Un sector enorme

És força habitual des de fa uns anys que la recaptació del sector del videojoc sigui més elevada que la d’altres formats d’entreteniment com la música o el cinema. A part, malgrat la crisi que experimenta la indústria postpandèmia, la facturació dels videojocs a Espanya segueix a l’alça.

]]>

La indústria del videojoc va reconèixer l'any passat que la franja d’edat en la qual es juga més a videojocs al nostre país és la que va dels 11 als 14 anys. Un 84% dels menors d’aquestes edats en són usuaris habituals. Un 79% dels infants d’entre 6 i 10 anys també ho són. Lluny de criminalitzar-los, la psicòloga clínica del Programa de Conductes Addictives en Adolescents del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil de l’Hospital Clínic, Rosa Díaz, apunta que, “si es fa servir un tipus de joc adient i per un temps limitat, amb eines de control i acompanyament per part dels adults”, alguns videojocs poden tenir efectes positius com la millora de la coordinació viso-manual, el desenvolupament d’habilitats de resolució de problemes, creativitat, etc. En canvi, alerta Díaz, si parlem de menors de tres anys, “aquesta exposició sí que pot afectar el desenvolupament perceptiu, cognitiu i lingüístic”.

]]>

Té 48 “anyets” i és un friqui orgullós. Sebastià Pou (1976, Palma) és el primer gamer que ha guanyat alguns dels videojocs més difícils del moment jugant amb un violí. Cada nota representa un comandament de la consola, i milers de persones segueixen les seves peripècies a Tiktok, Twich i Youtube. “Però si jo no me’l puc passar amb el comandament, com és possible que tu te’l passis amb un violí?”: aquesta és la primera reacció de molts dels seus seguidors, assegura. Tot i això, és molt més difícil tocar un concert exigent de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, on aviat complirà tres dècades com a violinista. “Ho pas molt pitjor”, explica somrient.

]]>

Els gegants digitals ianquis d’abast global han vist en els últims anys com les autoritats europees anaven limitant per la via dels reglaments i les sancions els seus abusos en matèria de protecció de dades i pràctiques empresarials monopolístiques. En canvi, malgrat la gesticulació del govern dels EUA, han viscut relativament tranquils en el seu mercat d’origen. Si més no, fins ara: el veredicte judicial desfavorable a Google en la demanda presentada per Epic Games apunta cap a noves ensopegades de l’empresa del cercador web, que també és la principal gestora de publicitat digital del món. Tot plegat, coincidint amb una crisi de reputació en la seva competència amb ChatGPT per la rellevància en el camp de la intel·ligència artificial generativa (IAG).

]]>

Us volem recomanar un ventall d'activitats per als pròxims dies, com la festa Esplai el 10 de maig o el Girona Temps de Flors, entre d'altres.

]]>

Aquest cap de setmana passat vaig passar per La Farga de l’Hospitalet de Llobregat a veure el SAGA, el saló dels videojocs en català. Divendres estava ple d’escoles, amb alumnes contents d’anar a una fira dedicada a la seva activitat favorita en el temps de lleure. I gairebé tots feien el mateix comentari: “No sabia que aquest joc també estigués en català”. Posaven la mateixa cara que jo vaig posar cinquanta anys enrere quan vaig sentir un disc en català per primera vegada a la vida i em va semblar increïble que aquella tecnologia també estigués disponible per a la nostra llengua. 

]]>

Una baralla de 48 cartes, agrupades en dotze sèries de quatre naips. En cadascuna s'hi mostra un tipus de flor, que representa un mes de l'any diferent. Durant la partida, els jugadors lluiten per completar totes les sèries. Qui n'aconsegueix formar més, guanya. Aquestes són les regles essencials del Hanafuda, un joc tradicional japonès que, tot i tenir més de 500 anys d'història, guarda una estreta relació amb alguns dels personatges més famosos del món dels videojocs: des de Mario i Zelda fins a Donkey Kong, Pikachu o Samus Aran. El responsable d'aquesta insòlita connexió és Fusajirō Yamauchi, un home de negocis que, el 23 de setembre del 1889, va obrir una petita botiga de jocs de cartes al Japó. La va batejar amb el nom de Nintendo. Avui, més de 130 anys després, és el nom d'un dels imperis empresarials més importants del sector de l'entreteniment.

]]>

En aquest recull ens centrem en títols en què el multijugador permet als usuaris formar un equip contra el repte que planteja el joc, emfatitzant així el treball en equip i la camaraderia per vèncer. El nombre màxim de jugadors pot variar, ja que sovint s’ofereix l'opció de fins a quatre jugadors, però alguns casos recents han vist limitat el nombre a dos per les mecàniques que presenten. Alguns reptes poden ser difícils, així que l’empatia és clau per no culpabilitzar a ningú ni considerar el company un enemic.

]]>

Per comentar les virtuts i dèficits de Gran Turismo, resulta gairebé inevitable traçar un paral·lelisme amb la indiscutible triomfadora del que portem d’estiu: Barbie. Si entenem els dos films com a grans operacions de màrqueting vinculades als productes estrella de Mattel i Playstation, cal dir que la sàtira feminista de Greta Gerwig aconsegueix transcendir el seu propòsit comercial amb més solvència que el fulgurant espectacle que el sud-africà Neill Blomkamp (director de Districte 9 i Elysium) construeix a imatge i semblança de l’icònic videojoc de conducció. La comparació és indefugible, però també injusta, perquè Barbie funciona com una pel·lícula d’idees que dialoga amb la realitat sociopolítica, mentre que Gran Turismo s’erigeix en una experiència eminentment sensorial. Barbie interpel·la la consciència; Gran Turismo, els sentits i, en particular la passió per la velocitat motoritzada.

]]>

La propaganda russa s'està estenent als videojocs arreu del món. A Minecraft, el joc immersiu propietat de Microsoft, els jugadors russos hi representen la batalla per Soledar, una ciutat d'Ucraïna –amb mines de sal– que les forces russes van capturar al gener, i han publicat un vídeo del joc a la xarxa social més popular del seu país, VKontakte.

]]>

Crims suma un nou format. 3Cat, la marca que engloba els mitjans públics de Catalunya, ha anunciat que l'espai de true crime de Carles Porta tindrà el seu propi videojoc, que sortirà al mercat el febrer del 2024 arran de l'estrena de la cinquena temporada del programa. El nou format de Crims és la primera pedra del pla de la corporació per entrar en un mercat que considera "estratègic" perquè un de cada dos catalans es declara consumidor de videojocs. Des de la corporació consideren essencial tenir continguts propis per "aportar els valors de 3Cat a la dimensió dels videojocs".

]]>

Quan Eva Gaspar va començar a treballar al món dels videojocs l'any 1999, el sector a Barcelona encara era molt petit i, sovint, poc respectat. "Aleshores, quan deies que feies videojocs, la gent et mirava de manera estranya, com si fos una broma", explica Gaspar a l'Emprenem. Però amb els anys la cosa ha canviat, s'ha professionalitzat molt més i el sector ha crescut exponencialment. L'actual consellera delegada d'Abylight Studios, empresa de videojocs amb seu a Barcelona i nascuda el 2004, explica que "ara tot ha canviat molt, la gent ja no ho veu amb menyspreu, al contrari: ara dius que treballes al món del gaming i es pensen que nedes en or", fa broma.

]]>

En el futur emprarem més els videojocs per solucionar problemes o per eludir-los? Serviran per crear més oportunitats o més injustícies? Confiarem més en les identitats digitals, d'aquí a uns anys, o res podrà substituir mai el cara a cara? Són algunes de les preguntes que l’exposició Homo Ludens, videojocs per entendre el present, que des d’avui es pot veure al CaixaForum de Palma, convida els visitants a respondre. Tanmateix, amb els nombrosos plantejaments i aproximacions que ofereix l’exhibició al món dels videojocs només en surt una resposta impossible de rebatre: tots, vulguem o no, en siguem conscients o no, som jugadors. 

]]>

"Aaaaaaaah! No em deixa", "Noooooooo! Què has fet?", "Esperaaaaaaaa, no avancis encara!" Mentre dos pingüins lligats entre ells per una corda escalen diferents escenaris dins d'una muntanya gelada, en un requadre petit de la pantalla una streamer maleeix de totes les maneres possibles. El videojoc sembla impossible de superar, però tot i els renecs, els crits i la frustració, no pot deixar de jugar-hi. No és casual que sigui tan difícil avançar al llarg de les pantalles en què dos jugadors –cadascun controla un dels dos pingüins– han de cooperar per no caure a l'abisme. Els seus creadors ho tenien pensat des de molt abans que Bread & Fred es convertís en un fenomen viral sense ni tan sols haver arribat al mercat en la seva versió definitiva.

]]>

Fer girar una figura de colors amb el comandament abans que encaixi en la posició perfecta que ens va bé. Aquesta és una sensació indescriptible que només tens amb aquest joc superpopular i addictiu anomenat Tetris, que avui dia s'ha fet un lloc semblant al dels escacs en el firmament dels jocs universalment coneguts. Però no és gaire sabuda la història real de com es va crear, ja que va ser fruit d'un prototip creat el 1984 per un enginyer de programari de l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica, que mai va arribar a pensar que acabaria captivant milions de jugadors a tot el món. Tot això ho hem pogut veure a la pel·lícula Tetris, protagonitzada per Taron Egerton, que es va estrenar a Apple TV+ al març i que explora els humils orígens del joc.

]]>

Fa tres setmanes que va començar el 2023 i ja hi ha una sèrie que reclama un lloc en el futur rànquing del millor de l'any. The last of us, basada en un popular videojoc per a PlayStation, es va estrenar aquest dilluns a HBO Max i el seu inici no podria haver estat millor: als Estats Units, el primer episodi ha aconseguit 4,7 milions d'espectadors entre l'emissió convencional a través del canal per cable i el consum a la plataforma de streaming. Es tracta del millor debut d'una sèrie del segell HBO després de La casa del dragón –9,9 milions d'espectadors entre emissió convencional i HBO Max– i des de l'estrena de Boardwalk Empire, que l'any 2010 va obtenir 4,8 milions d'espectadors en emissió pel canal per cable. Les dades de The last of us són molt superiors, per exemple, a les d'Euphoria, una de les sèries més populars de la HBO. En l'estrena de la seva segona temporada, el drama protagonitzat per Zendaya va registrar 2,4 milions d'espectadors.

]]>

Consola: Nintendo Switch

Edat: +7 anys

Comencem amb una aposta segura: el nou Pokémon serà segur un dels videojocs més venuts i demanats als Reis. Per alguna cosa és una de les franquícies de més èxit del món. I pensar que tot va començar amb un joc d’infantesa: el del seu creador, Satoshi Tajiri, que quan era petit s’entretenia observant i capturant insectes. De fet, si us hi fixeu, molts dels dissenys dels Pokémon remeten a aquest origen invertebrat. Les sensacions que devia experimentar l’infant Satoshi deuen ser molt semblants a les que transmet el nou videojoc, que per primer cop presenta un món obert que el joc pot explorar lliurement. Sols, o amb amics, en un mode cooperatiu on es poden afegir fins a tres jugadors més. Els espais del nou joc estan inspirats en la geografia espanyola i, posant-hi molta imaginació, hi trobareu edificis que us faran pensar en l’arquitectura de Gaudí, per exemple. Narrativament, el joc posa èmfasi en el treball en equip i posar-se en la pell dels altres, mentre que la mecànica continua sent la d’un Pokémon clàssic, amb el repte d’aconseguir totes les criatures, que estan dividides en dues edicions (Escarlata i Púrpura) i animant els jugadors a intercanviar-se criatures.

]]>

És innegable: els videojocs són un fenomen planetari, un entreteniment de primer ordre per a les masses. Amb els anys ha acabat convertint-se en una de les indústries culturals capdavanteres i amb unes perspectives de creixement per sobre de la resta. I és que, si estan ben dissenyats, els videojocs poden esdevenir experiències totals des d’un punt de vista de consum i de creació artística.

]]>

El CaixaFòrum de Palma estrena nova programació amb la tecnologia, la ciència i la sostenibilitat com a elements centrals. El Gran Hotel acollirà cinc exposicions, entre les quals destaquen La imatge humana. Art, identitats i simbolisme, una col·laboració amb el British Museum, i Homo Ludens. Videojocs per entendre el present, que posa de relleu com els videojocs transcendeixen l’àmbit estricte de l’acte de jugar.

]]>

Són accessibles, entretenen, s'hi pot jugar en grup i molt de tant en tant se'n pot treure un guany econòmic. I aquí hi ha la trampa. La immediatesa i l'afany per obtenir diners fàcilment dels jocs d'atzar i les apostes sedueix cada cop més els adolescents, tant els que ja han arribat a la majoria d'edat com els menors que tenen entre 14 i 17 anys. Els joves combinen els portals digitals d'apostes esportives, el gaming i els jocs de cartes en línia amb altres de més convencionals, com les loteries (la Primitiva i la Bonoloto), els rasca i guanya i les escurabutxaques. Totes aquestes modalitats s'han popularitzat i normalitzat en anuncis i a internet. És una moda. I tot i que a priori la majoria d'estudiants no haurien de poder accedir a aquesta oferta, el 13% dels nois i el 4% de les noies que fan ESO van jugar amb diners en webs o aplicacions mòbils durant el 2021, i el 17% dels nois i el 10% de les noies ho van fer presencialment en locals o amb modalitats més clàssiques. "Les prevalences són molt elevades tenint en compte que la majoria d'estudiants són menors d'edat i legalment no poden jugar-hi. Els valors haurien de ser gairebé zero", explica el subdirector general de Drogodependències del departament de Salut, Joan Colom.

]]>