Em direu i us diré que aquest any que ve farem una vida més sana, i que demà (un cop liquidades les restes del Cap d'Any) començarem l’A.G., que seria l’Auster Gener, esclar. Anomenem-lo així i proclamem també que farem un gener sense cap de les dues ges: ni Greix, ni Graus. Però diguem-nos, també, sisplau, que aquest any que ve deixarem el mòbil una estona i llegirem (llibres).

"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

Uns veïns venen a buscar uns llibres infantils, que ja no volem perquè la filla ha crescut. Són llibres per a infants, basats en novel·les o en aventures. Els dic que són llibres pensats per a adults, però que poden servir per a nens. Llibres sobre herois, sobre heroïnes, sobre tot plegat.

Les estadístiques diuen que els infants són els que més llegeixen, però que quan entren a l’adolescència deixen de fer-ho. El motiu: estan descobrint el món i els interessa més socialitzar que fer una activitat que demana recolliment i silenci. “Tota la feina que s'hagi fet abans de l'adolescència els pot ajudar perquè després s'hi tornin a enganxar. Per tant, no podem deixar de fer-los propostes. Hem de moderar, però, les expectatives i deixar-los triar les seves lectures. La clau és no demanar que llegeixin sinó fer que en tinguin ganes”, assevera Magalí Homs, directora del Flic Festival, el festival de literatura i arts infantil i juvenil que se celebra el cap de setmana del 16 i 17 de març al Disseny Hub de Barcelona. Precisament, en aquesta catorzena edició el festival posa especial atenció en els joves majors de 12 anys.

Aquest article inicia una reflexió col·laborativa que pretén pensar la filosofia i l’educació, i que continuarà almanco dues setmanes més, amb una segona entrega i les aportacions de Xisca Homar, amb la intenció d’oferir una perspectiva oberta, plural i ampliada sobre una activitat vocacional que ens apassiona i que ocupa una part molt significativa de la nostra vida personal i professional. Tanmateix, no puc ocultar que es tracta també d’una juguesca, un experiment estimulant que parteix de la complicitat de compartir tribuna i docència, i la necessitat d’estrènyer els vincles intel·lectuals que ens uneixen.

Com qualsevol altre col·lectiu, les criatures són, per sort, diverses. L’adquisició d’un hàbit, d’una tècnica, d’una traça arribarà quan hagi d’arribar. Una cosa tan important per anar pel món com aprendre a llegir i escriure (la lectoescriptura, en argot docent) no consisteix en cap cursa amb guanyadors i perdedors, sinó en un procés complex que cada infant viu d’una manera diferent. En aquest cas, a més, la diversitat dels alumnes se suma a la diversitat de les mateixes escoles: les noves metodologies s’adeqüen més, en general, al ritme de cadascun. Tan odioses com absurdes, però també inevitables, les comparacions –o competicions– d’habilitat lectora i escriptora amb companys, amics o cosins poden preocupar pares i fills. Un cop més, toca refiar-se de veus expertes.

Les demolidores dades de l’informe PISA recollien que Catalunya ha obtingut la puntuació més baixa en comprensió lectora, per sota de la mitjana de l’estat espanyol i de la resta dels països de l’OCDE. Aquests resultats –que també coincideixen en altres coneixements, com ara les matemàtiques, i que han posat en alerta el departament d’Educació– se sumen als que el passat mes de maig posava en evidència l’informe internacional PIRLS, que també situava els alumnes catalans de quart de primària a la cua de l’Estat en comprensió lectora. Aquest primer diagnòstic va convertir-se a principis d’aquest curs escolar en l’origen de la iniciativa A casa, llegim en veu alta, engegada per la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), que agrupa les associacions de famílies de 400 escoles d’iniciativa social.

Són les 9.15 del matí i la Mercè, la Josepa, l'Empar, la Núria i la Pilar es troben a la porta de l'Escola d'Infantil i Primària Isabel Besora de Reus. "Totes som mestres jubilades, però no totes som àvies. Jo, per exemple, soc una infiltrada", diu la Núria abans d'entrar. El conserge obre la porta i la directora, Cori Duran, rep les cinc jubilades amb abraçades i petons. Però de seguida canvien el xip i van per feina. "Tu pots anar a P5", decideixen ràpidament. "Tu prefereixes els grans, oi? Doncs amunt". Dalt de les escales es troben el Roger, el professor de 4t B, i les abraçades i els petons es repeteixen. "Mi-te'l, ara es veu que és responsable i tot", diuen rient. Resulta que el Roger, quan era petit, va ser alumne de la Josepa i la Pilar i devia ser una peça. Però ràpidament tornen a canviar de xip perquè els alumnes esperen impacients dins de les aules. Tothom es posa al seu lloc.

Això no és pròpiament un article. És un pamflet. No sigueu burros, no sigueu mandrosos. Llegiu! Busqueu el temps, asseieu-vos còmodament, trobeu un racó tranquil –a casa, en una biblioteca, en un parc i agafeu un llibre. Allunyeu el mòbil i l’estrès. Desconnecteu de les urgències. Oi que no dubteu a trobar temps per fer exercici? Oi que us preocupeu per menjar bé? Oi que teniu cura del cos? Doncs també és necessari exercitar i alimentar la ment. Mens sana in corpore sano, proclamaven els clàssics.

Quan el poeta Miquel Desclot resumeix en una sola frase el camí lector que tot infant i jove hauria de dibuixar –"Sortir del Plou i fa sol per anar a parar al Sol, i de dol”–, tots els que d’una manera o altra som responsables d’aquest trajecte –educadors en el concepte més ampli del terme– ens posem a suar davant la tasca titànica i col·lectiva que se’ns encarrega. I és que la lectura, com a bon hàbit que anem adquirint, després d’un llarg i mai finit trajecte d’aprenentatge, o esdevé social o serà molt difícil que permeti anar de les cançons per a infants a J.V. Foix.

Des del “Mi mamá me mima” —la típica frase que feien repetir als infants per iniciar-los en la lectura fa més de cinquanta anys— fins a l’actualitat, els mètodes i els recursos per aprendre a llegir han anat variant. Però ¿és un ensenyament homogeni el que hi ha ara? Segons explica Montserrat Fons, professora del departament de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat de Barcelona (UB), abans es parlava de mètode analític (reconeixement lletra-so) o de mètode global (reconeixement de la paraula). Però ara, en ple segle XXI, apunta a dues visions: una diu que primer s’ha d’ensenyar a llegir per components: consciència fonològica, relació so i grafia, traç de les lletres, etc., amb la concepció que s’aprenen separadament i que, després, els infants ja els ajuntaran. L’altra, però, reconeix que llegir i escriure és complex i que hi ha aspectes cognitius que no van sols, sinó que es relacionen amb altres de socials i afectius. “Si llegir, fonamentalment, és comprendre, no entenem que hi hagi, des d’aquesta perspectiva, cap recurs, tècnica o activitat en què s’aïllin els elements. Sempre hi ha una activitat comunicativa, comprensiva i significativa que ens fa entendre com es llegeix i com s’escriu”.

Les vacances poden ser un bon moment perquè infants i joves no perdin hàbits lectors o, fins i tot, els adquireixin aprofitant els moments de dolce far niente que els regalen els mesos d’estiu. Tot i que no hi ha cap fórmula màgica per aconseguir-ho, hi ha algunes estratègies que poden donar-nos un cop de mà.

Què es llegeix als centres educatius i, sobretot, com? La setmana passada vam saber que el nivell de comprensió lectora dels infants catalans de 10 anys és un dels més baixos de l’Estat i d’Europa. A Alba Castellví, sociòloga, educadora i exprofessora de didàctica de literatura infantil i juvenil, no li va estranyar després de la seva experiència amb alumnes de magisteri que no li sabien dir ni un sol llibre que recordessin. Amb aquests estudiants de mestres de 20 anys admet que havia de començar pel principi."Els convidava a conèixer contes clàssics com Els tres porquets perquè són referents de la cultura popular, i no es poden entendre ni tenen cap gràcia les versions modernes si no es coneixen els bàsics. Molts joves els desestimen perquè no els han sentit explicar mai, i d'altres perquè rebutgen els valors que aquests contes transmeten", afirma. Ella considera que cal que s’ensenyin tècniques per ensenyar lectoescriptura, però també que si no tenen llibres que els hagin marcat no poden transmetre el plaer per la lectura. Si tots els infants d’entre 10 i 13 anys llegeixen almenys un llibre al trimestre segons l’informe d’hàbits lectors del Gremi d’Editors, ¿està fallant alguna cosa en la literatura infantil i juvenil perquè no s’assoleixi la comprensió lectora?

Llegir contes en veu alta és una de les estones compartides més gratificants entre pares i fills. La lectura en veu alta és molt freqüent en les famílies amb infants de 0 a 3 anys i es manté entre els quatre i els sis anys (o més enllà). És una estona per fer vincle, per transmetre el plaer per la lectura i per deixar de banda el mòbil i les presses del dia.

El meu itinerari lector comença a la falda de la meva àvia, escoltant cançons, cantarelles i participant en els jocs de falda d’una família nombrosa. Per part de pare són més de vuit germans, i tots els cosins coincidíem al terrat de l’àvia per jugar, cantar i escoltar contes populars. La meva mare també ens explicava moltes històries mentre dinàvem.

Arriba una nova edició del saló Còmic Barcelona, carregat d’activitats, sessions de firmes i novetats. És la cita ineludible per als aficionats al món de la vinyeta, també per als més petits! El crític Toni de la Torre tria cinc còmics recents que trobareu al saló i que podeu gaudir en família.

El pròxim 1 d’abril es repetirà una escena que comença a ser habitual: centenars de persones a les portes d’una llibreria de Palma a l’espera que una autora mallorquina els signi un exemplar del seu darrer llibre. Seran al voltant de 500 persones –de les més de 8.000 que s’hi van apuntar– les qui podran aconseguir la signatura de Joana Marcús, qui du venuts més de 250.000 exemplars de les seves novel·les anteriors. A més de tot un fenomen editorial, Marcús ha estat, per a milers d’adolescents, la porta d’entrada a una plataforma que per a molts ha esdevingut essencial: Wattpad.

Qualsevol mare o pare que tingui una criatura dislèctica sap que allò no significa únicament girar les lletres. La dislèxia, un trastorn que es caracteritza per una dificultat significativa en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, afecta les famílies de dues maneres molt concretes: emocionalment i econòmicament. L’escriptora Sandra Freijomil en parla al llibre El jugador dislèctic (La Campana), el testimoni d’una mare que acompanya el seu fill en el difícil camí que implica estar diagnosticat d’un trastorn de dislèxia. L’escriptura d’aquest text experiencial va sorgir com a manera de canalitzar les emocions del que li passava al seu fill.