloween i la temàtica de por per aquestes dates, en lloc de les tradicionals visites al cementiri, aquest perfil de xarxes socials ha fet servir la ironia i l'humor per fer una crítica social i destacar algunes de les coses més difícils de fer o veure, o bé que han de sofrir a Mallorca els residents.

“La majoria té com a mínim dos comptes a Instagram i a Tiktok”, diu la Selma, de 17 anys. Al seu costat, la Victoria, de la mateixa edat, explica que en té tres a Instagram i tres a TikTok. S’ha acabat això de tenir només un perfil a les xarxes socials. De fet, el 2021, un estudi d’Unicef sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència ja revelava que el 61,5% dels joves tenen diversos comptes o perfils en una mateixa xarxa social, mentre que el 83,5% tenen presència en tres o més plataformes. Però per què volen tants perfils i com els utilitzen?

Meta farà servir els continguts penjats pels usuaris de les seves plataformes, com ara una fotografia d’Instagram o un comentari de Facebook, per entrenar les seves funcions d’IA, com ara Meta AI, l’assistent de WhatsApp, Instagram i Facebook Messenger. La multinacional de Zuckerberg així ho va detallar en un comunicat el 14 d’abril: “Avui anunciem els nostres plans per entrenar IA a Meta utilitzant contingut públic, com ara publicacions i comentaris públics, compartit per adults, a partir dels nostres productes disponibles a la UE. Les interaccions de les persones amb Meta AI, com ara preguntes i consultes, també es faran servir per entrenar i millorar els nostres models”.

Meta, l’empresa de matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, s'ha disculpat després que els usuaris d'Instagram denunciessin que el fil de reels –les recomanacions personalitzades que l'algoritme fa de vídeos curts– s’inundés de vídeos violents. Divendres cibernautes d’arreu del món es van trobar que l'aplicació els recomanava vídeos violents en què, entre altres coses, es veien maltractament animal, assassinats i cadàvers. Algunes d'aquestes publicacions tenien milers de "M'agrada" i comentaris. 

La web va néixer amb un esperit descentralitzat i democràtic. Tim Berners-Lee, el seu creador, la va concebre com un espai sense autoritats centrals en què qualsevol persona pogués participar i compartir sense demanar permís. "L'individu estava empoderat –explicava l'enginyer–. Aquest sentiment de control individual, aquest empoderament és una cosa que hem perdut".

Per sort o per desgràcia, sembla que a Instagram li encanta l’endreça. Les xarxes estan plenes de trucs d’ordre, sistemes d’organització i reptes motivadors que prometen canviar-te la casa i la vida. Molts d'aquests reptes d’ordre tenen 3 punts en comú. El primer és que duren poc temps: entre 21 i 40 dies com a màxim, dedicant-hi només uns minuts cada dia. És la manera de no perdre la motivació tot just començar. El segon punt en comú és que t’animen a buidar. El repte consisteix a treure de casa un nombre determinat de coses, perquè els resultats siguin quantificables i no et frustris el primer dia si no veus resultats dràstics. El tercer punt en comú és que no funcionen i tots tenen una recaiguda. Aquests instagramers de bona fe que t’animen a fer els reptes d’ordre només t’expliquen com els ha transformat la vida i com són de feliços ara. De manera que quan tu ho proves a casa i no et funciona, et quedes amb la sensació que no ho has sabut fer prou bé, o que el sistema que proposen no és per a tu.

Al grup de WhatsApp, en Romaguera proposa d’anar a La Taverna d'en Cigala, un nou restaurant a Barcelona, que acaba d’obtenir la primera estrella. De seguida, en Romagosa fa: “Si voleu taula, jo conec el sommelier”. Llavors en Gatius, per no ser menys, escriu: “Vaig ser el primer a dir que tindrien estrella”. I la Puigvert afegeix: “Jo ja fa temps que els segueixo”. Aviat, en Rovellats afegirà: “És el projecte de brasa a Barcelona d’en Paco Muñoz, oi? No li anirà bé...”. En no res, en Romagosa escriurà que ell també, ell també fa temps que els segueix. I la Puigdendoles, que és la seva dona, doncs també escriurà que ella també els segueix (i des d’abans). Entre tots dos sempre competeixen aviam qui coneix més restaurants. A cada cònjuge li provoca més plaer sexual conèixer un restaurant que l’altre no conegui que anar-se-n’hi al llit.

La companyia Meta, propietat de Mark Zuckerberg, ha anunciat aquest dimarts a través de la seva pàgina web que eliminarà el programa de verificació de fets amb el qual volien lluitar contra la difusió de desinformació a través de xarxes com Facebook, Instagram i Threads. Aquest anunci significa que a partir d'ara la companyia deixarà de treballar amb agents independents com agències de notícies i altres organitzacions per verificar la informació que es publica a les seves xarxes i optarà per un nou sistema que anomena Community Notes i que consisteix en fer que siguin els usuaris qui marquin si alguna informació és falsa o no. De moment, aquesta nova política només s'implementarà als Estats Units, on Donald Trump assumirà la presidència el 20 de gener.

Passegen pel camí amb bastons de caminar, els nens a coll –no fos cas que es cansessin–, s’aturen al davant de la masia (és una masia imponent, esclar, del 1800 i poc, tota de pedra, com eren les masies no massa riques), pugen a la tanca de pedra seca que la separa del camí que fressegen i es fan una foto amb la casa de fons. Jo estic desbrossant, amb la màquina que em va regalar la veïna que més mana del poble. Ni em veuen. Soc part del paisatge. Potser una pagesa pintoresca? M’agradaria que s’ho pensessin, esclar, fora un honor. El meu gat, que pren el sol, i jo, que estic fent feina, som unes figuretes de pessebre. Els extres d’un decorat. No m’hi havia trobat mai, amb un fet així.

Aquesta setmana he tancat el meu compte d'Instagram, l'única xarxa social en què tenia un perfil. M'ha sabut greu perquè durant molt de temps aquest canal m'ha servit per estar en contacte amb persones que m'han aportat punts de vista interessants sobre temes molt diversos i ha estat un punt de trobada important de l'activisme feminista. Amb l'accés als perfils d'altres companyes he après molt i he tingut la sensació de formar part d'alguna cosa, se m'han fet visibles moltes dones amb qui comparteixo els mateixos valors. També com a escriptora he pogut tenir un retorn enriquidor i interessant, conèixer de manera directa l'altra banda d'aquest pont que és la creació literària. Però feia temps que la feina de separar els missatges respectuosos i els dels assetjadors em resultava feixuga, em treia temps i em posava de mal humor. Encara que denunciés els insults i les amenaces, encara que tingués restringits els comentaris i bloquegés a la mínima, el fet d'haver de veure tota aquesta porqueria ja fa que l'experiència de ser a la xarxa es torni desagradable. No veig per què he d'escoltar àudios d'adolescents islamistes plens d'insults o amenaces de persones que em diuen que em vindran a ensenyar la seva "fúria trans". Tampoc no tinc per què aguantar racistes que m'envien cada dia al meu país, que em diuen que Heribert Barrera tenia raó o masclistes que troben que totes les feministes exagerem o mentim o criminalitzem tots els homes per dir que hi ha homes que maten, violen i assetgen. I això, pel que sembla, no és més que la punta de l'iceberg del que circula per aquestes poderoses plataformes. El programa Salvados d'aquesta setmana explicava el que ja fa temps que sabem: que META perjudica seriosament la salut dels seus usuaris fomentant malalties mentals com els trastorns alimentaris, la depressió i l'angoixa o el suïcidi i que les seves principals víctimes han estat menors. Arturo Béjar, que va treballar a la companyia, explicava al programa de la Sexta que el botó de denunciar no serveix de res. Per això Instagram és un paradís per a pedòfils i pederastes que poden circular-hi sense restriccions mentre Mark Zuckerberg puja fotos de felicitat familiar amb el seu nadó de pocs mesos. 

La preocupació creixent per l'impacte de les xarxes socials en la vida i la seguretat d'adolescents i infants està obligant les plataformes a posar en marxa accions que tranquil·litzin les autoritats i les famílies. Aquest dimarts Meta, empresa propietària d'Instagram, ha anunciat el llançament dels "comptes adolescents", una funció que assegura que protegirà millor els joves que utilitzin la seva xarxa social. "Introduïm els comptes adolescents d'Instagram per posar els adolescents de forma automàtica en un entorn amb mesures de protecció i garantir als pares que els seus fills tenen experiències segures", ha explicat la companyia a través d'un comunicat fet públic a la seva pàgina web.

Pel que fa al sector vinícola –i entenguem per sector els subjectes, però també tots els objectes, directes, indirectes i circumstancials–, hem tingut un estiu mogut. Parlem, quan parlem de vi, del terrer, però hauríem també de parlar del terrari.

Google i Meta van arribar a un acord secret per dirigir anuncis sobre Instagram als adolescents que veien vídeos a YouTube i eludir la normativa de la plataforma audiovisual propietat del cercador sobre el tractament de consumidors menors d'edat. Segons ha revelat aquest dijous el Financial Times, Google va treballar en un projecte de màrqueting per a Meta dissenyat per captar usuaris de YouTube de 13 a 17 anys amb publicitat que promocionava l'aplicació del seu rival.

Aquest dimecres l'Audiència Nacional ha admès a tràmit la macroquerella presentada per l'advocat gallec Xaime da Pena contra el creador de contingut Amadeo Llados. El passat 5 de juny l'advocat va aconseguir reunir més de mil presumptes víctimes per demandar en una sola denúncia l'home que promet tenir el secret definitiu per ser milionari i que el comparteix a partir de la venda de contingut exclusiu. En els discursos, estratègies i promeses que el coach motivacional publica a xarxes, el lletrat hi veu els delictes de demanda per estafa, estafa piramidal i també delictes d'odi.

La pagesa s’eixuga la cara i somriu, deixa el càvec un instant i fa: “Ei, no es pot passar. Vigileu! Hi ha pastor elèctric!”

Les vacances ja no són vacances. No sé com s’haurien de dir, però sé que dient el que dic em deixo portar per la nostàlgia d’un passat que, en termes d’estiueig, sí que era millor. O ens fem grans a marxes forçades. Però la realitat és que ja no podem tornar a aquells estius que marxaves on fos, el turisme no estava mal vist ni et podies permetre avions, i desconnectaves de veritat. Queden molt lluny, aquelles vacances. De fet, s’han acabat. Perquè fins i tot si no marxaves enlloc, desconnectaves de veritat. Ara ens hem acostumat a estar sempre disponibles i que els altres ho estiguin per a nosaltres. Necessitem que tot es respongui amb rapidesa, ja sigui un tema de feina, una qüestió domèstica o un t’estimo dit a hores intempestives. Ens ataquem per whats, mails, trucades, instagrams, i twitters que ja no es diuen twitter. No hi ha cap urgència, però tot ens sembla que ha de ser dit avui, ara. Ja no busquem monedes ni cabines per fer una trucada. Ja no ens enviem postals ni cartes que ens omplien una estona del viatge, quan calia comprar segells i trobar les bústies. Quan t’asseies i pensaves què posaves a cada parent o amiga. Quan la cabina funcionava dèiem “fa una mica de fred, però estem menjant bé i això d’aquí és molt bonic”. I quan tornaves quedaves i t’explicaves les vacances. Si tenies sort i havies fet el camí correcte de les amistats no hi havia ningú que t’ensenyés fotos durant tota la tarda. Ara quasi ens faria il·lusió tenir aquesta excusa pesada per compartir algun misteri. S’han esvaït. Totes les fotos estan penjades a l’Insta i si ha quedat alguna cosa per ensenyar la veurem penjada al setembre amb un comentari de l’estil “que lluny em queden ja les vacances!”. Perquè quan acabem aquesta pausa ja estem pensant en la següent i, sobretot, en com omplir les xarxes de menús i de peus bruts d’estiu. En diem pausa, però no parem mai perquè si ho fem, tenim por que ens oblidin, i si ens obliden, desapareixem. I això no ho podem suportar. Així que correm a ser als llocs que toca per penjar fotos, no fos cas que no competim també durant les vacances i no tinguem aquella imatge que ja té tothom i que, francament, avorreix. Però ningú no està obligat a ser original. Tenim por que si no ens manifestem, es pensin que ens ha passat alguna cosa. És un temor infundat perquè les malalties i les morts també són convenientment relatades. No ho jutjo. Cadascú és lliure d’explicar els plaers i els patiments que cregui oportuns. La vida és plena de tot. La intimitat també és analògica.

Existeix una mena de plaer que és el contrari al neguit de l’angoixa climàtica. És el plaer de quan (diries que) estàs creant diversitat ambiental. Quan tens un test i al test hi ve una papallona. Quan poses aigua en un bol, a la finestra, i els ocells s’hi abeuren. Quan fas, humilment, compost. Quan et sembla, sí, que estàs millorant aquella terra, d’aquell hort, perquè hi tires closques d’ous.