Amb dos concerts –el primer el dissabte 9 de novembre, a la sala La Mirona de Salt, i el següent el dissabte 16 a la plaça de la Pau de Ciutadella–, els antics membres del grup Ja T’ho Diré es retrobaran per homenatjar Vicenç Fontestad (1957-2023), conegut com a Sente per tothom en el món musical català i illenc, que se’n va anar el 13 de novembre de l’any passat –just enmig dels dos concerts– després d’una llarga malaltia, amb 66 anys. Els Ja t’Ho Diré tindran molts amics a l’escenari: Quimi Portet, membres de Sopa de Cabra, dels Gossos, dels Pets... i amb el grup osonenc Obeses -nineta dels ulls d'en Sente- i el cantautor menorquí Leonmanso, que van tenir-lo com a mànager, entre altres grups.

John Lennon, “les espectaculars cançons” d’amor d’Elton John, l’humor que no calcula les conseqüències d’Ignatius Farray, el record del pare i la digestió de diferents precarietats emocionals i materials entren i surten de la conversa amb Jofre Bardagí (Barcelona, 1978). Sobre la taula hi ha el disc Hamburg (Música Global, 2019), la portada del qual és un homenatge a la de l’àlbum Rock’n’roll de Lennon. “És el mateix portal”, confirma Bardagí, que ha vist passar nou anys des de l’anterior disc en solitari, Música en blanc i negre (2010), i cinc des de l’últim disc amb el grup Glaucs, Hem conegut la nit (2014).

“Continuem en actiu, tenim repertori nou i volem donar-lo a conèixer i mostrar com sona la banda avui”, explica Jordi Bastard, cantant de N’Gai N’Gai. En actiu continua el grup encapçalat per Bastard i el guitarrista Paco Garcia -“el motor constant del projecte”, segons el cantant-, tots dos fundadors d’una banda pionera del pop en català creada als anys 80, en guaret a partir de principis dels 90 i reactivada el 2010. El repertori nou és el del disc N’Roll (2019), una quinzena de cançons noves que arriben set anys després de la publicació de l’àlbum Revenant. “Aquell disc era una mena de pont amb l’etapa anterior, i per això hi havia cançons noves però també altres d’antigues enregistrades de nou amb arranjaments diferents”, recorda Bastard sobre aquell Revenant, la naturalesa híbrida del qual combinava “el so més sintètic i pop de la primera etapa i el so més rocker posterior”.

L'anunci de l'actual batle de Pollença, Tomeu Cifre, aquest dilluns a Ràdio Pollença, en què plantejava la suspensió del concert de Sopa de Cabra, previst per al 10 d'agost, ha creat una onada de crítiques de molta gent que ja té l'entrada adquirida i també de l'oposició municipal. Junts Avançam, l'anterior grup de govern, ha recordat que el concert està contractat des de l'1 d'abril amb Zoo Music Produccions. Del grup de rock català en forma part el jove teclista pollencí Ricard Sohn Colom.

El periodista Oriol Rodríguez (Barcelona, 1976) tot just tenia 15 anys quan va ser una de les més de 21.000 persones que van omplir el Palau Sant Jordi per veure Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït. “Els dos grups que realment m’agradaven eren Els Pets i Sopa de Cabra, sobretot Sopa de Cabra”, precisa Rodríguez al pròleg del llibre Tocats de l’ala. Història oral del rock català (Contra, 2018). Seguint el model de Pequeño circo. Historia oral del indie en España (Contra, 2015), del periodista Nando Cruz, Rodríguez fa preguntes a una seixantena de músics, periodistes, mànagers, promotors discogràfics i gestors culturals, i amb les respostes fila una història que té com a eix central aquell concert del 24 de juny del 1991 al Sant Jordi, però que s’escampa com una teranyina coral des de precedents com Duble Buble fins a la mort del cantant de Sau, Carles Sabater, el 1999.

Són ells. A les sis de la tarda en punt, Sopa de Cabra –que no pujava a un escenari des de la minigira del 2011– ha començat un concert 'sorpresa' al terrat de l'oficina de Turisme de Girona, situada entre la Rambla i l'Onyar. 'El boig de la ciutat' ha sigut la cançó escollida per iniciar una actuació que dóna el tret de sortida al festival Strenes i congrega centenars de persones en una de les zones més emblemàtiques de la ciutat. La sorpresa, però, ha sigut relativa. Tot i que fins una hora abans Gerard Quintana no ha desvetllat, des del mateix terrat, el nom del grup que protagonitza aquest concert “únic”, feia dies que se sabia que la data coincidia amb la de la 'sorpresa' anunciada temps enrere per la banda. El cas és que el públic, cada cop més nombrós, ja coreja la primera peça d'una actuació inèdita a Girona que, segons l'organització, “marcarà un abans i un després per la imatge de la ciutat i la posicionarà al costat de Londres i Los Angeles en esdeveniments d’aquestes característiques”. I és que aquest concert “històric” quedarà documentat en un videoclip de la cançó 'Camins' que s'inspirarà en les accions que van protagonitzar els Beatles i U2 i servirà per promocionar tant la ciutat com el festival.