En qüestions d'energia mai es pot posar la mà al foc ni fer massa prediccions, ja que moltes vegades els preus depenen de situacions geopolítiques que afecten l'oferta o la demanda, la denominada volatilitat. Però després d'una crisi inflacionista els rebuts de la llum, el gas i els carburants apunten a una treva per a aquest hivern.

Des que va començar la guerra a Ucraïna fa més de dos anys, l’arribada de gas natural d’origen rus a Europa ha anat disminuint de mica en mica. Això, però, que ara es pot llegir com una victòria (es depèn menys de Rússia), al principi va fer saltar totes les alarmes. El Vell Continent, en particular països com Alemanya, havia confiat gran part del seu mix energètic a Rússia i, per tant, la idea d'un cessament de les importacions de gas natural d'origen rus despertava fantasmes com el de talls elèctrics. Avui, passat el moment més greu d’aquella crisi energètica, apareix la pregunta de si el combustible fòssil que fa dos anys suposava més del 40% de les importacions al conjunt d'Europa (en el cas espanyol, un 9%) s’encamina cap a un paper marginal. De fet, la Comissió Europea ha adquirit el "compromís" de posar fi a la relació comercial gasista amb Rússia l'any 2027. "La solució seria incloure'l [el gas rus] a les sancions", ha arribat a dir la comissaria europea d'Energia, Kadri Simson, tot i que ràpidament assumia la falta d'unanimitat entre els líders europeus.

Tornem a tenir un debat al voltant d’infraestructures que s’implementen al territori rural, en aquest cas la possible construcció de la central de biogàs més gran de Catalunya, que ocuparia unes 10 hectàrees de terreny agrícola de màxima qualitat al poble de la Sentiu de Sió. Escoltant la població que la rebutja (poblesvius.cat), sembla que tenen prou arguments per fer-nos dubtar del discurs oficial que considera necessària aquesta planta dedicada a generar gas a partir del tractament de purins d’explotacions ramaderes i d’altres residus. Argumenten falta de transparència i una insòlita rapidesa en la tramitació dels permisos que impedeix la informació i participació com cal de la població afectada; parlen de la desmesura del projecte, quinze vegades més gran que altres centrals similars que ja existeixen a Catalunya i sis vegades més gran que les que podem trobar en altres països d’Europa; dels beneficis que finalment acabaran en mans dels especuladors que controlen el fons d’inversió danès que finança part del projecte; d’una previsió anual de 21.000 camions amunt i avall pel territori; d’una xemeneia de 65 metres d’alçada... Però, a banda de tots aquests raonaments "tècnics", penso que, davant d’aquest projecte, com està passant en la majoria dels que venen impulsats per l’anomenada "transició ecològica", cal parar atenció en els adjectius de l'embolcall de presentació: circular, sostenible, renovable... i en qui l'ha embolicat.

Els països guarden gas de dues formes: en la seva forma natural o bé liquat (GNL). Amb l'esclat de la guerra a Ucraïna i arran de la reducció sense precedents del subministrament de gas natural de Rússia, sobretot a través de gasoductes, a Europa el GNL es va convertir en la joia de la corona: per als estats membres era important obtenir-ne, però sobretot guardar-ne per afrontar els mesos de més consum, com l'hivern. Però no tots els països tenien les infraestructures gasistes suficients per assolir aquest segon objectiu i uns altres, com Espanya, han jugat amb avantatge fins al punt que a 30 de setembre l'Estat emmagatzemava el 46% del gas liquat de tot Europa. Segons les últimes dades del registre Alsi, 2,68 milions de metres cúbics de GNL dels 5,7 milions a tota la Unió Europea.

Finals d'agost del 2022. El preu del MWh del gas natural al mercat d'Amsterdam se situava al voltant dels 300 euros. Un preu mai vist. Els països europeus acaparaven gas als seus magatzems per la por del tall del subministrament rus arran de la guerra a Ucraïna. Però va passar l'hivern sense problemes, Europa va demostrar que tenia capacitat per parar el xoc, i el preu ara se situa al voltant dels 40 euros, molt similar al del gener del 2022, just abans de l'inici de la guerra.

De reconèixer possibles talls elèctrics a respirar tranquils i celebrar que ja gairebé no es depèn del gas rus. Així ha evolucionat en el darrer any i mig l’actitud de la Unió Europea pel que fa a la seguretat energètica. Des de l'estiu del 2021 i sobretot arran de la guerra a Ucraïna, el xantatge del Kremlin sobre el Vell Continent amb l’amenaça de tancar l’aixeta del gas –un 55% del combustible fòssil que consumia la UE era d’origen rus– va aixecar el pitjor dels presagis: no poder garantir el subministrament elèctric de cara a un hivern dur i una demanda disparada.

Aquesta mateixa setmana la Comissió Europea va donar per acabada la dependència energètica de la Unió Europea de Rússia. Un objectiu força buscat des que el 24 de febrer del 2022 el règim de Putin va envair Ucraïna i va provocar una crisi energètica que va dur els preus a nivells mai vistos.

Des de fa uns mesos, els preus del gas natural s'han normalitzat. L'esclat de la guerra a Ucraïna va donar ales al cost d'aquest combustible fòssil, que va arribar a superar la barrera dels 300 euros/MWh, segons l'índex TTF, que s'utilitza com a referència europea. La xifra es va assolir sobretot per la retallada del subministrament per part de Rússia i la consegüent cursa entre països per aconseguir gas i omplir els magatzems de cara a l'hivern. El registre, però, queda lluny dels preus actuals: fa uns dies el gas natural queia per sota dels 30 euros/MWh. "Hem de ser prudents, però és evident que la situació dista molt de la de fa un any; estem a nivells d'abans de la guerra", reflexiona el president de l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), Joan Batalla.

Les Illes són una de les comunitats que surten més malparades en alguns dels indicadors de pobresa presentats aquest dilluns de la xarxa EAPN (European Anti Poverty Network), amb dades comparatives del 2022 i el 2021. Concretament, de la taxa que es fa servir per calcular els incadors, l'AROPE (At risk of poverty and/or exclusion), l'Arxipèlag treu els pitjors resultats en l'indicador de retards en el pagament de la hipoteca o del lloguer i en el pagament de les factures d’electricitat, aigua i gas. El primer indicador ha pujat d'un 17% a un 25,8% entre el 2021 i el 2022, la taxa més elevada de tot l'Estat. En el cas dels subministraments, el percentatge no és el més alt, però sí que ha experimentat la crescuda més forta, en passar d'un 11% a un 13%.

Captura. Hi ha una nova cursa per la seguretat. La política i l’economia europees s’han posat al servei del nou concepte imprescindible: la resiliència. En època de guerra es tracta de resistir; d’enfortir-se; de buscar alternatives. Durant aquest primer any d’invasió russa d’Ucraïna, la Unió Europea i els seus estats membres han firmat prop d’un centenar d’acords de cooperació energètica per rebaixar la seva dependència dels hidrocarburs russos. La majoria d’aquests nous contractes s’han firmat amb els Estats Units (17), l'Azerbaidjan (9), Noruega (9), Qatar (8) i Algèria (7).

La guerra d'Ucraïna i la crisi energètica que se n'ha derivat han evidenciat les carències de la Unió Europea i les seves dependències, sobretot pel que fa als combustibles fòssils que arriben de Rússia. Així, tot i que el govern espanyol ja va proposar comprar gas de manera conjunta abans de l'inici del conflicte, a finals del 2021, els Vint-i-set de bon principi no ho van rebre amb gaire entusiasme. No va ser fins a l'inici del conflicte i quan els preus del gas van començar a pujar de forma desorbitada que alguns socis europeus van començar a veure el plantejament de Madrid amb bons ulls.

Joe Biden ha aprovat un dels plans d'extracció de petroli i gas més grans de la història d'Alaska, l'anomenat projecte Willow, ideat durant l'era Trump i que ha aixecat la condemna unànime dels grups ecologistes. L'acusen de trencar de soca-rel la seva agenda climàtica, considerada fins ara la més ambiciosa de la història dels EUA.

"Altíssima volatilitat del mercat energètic i, especialment, del gas". Així ha definit Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, l'exercici del 2022. Un any en què la companyia d'origen català, i malgrat la crisi energètica global desfermada per la guerra a Ucraïna, va tancar amb un benefici net rècord històric de 1.649 milions d'euros, gairebé un 36% més que l'any anterior. La xifra de negocis va créixer un 53,4%, fins als 33.965 milions d'euros, i els guanys permetran destinar 1.200 milions d'euros a la retribució als accionistes.

Som a l'agost del 2020. Fa uns mesos que el món s'ha aturat per una pandèmia. Encara no s'ha trobat la vacuna i les restriccions es comencen a aixecar, però molt a poc a poc. Sebastià Amengual arriba a l'aeroport de Manila, a les Filipines, carregat amb una maleta de 36 quilos. Ha superat tots els controls sanitaris i el següents 14 dies els haurà de passar fent quarantena dins d'una habitació d'hotel. Però quan per fi pugui sortir-ne tornarà a viure un confinament molt diferent i, aquest cop, voluntari: durant els pròxims cinc mesos serà un dels alumnes de pont dins d'un vaixell metaner que travessa oceans transportant gas natural liquat d'un punt a l'altre del planeta. No tornarà a trepitjar terra ferma fins al desembre, quan un parell de dies abans de Cap d'Any arribarà al port de Pisco, al Perú.

Pas endavant d'Espanya per reformar el mercat elèctric europeu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha informat sobre la proposta que el govern de Pedro Sánchez enviarà avui mateix a la Comissió Europea per canviar de dalt a baix un mercat que, des de fa temps i, en particular, arran de la crisi energètica que viu Europa, l'executiu denuncia que no funciona. Les claus de la proposta inclouen canviar la fixació dels preus del mercat elèctric europeu i afavorir contractes d'energia (en particular renovable) a llarg termini (com a mínim uns 10 anys) per tenir preus estables i menys volatilitat.

El govern espanyol continuarà liderant a Brussel·les la causa de la reforma del mercat elèctric. Un debat que l'executiu de Pedro Sánchez va començar a liderar l'estiu del 2021 arran de l'augment del preu de la llum i que, amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, ha mantingut obert.

Rècord anual de producció elèctrica eòlica i fotovoltaica aquest 2022 a Espanya. Però, malgrat això, el gas natural s'ha convertit, per primer cop, en la primera font de generació d'electricitat, precisament l'any en què el seu preu ha assolit rècords històrics a causa de la invasió russa d'Ucraïna.

 El bisbat de Münster, a l’oest d’Alemanya, ha enviat un full de recomanacions a les parròquies per moderar la temperatura de les esglésies. “Un grau menys pot estalviar entre un 10 i un 15% d’energia”, assegura en un escrit la diòcesi. Una altra proposta és que les misses se celebrin en espais més petits, com una cripta, la capella d’un hospital o sales adequades de les cases parroquials. Cal estalviar davant la manca de matèries primeres, els alts preus de l’energia i per qüestions de sostenibilitat i protecció del medi ambient, resumeix el bisbat.

En ple debat sobre el nou impost a la banca i a les energètiques per fer front a l'actual crisi de preus, les grans empreses d'electricitat, gas i petroli a Espanya acaben de presentar els seus resultats entre gener i setembre. I coincidint amb un període d'encariment de l'energia sense precedents, les sis grans empreses del sector que cotitzen a l'Íbex-35 han elevat un 33,6% els seus guanys respecte al mateix període de l'any anterior, fins als 9.942,5 milions d'euros.

Les quatre companyies que a Espanya poden oferir la tarifa regulada del gas (la TUR) reconeixen que hi ha una “autèntica allau” de peticions de clients que s’hi volen acollir. Per què? El motiu és claríssim: “el preu de la TUR és actualment imbatible”. La clau està en el fet que aquesta tarifa està regulada i subvencionada per l’Estat, en un moment en què el preu del gas en els mercats internacionals ha marcat màxims històrics –malgrat cert descens els últims dies– per la guerra d’Ucraïna. Les comercialitzadores del mercat lliure han de repercutir aquests elevats preus del gas en els mercats majoristes internacionals als seus clients i no poden competir amb la TUR.