Les persones desallotjades recentment de l’antiga presó de Palma s’han reubicat en diversos punts de la ciutat, com la platja de Can Pere Antoni, la zona verda devora l’edifici de Gesa i el bosc de Bellver. Així ho ha denunciat aquest divendres l’ONG Metges del Món, que alerta que el desallotjament no ha resolt la situació de vulnerabilitat, sinó que només l’ha desplaçada i invisibilitzada.

L'Ajuntament de Palma ha presentat l'avantprojecte per reconvertir l'antiga presó en una residència pública per a professionals, un gran coliving dotacional amb 139 allotjaments temporals destinat principalment a metges, investigadors, professors "de les universitats", membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i altres treballadors que necessitin allotjament durant la seva estada a la ciutat. El projecte es planteja com una fórmula d'habitatge temporal per donar resposta a necessitats professionals i, alhora, recuperar un immoble municipal en desús.

Una cinquantena de persones s’han concentrat aquest divendres a la plaça de Cort, a Palma, per protestar contra el desallotjament dels darrers 80 residents de l’antiga presó i alertar que aquesta actuació “no farà desaparèixer” el sensellarisme a la ciutat.

L'Ajuntament de Palma ha advocat per executar el desallotjament forçós de l'antiga presó, on actualment viuen unes 80 persones, malgrat que el Bisbat de Mallorca ha demanat fer-ho de manera escalonada, segons ha informat Europa Press. La portaveu de Cort, Mercedes Celeste, ha fet referència a la petició del bisbe Sebastià Taltavull després de la reunió de la Junta de govern. Taltavull defensa que l'acollida dels residents s'ha de fer de manera "personalitzada" i en petits grups per oferir una atenció específica. "No podem rebre massivament 100 persones perquè no sabríem on posar-les", ha assenyalat el bisbe, que ha reiterat la disposició per col·laborar en l'atenció als afectats. Malgrat la petició, Cort ha aprovat l'execució forçosa del desallotjament "mitjançant la compulsió directa sobre les persones". És a dir, hi ha llum verda per treure els residents amb l'ús de la violència física.

Un jutjat de Palma ha autoritzat l'entrada i desallotjament forçós de les 80 darreres persones que resideixen en l'antiga presó de la ciutat que, previsiblement, s'executarà aquest mes de juny.

Una resident de l'antiga presó de Palma ha acusat aquest dijous l'Ajuntament d'incomplir les promeses fetes als habitants i permetre que continuïn vivint "envoltades de rates i escombraries". "Se'ns va prometre una cosa i no s'ha fet absolutament res", ha assenyalat durant una intervenció al ple municipal d'aquest dijous.

L'Ajuntament de Palma sol·licitarà als tribunals que s'executi el desallotjament forçós de les darreres 80 persones que resideixen a l'antiga presó, després de desestimar les al·legacions presentades. Així ho ha confirmat la portaveu i regidora d'Hisenda, Contractació i Patrimoni de l'Ajuntament de Palma, Mercedes Celeste, a la roda de premsa posterior a la Junta de govern, en què s'ha aprovat aquest pas nou per recuperar la possessió de l'immoble que va arribar a estar habitat per més de 200 persones.

La queixa del bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, qui ha denunciat que l'Ajuntament de Palma ignorava la proposta d'acollir persones desallotjades de l'antiga presó de Palma, ha donat els seus fruits. Poques hores després que la notícia es fes pública, el batle de Palma, Jaime Martínez, ha enviat una carta al Bisbat demanant-los que habilitin "tots els recursos que tingueu per allotjar els residents de l’antiga presó de Palma".

Un 70% de les 101 persones que viuen a l'antiga presó de Palma no tenen accés als serveis socials ni a una alternativa d'habitatge, segons es dedueix de les declaracions que ha fet aquest dilluns el batle Jaime Martínez. Malgrat que Martínez ha assegurat que l'accés als serveis socials depèn de "la voluntarietat" dels residents, també ha assenyalat que "hi ha persones que no poden accedir als recursos socials perquè hi ha una normativa" i que "les persones en situació irregular no hi poden accedir". El mateix Martínez ha estat qui ha remarcat que "un 70%" dels residents de l'antiga presó "està en situació administrativa irregular".

Els col·lectius coordinats en defensa dels residents de l’antiga presó de Palma han denunciat aquest divendres “les mentides” de l’Ajuntament sobre el procés de recuperació possessòria de l’edifici i han reclamat “alternatives reals” per a les persones que hi viuen. Les entitats han emès un comunicat conjunt després que dimecres alguns residents rebessin la notificació de desestimació de les al·legacions presentades contra el desallotjament.

El batle de Palma, Jaime Martínez, considera que viure en un edifici sense les condicions mínimes com l'antiga presó és per "una decisió personal" i no per una situació de vulnerabilitat. Així ha respost en una entrevista del programa Hoy por Hoy de Radio Mallorca (Cadena Ser), quan la conductora del programa ha assenyalat que les persones que hi resideixen tenen perfils vulnerables. "Una decisió personal no té a veure amb una extrema vulnerabilitat", ha assegurat, visiblement molest amb les preguntes de la periodista. "La vulnerabilitat està taxada i nosaltres funcionam com totes les administracions, les persones, la societat", ha afegit.

L'ala esquerra de la segona planta de l'antiga presó de Palma ha patit un incendi aquest dimecres, cap a les 15.50 h, arran del qual dues persones han necessitat atenció sanitària per inhalació de fum. Fins al lloc s'han desplaçat diversos efectius dels Bombers de Palma, que han extingit el foc, i agents de la Unitat d'Intervenció Immediata de la Policia Local de Palma.

L’Ajuntament de Palma preveu transformar el solar de l'antiga presó en un nou complex residencial amb més d’un centenar d’habitatges de dotació. El projecte planteja uns 130 pisos, amb una combinació d’habitatges protegits, assistencials i de lloguer assequible.

El cens de l'antiga presó de Palma ha pujat fins a les 226 persones residents, després que se'n corregissin algunes errades, mentre l'Ajuntament esgota els terminis per executar el desallotjament de l'immoble. Ho ha explicat el batle de Palma, Jaime Martínez, a la roda de premsa posterior a la reunió de la Junta de govern municipal feta aquest dimecres i en què s'ha aprovat la modificació del recompte. Ja s'ha notificat del desallotjament la majoria d'aquestes persones i ben aviat es farà el mateix amb la resta. Paral·lelament, Cort està rebent i analitzant les al·legacions presentades per les persones afectades.

Més de 200 persones s’han concentrat aquest divendres davant l’antiga presó de Palma per protestar contra del desallotjament dels residents i per reclamar una solució residencial real.

L'Ajuntament de Palma ha donat de baixa del padró municipal unes 240 persones sense llar després d'iniciar, el darrer quadrimestre del 2025, un procés de revisió del registre d'habitants de Ciutat. La gestió del cas ha desencadenat una forta polèmica per tractar-se d'una qüestió que afecta drets bàsics i, especialment, després que es qüestionassin les explicacions inicials de la regidora de Serveis Socials, Lourdes Roca, que fins i tot el Consistori ha contradit.

Cap de les persones residents a l'antiga presó de Palma ha abandonat de manera voluntària l'immoble a hores d'ara. Així ho ha apuntat aquest dimecres la portaveu de Cort, Mercedes Celeste, quan li han demanat al respecte en la roda de premsa posterior a la junta de govern municipal.

El grup socialista al Consell de Mallorca ha acusat l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) d'"abandonar" les més de 200 persones que pròximament seran desallotjades de l'antiga presó de Palma. Per als socialistes, el desallotjament de l'immoble s'ha fet de manera "precipitada, improvisada i profundament irresponsable".

L'Ajuntament de Palma encara espera resposta de les institucions a qui ha enviat comunicacions oficials per respondre a la crisi provocada pel desallotjament de l'antiga presó de Palma, on hi ha censades més de 200 persones. A la roda de premsa de després de la Junta de govern, la portaveu, Mercedes Celeste, ha admès que no compten amb solucions permanents, però ha remarcat que podran donar "allotjament temporal" a tots aquells que s'acullin voluntàriament al procés de desallotjament.

L'Ajuntament de Palma ha començat a lliurar les notificacions de desallotjament a les 206 persones que actualment resideixen a l'antiga presó de Ciutat, una decisió adoptada en una Junta de Govern extraordinària feta aquest divendres. Amb aquest pas s'obre un termini de cinc dies perquè els ocupants puguin presentar al·legacions, en un procés que ja ha generat crítiques d'entitats socials, com la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca (PAH) i els grups de la oposició que alerten d’una possible vulneració de drets fonamentals.