Aquests dies de festa major, són molts els tarragonins que mentre passegen pel carrer Major s'enduen un disgust. Els rètols penjats a l'aparador d'Antiguitats Poblet que anuncien que l'establiment està de “Liquidació” generen certa tristesa. Però, després de 48 anys treballant amb mobles, Pere Vergés ja té ganes de fer altres coses: “Em diuen que no tanqui, que he de continuar, però és que jo ja tinc 78 anys i tenim ganes de viatjar –explica–. A més, als joves, en general, ja no els interessen els mobles”.

“Elaborar el prototip d’un moble requereix molts d’esforços i doblers. I si aquesta provatura no surt bé, comporta pèrdues. Intentar fer una peça de mobiliari a escala industrial és una operació que no està mancada de risc. Per això allò ideal seria que la indústria i els creadors anassin a mitges i se’n repartissin els beneficis”, assegura el president de la Federació Balear de la Fusta, Pedro Payeras.

L’arquitecte Josep Ferragut no només dissenyà l’edici de Gesa, sinó que també és el creador del mobiliari d’oficina que hi havia antigament a l’interior:taules i prestatgeries fetes de posts folrades de fòrmica. Allò que en Ferragut són línies rectes, en Gaudí són reganyols. Si els edificis del geni català són entorcillats, també ho són els seus mobles. Allò cert és que la distinció entre dissenyadors d’interiors o d’edificis antigament no estava tan clara com ara. Per això, una sèrie d’arquitectes i dissenyadors combinen ara la creació d’edificacions i de peces de mobiliari.

Quan fa uns mesos que un arbre està ajagut en terra, els insectes ja han fet la seva feina entre l'escorça i la soca. En conseqüència, la podridura ha entrat tan endins que, d'aquest arbre, no se'n poden fer taulons perquè un fuster els aprofiti. És per aquest motiu que l'arquitecte i dissenyador Francisco Cifuentes s'ha posat en contacte amb l'Ibanat. L'objectiu és aprofitar les soques de pins i alzines que les nevades de les darreres setmanes ha tomat de cap a cap de la serra de Tramuntana.

Fa més de trenta anys que Marilen Juan Bonet es dedica a la venda d'antiguitats al carrer de Sant Elies de Palma. Va ser sa mare qui dècades enrere va posar en marxa el negoci Antiguitats Bonet. Segons Marilen, el moble antic viu ara una crisi perquè "als darrers anys el preu s'havia inflat molt". Aquesta antiquària, però, pensa que "hi ha un interès creixent dels joves per les peces antigues".

“Ningú m’havia demanat mai pel canterano que tenc penjat a Wallapop. I ja fa mesos que en vaig publicar les fotos”. Qui diu aquestes paraules és Ana, una usuària de l’aplicació geolocalitzada especialitzada en la venda d’objectes de segona mà, i amb qui aquest setmanari ha contactat.

“Més valen cossiols que fan planta o canteranos que fan servici!” és la resposta que antigament se solia donar a una jove davant un desengany amorós. Els canvis socials i estètics, però, han fet que les peces del mobiliari tradicional ja no suposin cap consol per un amor no correspost. En conseqüència, canteranos, però també llits amb cobricel i armaris, s’ofereixen a cabassos a antiquaris i mercats de segona mà.

“Era una dona amb molt de caràcter. Baixeta, poc interessada en la vida social, es distreia tot fent exercicis de matemàtiques i tocant el piano. Va començar a substituir els mobles que tenia a casa per mobles d’època (antics). Els comprava directament als antiquaris, sense intermediaris, i anava omplint les sales del Mas Ravetllat, el casalot del barri barceloní del Guinardó on vivia. Posava un moble al costat de l’altre, sense preocupar-se de la decoració. Recordo que hi havia una bombeta nua a cada cambra”, m’explica la Mònica Piera, historiadora de l’art, especialista en mobiliari i presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble.

Si tecleges a Google “llibreria modular”, el primer resultat que surt no és d’Ikea, ni de Maison du Monde ni de cap altra multinacional gegant. El primer resultat visible és BrickBox, les llibreries i prestatgeries de disseny nòrdic d’una petita empresa catalana. Sense grans campanyes de publicitat ni botiga física, els seus productes han trobat un nínxol de mercat a través d’internet. La pandèmia i les llargues setmanes de confinament en què molta gent va redescobrir -i redecorar- casa seva han donat una empenta definitiva a la companyia que va crear ara fa deu anys Antxon Salvador, el dissenyador i empresari que hi ha rere les BrickBox.

Entrar aquest dissabte a la botiga d'Hipermueble del carrer Aragó permet observar un panorama comercial certament estrany. Una vintena de clients de totes les edats exhibeixen una diversitat postural poc habitual: uns semblen que descansen en un llit, altres es recolzen damunt una taula, uns quants seuen amb la paret a l'esquena i una al·lota abraça la cama d'una taula com si s'aferràs a la vida. Tots tenen, però, dues coses en comú: una mà aferrada a un moble i unes ganes boges d'anar al bany.