El Pla de Mallorca no té aigua. La dificultat és estructural: els 14 municipis que conformen la comarca depenen principalment dels aqüífers i, segons el pla de gestió de l’aigua de la Mancomunitat, alguns es troben sobreexplotats o en mal estat químic. La sequera empitjora la situació, però el problema s’ha anat agreujant amb l’augment de les extraccions, els regadius i la demanda urbana. El Govern situa l’inici d’aquest deteriorament progressiu a la segona meitat del segle XX, quan les noves tècniques de perforació i bombeig varen permetre ampliar els regadius i va créixer el consum d’aigua, que s’ha incrementat amb la pressió urbanística.

Anys enrere, en mirar per la finestra des d’un avió, Mallorca es veia clapada de nit. Les taques de llum de Palma, l’aeroport i la costa contrastaven amb una discontinuïtat de clapes fosques. La més grossa, a més de la serra de Tramuntana, era el Pla. Les considerables extensions de terra fèrtil sense ús residencial mantenien a les fosques la darrera frontera de l’expansió urbanística a l’illa.

A escassos metres del convent dels Dominics de Lloret, un bar mostra un cartell de reclam d'una festa de Halloween i un concurs de disfresses. La decoració d'esquelets i carabasses de l'establiment contrasta amb el debat que es produeix dins una de les sales del recinte conventual, on té lloc la segona jornada de Quin Pla volem per demà?, organitzat per l'Associació Pla de Mallorca XXI. Un debat sobre el futur de la comarca davant la transformació que pateix, com tota l'illa, accelerada per un model econòmic i productiu que s'escola en tots els racons de la geografia.

L’entitat Pla de Mallorca XXI presentà les jornades El Pla davant la seva transformació que es faran dia 30 i 31 d’octubre a Lloret amb l’objectiu d’abordar un profund debat sobre els canvis territorials que s’estan produint a l’interior de Mallorca com a conseqüència de la intensa turistització de l’illa i el xalestime que amenacen i ja són una realitat al centre de l’illa.

Vilafranca de Bonany, juntament amb altres tres municipis com ara Vilafranca (els Ports), Vilafranca de Conflent i Vilafranca del Penedès, han reprès oficialment els llaços de col·laboració intermunicipal. Ha estat en l'any que coincideix amb el vintè aniversari d'una primera trobada impulsada el 2006: "Les quatre Vilafranques de parla catalana tornen a posar-se en contacte" amb la voluntat ferma de "recuperar els vincles que les uneixen i explorar noves formes de cooperació".

Algunes dades d’estudis recents no haurien de passar-nos per alt. Mallorca ha perdut 189 km2 de sòl agrari (1990-2018); un 46% correspon a nou sòl urbà (Càtedra de la Insularitat, UIB). Avui es comptabilitzen a l’illa 55.256 edificacions en sòl rústic (Cases que no existeixen, Miquel Rosselló). I, segons Terraferida, el sòl rústic s’ha desnaturalitzat a un ritme de 180 hectàrees anuals (2021-2024). No són xifres anecdòtiques: retraten un món rural immers en un context carregat de tendències insostenibles que provoquen una profunda transformació territorial.

El Govern ha aprovat un nou model de conveni per subministrar aigua potable mitjançant camions cisterna als municipis de Mallorca que no estan connectats a la xarxa d’abastiment en alta. Tot i que la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua presenta la mesura com una fórmula per garantir el subministrament, el document no estableix compromisos de consum mínim ni assegura als ajuntaments un volum determinat d’aigua.

La situació dels recursos hídrics al Pla de Mallorca s’ha tornat especialment delicada després que la Mancomunitat hagi detectat en les darreres setmanes “episodis de consum extraordinari” que han superat la capacitat habitual de producció dels pous de la comarca i han provocat una pressió creixent sobre els aqüífers subterranis.

Les Associacions de Famílies d’Alumnes de les escoles de Primària del Pla i de l’IES Sineu han fet un pas endavant per frenar l’ús precoç dels dispositius digitals entre els més joves. Segons ha avançat la revista digital Díngola, les entitats han consensuat un document de compromís col·lectiu perquè els pares i mares acordin, de manera voluntària, no lliurar telèfons intel·ligents als seus fills, com a mínim, fins a segon d’ESO.

“No és un crit de desesperació, tenim marge de temps, però no trobam pis per llogar a Porreres i no ens en volem haver d’anar a viure a un altre poble”. La crisi de l’habitatge a Mallorca arriba al Pla de mica en mica i té cara i ulls, i a Porreres n’hi ha un exemple. Una família monoparental porrerenca, formada per mare i filla, ha convertit el que havia de ser un convencional anunci de cerca de pis per llogar en una original publicació reivindicativa. Amb l'anunci han volgut visibilitzar la realitat de moltes famílies i també joves que es troben amb un mercat immobiliari cada vegada més inaccessible arreu de Mallorca, una situació en la qual el Pla no n’és una excepció.

Aquest dimarts el cor de Mallorca batega amb una força singular. El Pla de Mallorca es desperta en la seva gran tercera festa de Pasqua, una jornada en què el temps sembla aturar-se per permetre que la tradició i la germanor passin per damunt de la rutina laboral que ja impera a la resta de l'Arxipèlag. I és que aquest dimarts de Pasqua les carreteres i els camins que serpentegen cap als cims o ermites més emblemàtiques de la comarca es tornen a omplir de famílies carregades amb senalletes o motxilles on encara queden les darreres joies de la rebosteria casolana i tradicional de Pasqua.

Fins a 2.000 persones o famílies dels 14 municipis del Pla de Mallorca s’han estalviat un total de 20.412.525 d’euros des que el Govern de les Illes Balears posà en marxa a principi de legislatura les mesures fiscals com ara l’eliminació de l’impost sobre successions o impost a les herències, i l’eliminació de l’impost sobre transmissions patrimonials en la compra del primer habitatge habitual.

Els foguerons tornen a cremar amb més força que anys enrere als pobles del Pla de Mallorca. Sense arribar a la intensitat ni a la centralitat que la festa té a municipis com sa Pobla, Muro, Pollença i Artà, Manacor i tot el Llevant de Mallorca, Sant Antoni s’ha anat recuperant i reinterpretant en localitats on durant dècades havia quedat reduït gairebé exclusivament a l’àmbit religiós o a les beneïdes. Només ha fet falta bufar el caliu que com foc colgat havia quedat encès.

La Mancomunitat Pla de Mallorca rebrà una subvenció de 528.285 euros del Govern balear per fer front a les despeses derivades del transport d’aigua amb camions cisterna durant l’any 2025.

El Govern ha canviat l’estratègia i utilitza els sistemes de dessalació “al màxim” durant l’hivern –l’època de l’any en la qual anteriorment s’aturaven aquestes instal·lacions– amb l’objectiu de “reduir tant com pugui les extraccions dels aqüífers perquè es puguin recuperar amb les plogudes”, segons ha informat aquest dimecres el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat. Així, ha assegurat que les Illes estan en una situació “complicada però controlada”. 

El Pla de Mallorca està ple de zones boscoses fragmentades i repartides pel territori en forma de mosaic, però històricament "hem posat l'atenció a la Serra i a altres zones emblemàtiques i hem oblidat aquesta vegetació natural que necessitam recuperar", considera el biòleg i també autor del llibre Boscs a l'interior de Mallorca, Natura i Cultura, Biel Vicens. Amb aquesta obra –que presentarà aquest divendres a les 19.30 hores a la sala d'actes de l'Ajuntament de Sineu– pretén rompre amb el "greuge comparatiu" que hi ha en relació amb aquestes masses boscoses, poc conegudes tot i el seu alt valor.

“Tanta sort que tornen a col·locar la bolla perquè jo ara sortia de ca nostra i no sabia trobar on és Cura“. Un algaidí que aprofitava la bonança del matí per fer una caminada fins al puig de Randa ironitzava, o no, sobre la manca d’un element que ha marcat la silueta del Pla de Mallorca des de la seva instal·lació a principis dels anys 90.

La progressiva desaparició del circuit musical de Mallorca –un fet que s’ha fet encara més evident amb el tancament de moltes de les sales que el conformaven fins fa només una dècada, però que té molts altres factors i conseqüències– és una realitat amb què músics i públic semblava que s’havien avesat a conviure. Així i tot, però, en els darrers anys han aparegut tota una sèrie d’associacions i entitats que cercaven revitalitzar-lo, com Illa Sonora (Porreres), Neura (Manacor) i Desànim de Lucre (Vilafranca), entre d’altres, a més de Crui (Palma), Associació Mocuco (Colònia de Sant Pere) i 1984 (Algaida). Després de quatre mesos de reunions i debats, totes elles s’han unit amb un objectiu comú: dotar el Pla de Mallorca d’un espai comunitari de creació musical, una iniciativa batiada amb el nom de Projecte Polígon.

“Els grups de temes propis locals ens hem de conformar d’‘existir’ durant les primeres hores dels festivals o tocar en bars per quatre duros. I per experiència sabem que sense concerts a la vista no se sol assajar, i sense assajar els grups arriben a morir”. Així ho exposa Tià Lladó, membre de Reggaetonpare, que reconeix que “si ara hagués de muntar un grup de zero tal vegada m’ho pensaria més perquè falten espais que convidin a desenvolupar una escena musical”. Per la seva banda, Marina Viedma, membre d’Es Gall de sa Pastera, afirma que si bé la creació musical a Mallorca viu un bon moment, l’oferta de llocs on tocar és molt limitada. “No n’hi ha gaires, i sovint depèn de la iniciativa de col·lectius que fan el que poden amb els recursos que tenen, sigui per muntar festivals o per organitzar concerts”, comparteix Viedma, qui valora positivament certes iniciatives institucionals, però troba a faltar “una línia estratègica clara” en aquest sentit.

Fa tres anys el Govern regalà les antigues cambres agràries a les tres organitzacions agràries i a alguns ajuntaments. Ara, tres anys després, aquells vells immobles segueixen un camí dispar. UPA-AIA acaba de vendre la casa que li tocà a Montuïri. Unió de Pagesos, després d’un debat intern, cedirà la cambra agrària de Sant Joan a l’Ibavi d’on podran sortir dos o tres habitatges socials. Finalment, Asaja ha assenyalat que la seva intenció és mantenir la propietat de la cambra agrària de Sencelles i en cap cas vendre-la.