La Mediterrània és una àrea que s’escalfa molt més aviat que altres mars, un 20% més –la temperatura augmenta aproximadament 0,4 graus en una dècada. Des de 1980 s’ha encalentit 1,1 graus. No és casualitat, però, que aquest fet coincideixi amb l’arribada de moltes espècies d’algues estrangeres, que, a partir de 1990, s’estenen una mitjana de 26 quilòmetres quadrats per any. En els dos darrers segles hi han arribat 163 espècies no natives. Són només les que ha identificat l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) en una investigació que constata l’expansió de les d’origen tropical i subtropical a “un ritme sense precedents”, segons els investigadors.

Un estudi internacional liderat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea-CSIC-UIB), centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha demostrat que els macròfits marins al·lòctons (les macroalgues i plantes marines no natives) d'origen tropical s'estenen per la Mediterrània a una velocitat molt més gran que els macròfits marins d'origen temperat durant les darreres dècades. Els resultats del treball, que es publiquen a la revista Global Change Biology, suggereixen que el futur escalfament de la Mediterrània podria continuar afavorint l'expansió d'aquestes espècies.

Investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de l'Institut d'Estudis Mediterranis (Imedea) han participat en el desenvolupament d'un mètode per controlar l'increment d'algues en aigües costaneres amb la intenció de controlar i mitigar aquest fenomen conegut com a blooms, que pot afectar la qualitat de l'aigua de les platges i cales i el turisme. La problemàtica cada vegada és més freqüent a la Mediterrània a conseqüència de la crisi climàtica, segons ha explicat la universitat en un comunicat.

La retirada de posidònia ha començat aquest dilluns a la matinada a la platja de la Ràpita, al Parc Natural del Trenc, després de la queixa de l'Ajuntament, el qual s'ha fet ressò del malestar dels propietaris dels sis xibius. Els concessionaris culpen el cúmul d'alga a vorera de mar del descens de banyistes durant aquest estiu.

Una persona i una alga semblen coses diferents. I ho són, però en alguns casos no tant com indiquen les aparences. Per exemple (i sense ànim d’ofendre): una alga verda i qui llegeix aquestes línies us assembleu més que una alga verda i una alga bruna. Aquesta constatació, com és natural, no prové del sentit comú sinó d’un dels prodigis del nostre temps: l’anàlisi genètica. Això evidencia, doncs, un fet sorprenent: el món de les algues és tan divers que "el concepte 'alga' no existeix", assegura Enric Ballesteros, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC. Ballesteros es refereix, evidentment, al fet que no hi ha cap definició científica que sigui capaç d’abastar els tres tipus de grans algues que es coneixen: les verdes, les brunes i les vermelles. Només des del punt de vista de la cultura popular es pot definir una alga com un ésser viu aquàtic que no fa flors i que utilitza la llum solar per fer fotosíntesi i generar la pròpia matèria orgànica a partir dels nutrients de l’entorn.