L'equip d'arqueòlegs que fa feina al poblat talaiòtic de l'Illot ha documentat durant les darreres setmanes noves estructures i elements d'interès, entre ells, les restes d'una possible llar a l'interior del santuari. Segons ha informat en un comunicat, la troballa, juntament amb l'estudi de les nombroses peces ceràmiques, ossos i sediments, permetrà ampliar de manera significativa el coneixement sobre el jaciment. L'equip ha conclòs la campanya d'excavació al Santuari 2, intervenció que forma part del projecte 'Cronología y funcionalidad de los santuarios mallorquines y de las estructuras SN1 y SN2 de s’Illot: un análisis multi-proxy', coordinat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) i l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.

"La curiosa sortida al mercat d'aquesta propietat representa una oportunitat irrepetible per a un col·leccionista particular. No tan sols adquireix una joia arquitectònica prehistòrica, molt representativa de l'illa de Menorca, sinó que també podrà tenir un recinte excepcional per a l'organització d'esdeveniments culturals privats". Així anuncia Sobethy's la venda d'un poblat talaiòtic menorquí: Binissafullet.

La declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la Unesco afavorirà el creixement del turisme cultural i de l’economia insular. Aquestes són les principals conseqüències que preveuen els impulsors del projecte, després de fer-se oficial la distinció a la darrera reunió del comitè duita a terme a Riad (Aràbia Saudita), aquest 18 de setembre.

L’excepcionalitat de la candidatura Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Unesco és que representa un llegat de gran riquesa en un territori insular. A Menorca tothom pensa en l’ocasió de preservar els monuments prehistòrics i els paisatges associats per a les generacions futures. Entrar a la llista de Patrimoni Mundial significa posar de manifest aquesta riquesa patrimonial i el compromís de la societat i administracions illenques en la seva conservació.

El Consell de Menorca ha tret a licitació el contracte d'execució del projecte d'excavació arqueològica, restauració i consolidació del talaiot 2 i la cova 4 del jaciment talaiòtic de Montefí, a Ciutadella. Aquest projecte és finançat amb fons europeus procedents del mecanisme per a la Recuperació i Resiliència Next Generation, i té com a objectiu principal millorar la visitabilitat del jaciment.

Fa trenta segles una espasa es va fer servir al món talaiòtic no com a arma, diu l’arqueòleg Jaume Deyà, sinó com a símbol de poder: com la mítica Excalibur, que no es forjà per ferir, sinó per unir el regne del llegendari rei Artús. Això va passar en l’època de més de mil anys, fins a l’esplendor púnic i la conquesta romana, en què Mallorca i Menorca vivien en la cultura de les torres de pedra, mentre que les Pitiüses serien la base occidental dels fenicis i els cartaginesos.

Un equip d’arqueòlegs ha trobat al talaiot de Cornia Nou, al municipi menorquí de Maó, una urna funerària amb restes de quatre nins, perinatals i nounats, corresponents a l'època d’entre el 1100 i el 600 abans de Crist.