Can Pons, una pastisseria artesana de Menorca, s'ha fet virals els darrers dies a les xarxes socials per la resposta catalanòfoba que varen rebre d'un usuari que els deia que sempre els havia seguit, però es "donava de baixa perquè no xerrau en castellà, el nostre idioma nacional, que us vagi bé, però no amb els meus doblers". La resposta de l'establiment no es va fer esperar i va ser tant directe com contundent: "No volem ni els teus doblers ni clients amb la teva manera d'entendre la vida. Estimar una llengua no significa menysprear-ne una altra".

L’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona ha celebrat al Mercat del Born de Barcelona els 50 anys del naixement dels ensenyaments que volien transmetre l’ofici als fills dels pastissers agremiats. “Durant 20 anys seguits, només els fills es podien matricular a l’escola, però després es va ampliar a treballadors, actius i sempre agremiats, i més tard, es van crear beques per als estudis”, explica Saray Ruiz, directora de l’Escola de Pastisseria. És difícil fer-ne un resum de cinquanta anys, però les fites que remarca de l’escola són algunes de les més importants. N’hi ha moltes més que repassem a la mateixa escola amb ella i també amb Olivier Fernández, gerent del Gremi de Pastisseria.

Anna Callís Galceran (Olot, 1993) és una de les quatre finalistes de la tretzena edició de MasterChef, el popular concurs de cuina de RTVE que té el cuiner Jordi Cruz, de l'ABaC de Barcelona, com un dels tres membres del jurat. La traça de la jove garrotxina per la cuina, sumada a un do natural pel lideratge i una gran capacitat d'adaptar-se a situacions adverses, claus en un programa d'aquestes característiques, l'han portat fins a l'última fase de la competició. Dilluns que ve se sabrà si n'és la guanyadora.

Era el 2013 quan el crònut va viatjar per tot el món malgrat que es va crear al barri del Soho de Manhattan de les mans del pastisser Dominique Ansel. Aquell dolç que barrejava la forma del dònut amb la massa del croissant va trencar motlles, i no hi havia pastisseria que no el volgués imitar. A casa nostra, el pastisser Joe Moretones fa anys que perseguia la idea de fer servir la massa del panettone per fer-ne una ensaïmada. A la vista, per la forma, seria una ensaïmada, però a l’interior, un panettone, amb una diferència cabdal: no tindria mantega sinó llard. Fins i tot somiava en el nom que li posaria: ensaïmattone.

Llegeixo que la pastisseria L’Estrella, la més antiga de Barcelona, després d’uns mesos tancada, podrà celebrar els seus dos-cents anys vida en funcionament. És una notícia excepcional, enmig de l’allau d’informacions sobre negocis tradicionals que tanquen per manca de relleu generacional, oficis que es perden, patrimoni arquitectònic que es deteriora, barris sencers que perden la seva personalitat. Una gran notícia.

“Quan veus com descarreguen el camió ja saps qui estarà al podi”, diu un xocolater que ha format part del jurat del World Chocolate Masters, el concurs que ens va fer descobrir un nom: Lluc Crusellas, el xicot de Santa Eulàlia de Riuprimer que el 2022 va guanyar el trofeu més preuat del món del cacau. I tot plegat, molt abans que algú pensés que podria guanyar –bé, algú sí que s'ho pensava, ja hi arribarem–, va ser registrat per Jordi Torra. Un material que ara ha estat transformat en un documental i que es va poder visionar a l'Atlàntida de Vic.

L'amo de les pastisseries Pomar, Francesc Pomar Mir, ha mort avui a Campos a 82 anys. Francesc Pomaret – el nom amb el qual era conegut al municipi– va transformar un forn on només es venia pa en una de les pastisseries més conegudes i amb més varietat de productes de Mallorca. Com a part de la tercera generació de forners i pastissers, Francesc Pomaret va dedicar la seva vida a mantenir el llegat dels dolços i la rebosteria illenca. El seu padrí, Francesc Pomar Aguiló, va fundar el negoci al carrer de la Plaça de Campos l'any 1902. Anys més tard, el pare del difunt n'agafà el relleu generacional fins a deixar-lo finalment en mans de Francesc Pomar Mir i la seva esposa, Francisca Oliver Roig, a la dècada dels anys 60.

Si hi ha un municipi associat per antonomàsia a la pesca de la gamba vermella aquest és, sens dubte, Palamós. Ara bé, no és ni molt menys l'únic, ja que, al llarg del litoral català, també hi ha altres denominacions on es pesca aquest crustaci tan preuat, segurament amb menys peregrí, però amb un gènere igualment excel·lent. És el cas de Roses, on la flota pesquera que surt en direcció al Cap de Creus porta al port un carregament extraordinari de gamba vermella: sovint és un pèl més petita que la de Palamós, amb menys corba a la cua i un punt més rosada i transparent, però, de sabor, igual de potent, carnosa, amb gust salabrós i iodat. Els pescadors i cuiners rosincs no es cansen de reivindicar-la a la llotja i a taula i, ara, des del municipi, ha sortit una nova iniciativa molt singular per donar-la a conèixer encara més. Es tracta de la xocogamba, una gamba feta de xocolata creada pel mestre pastisser Albert Lorenzo, que, fa 3 anys, va inaugurar a Roses La Postreria, on prepara i ven tota mena de dolços i pastissos molt ben elaborats.

La Pastisseria Carrió del carrer Bailèn de Barcelona va guanyar ahir el panellet D’Or de la Ruta dels Millors Panellets de Pinyons de Catalunya. És el segon cop que reben aquesta distinció, ja que el 2022 també es van penjar la preuada medalla. Al certamen, organitzat per l'Obra Social Ernest Verdaguer de la plataforma Panàtics amb el suport del Gremi de Flequers de Barcelona, s'hi han inscrit un total de 50 forners i pastissers de tot Catalunya i era la cinquena edició que se celebrava. El tast que va fer el jurat professional era anònim. El panellet del pastisser Oriol Carrió va ser el més ben valorat pel que fa a l'estructura global, la imatge exterior, la qualitat dels pinyons i del massapà i el seu gust.

Diumenge passat vaig llegir amb molta curiositat la peça que va publicar aquest diari sobre l’origen dels noms d’algunes postres i dolços. Em va entretenir molt i felicito les seves autores, Esther Utrilla i Maria Labró.

Sovint les mostres gastronòmiques van dirigides al sector, però aquesta és diferent, perquè va adreçada al gran públic. A tu, que t'has menjat mil croissants, però no sabries fer-ne un. Vols veure com es fan en directe els dolços d'avantguarda? És ben senzill, només cal anar aquest cap de setmana a Sant Vicenç dels Horts, on el divendres 20, dissabte 21 i diumenge 22 de gener es vesteixen de gala per celebrar la 6a Mostra Internacional de Pastisseria, un esdeveniment que probablement voldreu visitar pels següents motius:

El millor xocolater del món és català. Lluc Crusellas, un pastisser de 26 anys de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), ha estat proclamat aquest dilluns millor mestre xocolater al World Chocolate Masters de París, la competició mundial més important dedicada a la xocolata. "Volia fer coses noves i arriscar. Hem preparat un projecte per guanyar", explicava fa uns dies Crusellas, deixeble del xef Nandu Jubany, a qui considera el seu "padrí". El pastisser confessava que és una persona "competitiva" i que havia viatjat a París "per guanyar". Quan s'ha fet públic el guanyador, Crusellas, somrient i emocionat, i entre crits i aplaudiments del públic, ha agraït en català el suport del seu equip: "Ho hem fet entre tots. A tothom, mil gràcies".

Una galeta coberta amb crema d'ametlles, un cremós de mel, ametlles laminades i figues fresques. Aquestes són les postres que a partir d'aquest any van lligades a les Festes de la Mercè de Barcelona. El dolç, impulsat pel cuiner d'Alkímia i Alkostat, Jordi Vilà, compta amb la col·laboració del Gremi de Pastisseria, que preveu que enguany ja se'n venguin a les pastisseries de la ciutat. “Creiem que la temporalitat d’aquest pastís farà que els barcelonins l’esperin any rere any amb moltes ganes, perquè només podran trobar-lo durant un temps limitat”, afirma el portaveu del Gremi de Pastisseria, Olivier Fernández.

El pastisser i forner mallorquí Xisco Moranta ha mort aquest dijous a 83 anys. El fundador del Forn de Can Moranta va dedicar la seva vida a crear i elaborar una gran diversitat de receptes. Moranta era membre de l'Acadèmia de la Cuina i del Vi de Mallorca i el 2019 va rebre el premi de l'Associació de Periodistes de Gastronomia de Balears.

La campanya de Setmana Santa ha estat satisfactòria per als forns i les pastisseries vinculades a PIMEM. Segons ha explicat, hi ha una satisfacció generalitzada pel que fa a les vendes durant aquests dies de festes. Ara bé, també han apuntat a un retrocés en les vendes de les panades de me i de peix a causa del seu preu.

Els dies de la meva setmana solen ser més o menys el mateix. És cert que faig servir el Google Calendar i m’intent organitzar, però al final van sorgint coses i em vaig adaptant. Els meus dies comencen prest, m’aixec devers les 4.30 i les 5. I el primer de tot és fer ioga. Després prenc un cafè i vaig cap a la dutxa.

El pastisser Lluís Pérez ha estat el guanyador del concurs del Tianet de Sant Sebastià, convocat per l'Ajuntament de Palma per triar el nou pastís propi de la festivitat del patró palmesà. Així, a partir del Sant Sebastià del 2023, les festes del patró de Palma tindran un dolç genuí: la coca de garrova i taronja, creada per Lluís Pérez, però disponible a tots els forns que la vulguin comercialitzar.

Sis forns amb sis propostes diferents, però només un es podrà proclamar creador del Tianet de Sant Sebastià, el nou pastís propi de la festivitat del patró palmesà. El Forn de la Glòria, el Fornet de la Soca, el Forn Fondo, Lluís Pérez Pastisser, Forn i Pastisseria Trias i Pastelería Ángel són els participants del concurs creat per l'Ajuntament de Palma per trobar la recepta que serà típica per les festes de Sant Sebastià. Des del 15 de gener i fins al proper dijous 27, la ciutadania podrà votar quines han estat les millors creacions a través de www.tufaspalma.cat.

El president de l'Associació professional de pastisseria i forns de pa de Menorca (APAME), José Ángel Giménez, ha assegurat que la venda de tortells de Reis és similar a les xifres registrades l'any passat. "Les vendes s'han mantingut com cada any perquè els clients generalment sempre són els mateixos", apunta, i afegeix que "aquest dimecres i dijous són els dies més forts quant a feina, i el tortell de Reis és el rei de la festa, perquè combina tradició familiar amb el joc de la fava i la corona".

El Tatin de poma és un clàssic actual de la pastisseria. Històricament sembla que el seu origen estaria situat a finals del segle XIX a l'Hotel Tatin (avui dia el Maison Tatin), a Lamotte-Beuvron, que llavors dirigien dues germanes franceses, la Stéphanie i la Caroline Tatin. Sembla que la troballa va ser fruit de la casualitat i no per una recerca de R+D: les pomes que estaven coent les havien deixat més temps del que volien. Sigui com sigui, avui dia el Tatin de poma és el pastís que les pastisseries saben que vendran segur quan en preparen, especialment els diumenges. A més, els restaurants els tenen a les cartes, sigui amb pomes o amb altres fruites, amb recepta clàssica o reversionada, com la del pastisser Jordi Roca, del Celler de Can Roca.