Les Associacions de Famílies d’Alumnes de les escoles de Primària del Pla i de l’IES Sineu han fet un pas endavant per frenar l’ús precoç dels dispositius digitals entre els més joves. Segons ha avançat la revista digital Díngola, les entitats han consensuat un document de compromís col·lectiu perquè els pares i mares acordin, de manera voluntària, no lliurar telèfons intel·ligents als seus fills, com a mínim, fins a segon d’ESO.

“No és un crit de desesperació, tenim marge de temps, però no trobam pis per llogar a Porreres i no ens en volem haver d’anar a viure a un altre poble”. La crisi de l’habitatge a Mallorca arriba al Pla de mica en mica i té cara i ulls, i a Porreres n’hi ha un exemple. Una família monoparental porrerenca, formada per mare i filla, ha convertit el que havia de ser un convencional anunci de cerca de pis per llogar en una original publicació reivindicativa. Amb l'anunci han volgut visibilitzar la realitat de moltes famílies i també joves que es troben amb un mercat immobiliari cada vegada més inaccessible arreu de Mallorca, una situació en la qual el Pla no n’és una excepció.

Aquest dimarts el cor de Mallorca batega amb una força singular. El Pla de Mallorca es desperta en la seva gran tercera festa de Pasqua, una jornada en què el temps sembla aturar-se per permetre que la tradició i la germanor passin per damunt de la rutina laboral que ja impera a la resta de l'Arxipèlag. I és que aquest dimarts de Pasqua les carreteres i els camins que serpentegen cap als cims o ermites més emblemàtiques de la comarca es tornen a omplir de famílies carregades amb senalletes o motxilles on encara queden les darreres joies de la rebosteria casolana i tradicional de Pasqua.

Fins a 2.000 persones o famílies dels 14 municipis del Pla de Mallorca s’han estalviat un total de 20.412.525 d’euros des que el Govern de les Illes Balears posà en marxa a principi de legislatura les mesures fiscals com ara l’eliminació de l’impost sobre successions o impost a les herències, i l’eliminació de l’impost sobre transmissions patrimonials en la compra del primer habitatge habitual.

Els foguerons tornen a cremar amb més força que anys enrere als pobles del Pla de Mallorca. Sense arribar a la intensitat ni a la centralitat que la festa té a municipis com sa Pobla, Muro, Pollença i Artà, Manacor i tot el Llevant de Mallorca, Sant Antoni s’ha anat recuperant i reinterpretant en localitats on durant dècades havia quedat reduït gairebé exclusivament a l’àmbit religiós o a les beneïdes. Només ha fet falta bufar el caliu que com foc colgat havia quedat encès.

La Mancomunitat Pla de Mallorca rebrà una subvenció de 528.285 euros del Govern balear per fer front a les despeses derivades del transport d’aigua amb camions cisterna durant l’any 2025.

El Govern ha canviat l’estratègia i utilitza els sistemes de dessalació “al màxim” durant l’hivern –l’època de l’any en la qual anteriorment s’aturaven aquestes instal·lacions– amb l’objectiu de “reduir tant com pugui les extraccions dels aqüífers perquè es puguin recuperar amb les plogudes”, segons ha informat aquest dimecres el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat. Així, ha assegurat que les Illes estan en una situació “complicada però controlada”. 

El Pla de Mallorca està ple de zones boscoses fragmentades i repartides pel territori en forma de mosaic, però històricament "hem posat l'atenció a la Serra i a altres zones emblemàtiques i hem oblidat aquesta vegetació natural que necessitam recuperar", considera el biòleg i també autor del llibre Boscs a l'interior de Mallorca, Natura i Cultura, Biel Vicens. Amb aquesta obra –que presentarà aquest divendres a les 19.30 hores a la sala d'actes de l'Ajuntament de Sineu– pretén rompre amb el "greuge comparatiu" que hi ha en relació amb aquestes masses boscoses, poc conegudes tot i el seu alt valor.

“Tanta sort que tornen a col·locar la bolla perquè jo ara sortia de ca nostra i no sabia trobar on és Cura“. Un algaidí que aprofitava la bonança del matí per fer una caminada fins al puig de Randa ironitzava, o no, sobre la manca d’un element que ha marcat la silueta del Pla de Mallorca des de la seva instal·lació a principis dels anys 90.

La progressiva desaparició del circuit musical de Mallorca –un fet que s’ha fet encara més evident amb el tancament de moltes de les sales que el conformaven fins fa només una dècada, però que té molts altres factors i conseqüències– és una realitat amb què músics i públic semblava que s’havien avesat a conviure. Així i tot, però, en els darrers anys han aparegut tota una sèrie d’associacions i entitats que cercaven revitalitzar-lo, com Illa Sonora (Porreres), Neura (Manacor) i Desànim de Lucre (Vilafranca), entre d’altres, a més de Crui (Palma), Associació Mocuco (Colònia de Sant Pere) i 1984 (Algaida). Després de quatre mesos de reunions i debats, totes elles s’han unit amb un objectiu comú: dotar el Pla de Mallorca d’un espai comunitari de creació musical, una iniciativa batiada amb el nom de Projecte Polígon.

“Els grups de temes propis locals ens hem de conformar d’‘existir’ durant les primeres hores dels festivals o tocar en bars per quatre duros. I per experiència sabem que sense concerts a la vista no se sol assajar, i sense assajar els grups arriben a morir”. Així ho exposa Tià Lladó, membre de Reggaetonpare, que reconeix que “si ara hagués de muntar un grup de zero tal vegada m’ho pensaria més perquè falten espais que convidin a desenvolupar una escena musical”. Per la seva banda, Marina Viedma, membre d’Es Gall de sa Pastera, afirma que si bé la creació musical a Mallorca viu un bon moment, l’oferta de llocs on tocar és molt limitada. “No n’hi ha gaires, i sovint depèn de la iniciativa de col·lectius que fan el que poden amb els recursos que tenen, sigui per muntar festivals o per organitzar concerts”, comparteix Viedma, qui valora positivament certes iniciatives institucionals, però troba a faltar “una línia estratègica clara” en aquest sentit.

Fa tres anys el Govern regalà les antigues cambres agràries a les tres organitzacions agràries i a alguns ajuntaments. Ara, tres anys després, aquells vells immobles segueixen un camí dispar. UPA-AIA acaba de vendre la casa que li tocà a Montuïri. Unió de Pagesos, després d’un debat intern, cedirà la cambra agrària de Sant Joan a l’Ibavi d’on podran sortir dos o tres habitatges socials. Finalment, Asaja ha assenyalat que la seva intenció és mantenir la propietat de la cambra agrària de Sencelles i en cap cas vendre-la.

Fill de pares estrangers, Alex Atanasov (Sineu, 2000) ha crescut i s’ha criat al Pla. “Tota la meva vida està arrelada a Sineu”. El 2012 hi inicià la Secundària i, més endavant, va seguir els estudis universitaris a Barcelona. Avui és arquitecte, amb una trajectòria que combina l’experiència en despatxos i la col·laboració en diversos projectes dins l’àmbit arquitectònic.

El Govern no modificarà els paràmetres de situació dels aqüífers de les unitats de demanda, en aquest cas del Pla, per declarar la situació d’emergència per municipis i no per unitats de demanda. D’aquesta manera, l’Executiu autonòmic podria justificar el pagament de les camionades d’aigua que costen més de 500.000 euros cada any a la Mancomunitat. Per contra, la Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua s’ha compromès a treure una línia de subvencions abans d’acabar l’any perquè els pobles de la Mancomunitat puguin fer front als sobrecostos que suposa haver de comprar l’aigua per subministrar a Porreres, Algaida i, sobretot, a Montuïri.

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha posat damunt la taula del Govern que es pugui declarar l’emergència per sequera municipi a municipi i que no afecti tota la Unitat de Demanda (recordem que inclou Muro i Santa Margalida). Mentre que, per part seva, el Govern estudia la implantació de nous paràmetres que podrien servir per declarar l’emergència al Pla de Mallorca ben aviat.

Les tres dessaladores d’Eivissa funcionen al 100% sense marge d’error. Una avaria “seria molt delicada”, admet un tècnic de Recursos Hídrics. Els aqüífers de la Pitiüsa major es troben al 34%. Només que baixin quatre punts, s’hauria de decretar emergència. També el Pla de Mallorca viu una situació crítica, especialment municipis com Porreres, Algaida o Montuïri. Sense els viatges de camions no hi hauria aigua per al subministrament, ja que els pous estan eixuts. “A alguns pobles ens quedam sense aigua i a altres és que ja no n’hi ha. Això ve d’enrere. Estam cansats de repetir que així no podem seguir”, afirma la presidenta de la Mancomunitat del Pla, Joana Maria Pascual.

Els veïns de Petra, Sant Joan, Vilafranca i Ariany celebren enguany el centenari de la construcció de l'església del santuari de Bonany. Tanmateix, més enllà de les celebracions i actes, s'ha obert una interessant exposició sobre la història del puig i l'ermita de Bonany que bé val la pena visitar.

De bones intencions, no en beu el Pla de Mallorca. La Mancomunitat Pla reclama al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca “ajuda desesperada” davant la manca d’aigua que pateix la comarca. “Si cal haurem de demanar hora amb la presidenta del Govern perquè ens rebi i ens digui de quina manera ens poden ajudar per pagar l’aigua que hem de comprar per abastir alguns pobles, però no podem continuar pagant”, diu de manera contundent la presidenta de la Mancomunitat Pla, Joana Maria Pascual.

Els seus pares varen obrir un celler l'any del seu naixement. Xisca Armero va créixer entre vinyes, i des de petita sabia que es volia dedicar al món del vi, i no per l'obligació familiar de continuar amb el negoci. Tant és així que actualment és la primera dona que presideix de la DO Pla i Llevant.