La decoració surrealista i pop de l'hotel Barceló Raval ha estat l'escenari que ha aprofitat l'editor Jorge Herralde per donar una notícia llargament esperada: l'arxiu d'Anagrama, que Herralde va fundar el 1969, no serà venut ni cedit a cap institució –els dos pretendents principals eren la Biblioteca Nacional i la Biblioteca de Catalunya– sinó que es mantindrà a la seu de l'editorial, actualment al número 172 de Pau Claris.

“El catàleg d’Anagrama és una barreja increïble d’idees, filosofies, estils, codis morals i apostes estètiques”, explicava ahir Sergi Pàmies, més de tres dècades després de publicar la traducció castellana del seu primer llibre, T’hauria de caure la cara de vergonya, i de començar un llarguíssim i fructífer vincle amb l’editorial barcelonina com a autor, traductor i presentador. Era el 1987, dos anys abans que l’escriptor conegués, justament en una festa convocada per Jorge Herralde, la seva futura dona i mare dels seus fills. Ahir havien tornat a quedar per anar-hi plegats, temps després de separar-se, procés que Pàmies ha explicat a L’art de portar gavardina.

La vida de Jorge Herralde ha transcorregut entre llibres. Va fundar Anagrama fa cinquanta anys i, en el mig segle de vida, publica 'Un día en la vida de un editor', una obra en què descriu de manera minuciosa les tasques i vicis d'aquest ofici i en la qual inclou també articles, discursos, entrevistes, etc. que expliquen la història d'una de les editorials més importants. Aquest dijous serà a la Biblioteca Babel de Palma per presentar-lo, acompanyat de Carme Riera i Pedro de Montaner.

“Una de les feines clau de l’editor és despertar i compartir entusiasmes”, diu Jorge Herralde en un dels salons de l’hotel Condes, escenari habitual de les rodes de premsa d’Anagrama, editorial que va fundar el 1969 a Barcelona. En paraules de la seva directora editorial actual, Silvia Sesé -que va rellevar Herralde a principis del 2017-, l’editorial “ha sigut símbol de risc i modernitat, i també sovint d’anar a contracorrent de les modes, o d’avançar-s’hi”: li agradaria que aquests trets es poguessin mantenir en el futur pròxim. “Hem anat brillant, però també canviant al llarg dels anys -continua Herralde-. No hi ha res completament consolidat, i encara menys en aquest món d’ara, en què qualsevol cosa pot desaparèixer en un tres i no res”.

“Els premis als editors en realitat els guanyen els autors del seu catàleg –deia ahir Jorge Herralde, fundador i ànima d’Anagrama, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, envoltat d’amics, coneguts i admiradors–. Els has intentat publicar de la millor manera possible i els has promocionat de manera incansable. Un últim punt que va inclòs al lot és pasturar el seu ego”. Aquesta va ser una de les úniques notes humorístiques que Herralde va deixar escapar durant el breu discurs de recepció de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona, potser per la solemnitat de l’acte, o en part també a causa de la boira política, que en ple judici al Tribunal Suprem de Madrid entenebria una mica l’ambient. Es trobava a faltar, per exemple, la consellera de Cultura, Laura Borràs, que tenia sessió al Parlament i en lloc seu hi havia enviat el secretari general, Francesc Vilaró.

El plenari de l’Ajuntament ha aprovat avui atorgar quatre Medalles d’Or al mèrit cultural per reconèixer la promoció cultural de quatre professionals, Jorge Herralde, Pere Portabella, Assumpció Malagarriga i Maria Dolors Bonal.

“El sector editorial fa anys que està acostumat a treballar amb una gran incertesa: funcionem amb dents de serra, és a dir, que hi ha mesos en què el consum es dispara”, explicava ahir Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, durant el balanç sectorial anual, que coincideix amb la Nit de l’Edició, on es va reconèixer la trajectòria de Jordi Herralde i la traducció de Carlos Fortea de l’ambiciós Kafka, de Reiner Stach. Entre el 2008 i el 2013, a Catalunya es va passar de facturar 1.623,84 milions d’euros a 1.054,48 milions. Des de llavors, la recuperació ha estat lenta, i el millor any va ser el 2016, en què es van facturar 1.176,79 milions, un 5,4% més que en l’exercici anterior. Queda lluny el volum de negoci d’abans de la crisi.

"Divertits i descarats". Són els dos adjectius que ha utilitzat aquest matí, a l'Hotel Gallery de Barcelona, l'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, quan ha anunciat el guanyador i la finalista del primer premi Llibres Anagrama de novel·la en català: els periodistes i escriptors Albert Forns (Granollers, 1982) i Anna Ballbona (Montmeló, 1980). 'Jambalaia' és la segona obra en prosa de Forns, que ja va guanyar el premi Documenta 2012 amb 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)' (Empúries, 2013). Forns, que és crític literari del suplement Ara Llegim i col·laborador de 'Time Out' i 'L'Avenç', assegura que la realitat acostuma a ser força més sucosa que la seva imaginació: "Tot el que puc robar de la realitat sol ser més bo que el que em pugui inventar". En la seva segona "autoficció", el periodista i escriptor explica la investigació d'un escriptor que ha d'escriure la seva segona novel·la: "En la meva primera autoficció només sabia parlar de mi, en aquesta he inventat una mica més. Si a 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)' vaig inventar un 10%, en aquesta he arribat a la xifra d'un 50%". El protagonista de 'Jambalaia' –el títol és el nom d'una paella que fan a Louisiana i on fan servir pebre en comptes de safrà– viatja a un petit poble de pescadors dels Estats Units, Mountauk, a la recerca d'inspiració. A partir d'aquí, Forns, disserta sobre la gentrificació, el neuromàrqueting, l'obesitat o els efectes de la dispersió urbana en la salut física i mental de la població nord-americana.

Inés y la alegria