Fi de festa, festa major, amb un Falstaff d’autèntic luxe, que, a més, segurament mai no oblidarem, perquè és la darrera òpera que dirigeix Josep Pons com a director artístic del Gran Teatre del Liceu. Per tant, un comiat entranyable per a qui durant 14 temporades ens ha regalat molts vespres memorables. Un d’ells, sens dubte, aquesta tercera funció, la segona del primer repartiment de la darrera òpera de Giuseppe Verdi. Ell deia que l’escrivia tan sols per divertir-se. El seu llibretista, l’imprescindible Arrigo Boito, deia que “volia sucar la taronja shakespeariana sense deixar que els inútils pinyols caiguessin dins el tassó… Això és molt difícil, però ha de semblar fàcil”. Els que en saben diuen que és la millor de les seves creacions, juntament amb el Rèquiem i l’òpera anterior, Otel·lo. Ara no entrarem dins la diatriba dels rànquings, que van contra l’essència de l’art, però no és menys cert que no té la tirada de moltes altres del mestre de Busseto a la memòria de tots. En qualsevol cas, més o menys comercial, del que no hi ha dubte és que es tracta d’una indiscutible obra mestra. Una bona prova és la producció del Teatro Real, de la Monnaie de Brusel·les, de l’Opera National de Bordeaux i de la Tokyo Nikkita Opera Foundationm dirigida per Laurent Pelly, que vàrem poder veure a Madrid ara fa sis temporades.

'La forza del destino, la de Jean-Claude Auvray, torna al Liceu', podria ser un encapçalament, però no és una gran notícia. En canvi, la que sí que ho és seria: 'Nicola Luisotti debuta al Liceu'. Ell va ser, indubtablement, el gran triomfador de la nit, i no va ser per manca de competència. El repartiment era de nivell suficient perquè no fos així. Ell va ser qui va fer possible gaudir en la màxima esplendor d’aquesta perfecta aliatge verdià de melodia i harmonia. Tant és així que el moment cabdal de la ‘coctelada’ història de Don Álvaro o la fuerza del sino, del duc de Rivas i Wallenstein Lager, de Friedrich Schiller, fossin, molt especialment, els vuit minuts que dura la Simfonia, situada de bell nou entre el primer i el segon acte, i que originalment fou Obertura. Luisotti va exercir de majúscul alquimista, com si la batuta hagués esdevingut una portentosa vareta màgica. No tan sols en aquest moment tan essencial i, per una altra banda, apoteòsic, on podem trobar tots els trets argumentals de la història empastada per Francesco Maria Piave i arrodonida pel de sempre, Giuseppe Verdi. Va ser en un moment en el qual havia decidit deixar de banda la composició, o potser tan sols ho havia verbalitzat, que mai té res a veure amb el que realment bull per dintre. En qualsevol cas, obra de maduresa verdiana i d’una bellesa musical tan agradable a l’oïda com incontestable en la seva equilibrada i augusta estructura.

L'òpera de les òperes de Giuseppe Verdi. Així defineix el director d'escena i baríton Pablo López Verding, una producció de la companyia Diabolus in Musica, que es dedica especialment a la creació d'espectacles lírics per a tots els públics. En aquest cas, presenten una funció en homenatge del compositor romàntic italià. Verding és com un catàleg dels duets, obertures, solos i tercets que acumulen les òperes de Verdi. D'entre totes les opcions, els assistents seran els encarregats de donar forma a l'espectacle, triant quina peça s'interpreta en cada moment. "Per això deim que és una metaòpera", diu López. Joan Fullana és el director d'aquesta funció, coproduïda pel teatre Principal de Palma, on es podrà veure aquest dissabte i diumenge.

L'òpera de les òperes de Giuseppe Verdi. Així defineix el director d'escena i baríton Pablo López Verding, una producció de la companyia Diabolus in Musica, que es dedica especialment a la creació d'espectacles lírics per a tots els públics. En aquest cas, presenten una funció en homenatge al compositor romàntic italià. Verding és com un catàleg dels duets, obertures, solos i tercets que acumulen les òperes de Verdi. D'entre totes les opcions, els assistents seran els encarregats de donar forma a l'espectacle, triant quina peça s'interpreta en cada moment. "Per això deim que és una metaòpera", diu López. Joan Fullana és el director d'aquesta funció, coproduïda pel teatre Principal de Palma, on es podrà veure per primavera. Aquest dissabte, 21 de novembre, arriba al teatre Sa Teulera d'Andratx.

Els usuaris que tinguin previst utilitzar les instal·lacions de l’eeroport de Menorca el pròxim dissabte dia 6 gaudiran d’un espectacle inèdit en un equipament d’aquestes característiques. Un conveni de col·laboració entre AENA i el Teatro Real de Madrid permetrà la retransmissió de l’òpera ‘Il Trovatore’, de Giuseppe Verdi. La iniciativa té com a objectiu apropar la música i la cultura a tots els usuaris d’aeroports.