Les ballarugues de Marga Prohens a República Dominicana s’han convertit en el leitmotiv dels darrers debats al Parlament. L’oposició no li perdona la classe de batxata que va fer a mitjan març en un viatge institucional, en què també es va reunir amb el president del país, Luis Abinader. No hi ha precedents documentats de presidents balears apuntant-se a les danses caribenyes, un gest que Prohens va defensar com a mostra de “respecte” als amfitrions. Però l’hemeroteca sí que dona compte de la intensa relació que els governs de les Illes han mantingut amb l’Amèrica Llatina. Des de la visita de Gabriel Cañellas a Puerto Rico el 1992 fins al sopar de sis hores de Francesc Antich amb Fidel Castro l’any 2000, l’agenda exterior dels presidents n’ha estat atapeïda.

Hi ha una Europa que no es veu a simple vista. No té cúpules daurades ni balcons florits, però amaga escultures de sal, rius interiors i galeries que s’endinsen a les entranyes del continent. És una Europa subterrània, fosca, però fascinant, plena de coves que semblen palaus gòtics, de mines abandonades convertides en museus vius i de catacumbes on encara ressona el murmuri dels segles.

El 2019 marca un abans i un després en la història familiar del Jaume i la Patri, els fills dels quals, el Magí i l’Alguer, aleshores tenien cinc anys i mig i 17 mesos, respectivament. En aquell moment, la família emprenia un viatge d’un any pel sud-est asiàtic, un somni que s’havia anat ordint ja des del 2015, quan el petit ni tan sols havia nascut. La família ja havia voltat força pel món, unes aventures de les quals a partir del 2017 van començar a deixar rastre al blog de La MochiFamily. La gran aventura, no obstant això, va arribar el gener de 2019, quan la família va agafar un avió només d’anada amb destinació Singapur. El Jaume i la Patri sempre havien tingut el somni de fer un gran viatge en família i el naixement dels seus fills no els va frenar. “Ens va empènyer a voler compartir amb ells una experiència vital transformadora, així com passar temps de qualitat junts, sortir del ritme accelerat del dia a dia i conèixer el món des d’una mirada més pausada i familiar”, afirmen sis anys després.

El compte enrere fins a l’estiu està més en marxa que mai. Els dies s'allarguen i tothom té ganes de fer plans i pensar què fer durant les vacances. Les ganes d’una escapada són més vives que mai. Però quina destinació triar? París, Roma, Londres, Nova York… Els grans clàssics encara conserven racons autèntics, però també són sinònim de massificació, cues i molta gent a tot arreu. Si vols idees per viatjar sense presses, sense sentir que ets una peça més en un escenari ple de turistes, estàs llegint l’article correcte. Oblida’t dels carrers massificats i les postals repetides i dona’t l’oportunitat de descobrir racons on encara notis l’essència, vegis paisatges sorprenents, escoltis història sense edulcorants, tastis bona gastronomia i sentis l’emoció d’estar explorant un lloc autèntic. T’hi animes? És hora de mirar més enllà del que marca el radar i viure un estiu diferent.

Des de la finestreta de l’avió, poc abans d’aterrar a Papeete, a Tahití, ja es poden distingir alguns dels illots que formen l’arxipèlag de les illes de la Societat. És una de les cinc agrupacions insulars que integren la Polinèsia Francesa, territori d’ultramar francès. Tan bon punt es trepitja l’aeroport internacional de Faa’a, es rep la primera mostra de l’hospitalitat polinèsia: els viatgers són acollits al ritme de l'ukelele i obsequiats amb collarets de tiaré (Gardenia tahitensis), una flor aromàtica que també s’ha fet servir amb finalitats medicinals des de fa més de dos mil anys.

“Crec que aconseguirem Groenlàndia perquè realment té a veure amb la llibertat del món... I sabeu què? a la gent no li agrada la manera com ha estat tractada per Dinamarca. No els agrada la manera com ha estat tractada per Dinamarca i els agradem". És una part del discurs que el president nord-americà va fer el gener des de l'Air Force One i que va deixar astorats els habitants d’aquesta immensa illa remota a tocar de l’Àrtic.

La primavera és com una ampolla de cava a punt de destapar-se. De cop, l’hivern deixa anar el tap i l’alegria esclata com si fossin bombolles de llum i color. Les flors es despleguen com petites explosions de confeti que esquitxen el paisatge de colors, els rius baixen alegres com si volguessin deixar totes les copes ben plenes per brindar i l’aire s’omple d’una efervescència nova. Tot vibra, tot reneix, com si la natura aixequés la copa i ens digués: «Celebrem-ho!»"

De la plaça principal del centre històric de Ciutat de Guatemala, en surt una galeria comercial amb un terra de rajoles que fa un dibuix d’escaquer de color crema i negre. Entrar-hi sembla un viatge en el temps. Precisament aquí dins hi ha un restaurant que, si no es coneix, pot passar desapercebut: El Portal. Una casa de menjars senzills que s’amaga darrere una porta de fusta. Un cop a dins, una fotografia del Che Guevara ja situa aquest establiment en la història. Aquí el revolucionari argentí reclutava gent per assaltar Cuba. També en aquestes taules hi escrivia el premi Nobel de literatura guatemalenc Miguel Ángel Asturias, un prohom que tornarà a sortir més endavant. 

Si teníeu pensat visitar el Regne Unit properament us cal tenir en compte una novetat: a partir del 2 d'abril tots els ciutadans de la Unió Europea que vulguin viatjar-hi hauran de presentar un permís de viatge obligatori. És el que s'anomena Electronic Travel Authorisation (ETA): us expliquem quant val, com demanar-lo i en quins casos estarem obligats a portar-lo.

“Al preparar el viatge vaig preparar-me per morir”, diu la Melissa, que va deixar-ho tot d’un dia per l’altre i va marxar de viatge a Bali. “Vaig dir adeu a la casa, la feina, la parella… i vaig marxar, com quan et mors i vas a l’altre costat sense saber què passarà o si passarà alguna cosa”.

Cau de comerciants àrabs i amagatall de pirates, les Seychelles, a l'est d'Àfrica, emergeixen als ulls del visitant com una gran explosió de vegetació salvatge a l'Índic. Descrit sovint com el jardí original de l'Edèn, aquest arxipèlag de postal està format per 115 illes, trenta de les quals habitades. La resta són illots salvatges, molts dels quals d'accés restringit perquè tenen titularitat privada o perquè estan protegits com a reserves naturals.

Els experts en viatges del New York Times han fet una llista dels 52 llocs més especials per visitar els mesos vinents. El criteri varia segons la destinació: hi ha indrets que entren a la llista per la bellesa inexplorada i uns altres per la gastronomia o perquè aquest any commemoren algun esdeveniment històric o cultural. Us n'oferim una selecció.

A l'illa de Madagascar, la més gran de l'Àfrica, que està situada davant les costes de Moçambic, un tren antic uneix les zones més altes amb la costa en un viatge que travessa la selva coneguda com el Corredor de l'Est, plantacions de te i paisatges tropicals.

No tot el que financen els ciutadans són compres imprescindibles, com un electrodomèstic o un vehicle. Segons dades del baròmetre de l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN), un 27% dels sol·licitants demanen un crèdit per obtenir liquiditat, però, en segon lloc, hi ha la contractació de viatges i vacances, que ja representa el 12,2%. “Hi ha feina, un índex molt alt d’ocupació, i les persones pensen que tenen la capacitat per poder tornar de manera diferida algunes despeses que potser no són imprescindibles”, assenyala el professor d’economia de la UIB Ferran Portella.

Tot sovint quan viatgem ens sentim relaxats, però alhora amb ganes de fer coses, de bon humor i actius i quan tornem a casa ens quedem amb la sensació que el viatge ens ha fet bé. Ara, un nou estudi fet per investigadors de la Universitat d’Edith Cowan, a Austràlia, i publicat per Science Daily, reforça aquesta idea i apunta que viatjar no només ens fa sentir bé sinó que també pot ajudar a retardar els efectes de l’envelliment. Segons els investigadors, totes les experiències positives vinculades als viatges –com poden ser la quantitat més gran d'interaccions socials, l’estimulació mental, l’activitat física i el menjar saludable– contribueixen a mantenir a ratlla el declivi gradual del cos humà.

Que em perdoni Santa Teresa per prendre aquest vers d'un dels seus més preciosos i místics poemes per il·lustrar una cosa tan mundana. I és que, en una destinació turística d'una bellesa sense parangó, en una de les illes de l'Oceà Índic, on em trobava gaudint de les vacances, van aparèixer de sobte al meu hotel un grup de xinesos que van omplir totes les habitacions.

Una de les motivacions que han fet avançar el món al llarg de la història és el desig de saber, de conèixer nous mons, de plantejar-se reptes insòlits i de superar obstacles que semblen impossibles. Aquestes metes encaixen amb l’esperit de l’explorador, que de vegades també ha perseguit altres finalitats no tan prosaiques, com l’ambició de posseir riqueses, propietats o fama. Sigui com sigui, tots els grans viatges cap a zones desconegudes comencen a la ment de persones per a les quals l’aventura forma part de la seva manera d’entendre la vida, tot i que val a dir que la història també ens demostra que molts dels pioners que van descobrir nous mons sovint hi van arribar de formes poc romàntiques.

El principal pol financer de Llatinoamèrica s’ha transformat, al llarg dels anys, en un centre gastronòmic heterogeni, cosmopolita i emergent (amb una cuina brasilera que viu el millor moment de la seva història). Pel binomi quantitat-qualitat i la profusió de la seva oferta al continent americà, São Paulo ja juga a la mateixa lliga que Nova York. 

La cuina libanesa és coneguda internacionalment pel fet d'haver-se introduït en la dieta mediterrània gràcies a la varietat de verdures fresques, llegums, carns i peixos, que es combinen amb espècies, fruits secs i oli d'oliva per aconseguir plats gustosos i saludables. Qui no coneix a hores d'ara l'hummus, l'amanida de tabule o el falàfel? Per a aquells que vulguin conèixer més sobre la gastronomia d'aquest país llevantí àrab els convidem a descobrir nous plats i alguns restaurants històrics de Beirut.