Al Pla de Mallorca hi ha un patrimoni fet de pedres que manté viva la història. Un exemple és el jaciment de Can Xim, a Sencelles, és un dels testimonis més importants del nostre passat talaiòtic. Tot i que avui la calma només es veu trencada per les visites escolars, fa uns quants mesos —durant la campanya d’intervenció del passat estiu— l’activitat hi va ser intensa per assolir un objectiu prioritari: garantir la seguretat de les seves estructures mil·lenàries i evitar la pèrdua d’un patrimoni insubstituïble.

Just quan fa 51 anys de les primeres excavacions que varen canviar per sempre la història arqueològica de Montuïri, i de més enllà de la vila del Pla, (com va explicar Vicenç Lull en aquesta entrevista), el jaciment de Son Fornés torna a ser notícia. Aquest setembre, l’equip d’arqueòlegs del museu arqueològic de Son Fornés ha centrat els seus esforços en la tanca situada just darrere les cases de la possessió. Un jaciment, a mig camí entre els talaiots de Sabor i els grans talaiots ja coneguts de la finca. Allà, el que inicialment es coneixia com el "nou" talaiot ha començat a revelar els seus secrets millor guardats. De moment ni grans pedres, ni rodó.

L'equip d'arqueòlegs que fa feina al poblat talaiòtic de l'Illot ha documentat durant les darreres setmanes noves estructures i elements d'interès, entre ells, les restes d'una possible llar a l'interior del santuari. Segons ha informat en un comunicat, la troballa, juntament amb l'estudi de les nombroses peces ceràmiques, ossos i sediments, permetrà ampliar de manera significativa el coneixement sobre el jaciment. L'equip ha conclòs la campanya d'excavació al Santuari 2, intervenció que forma part del projecte 'Cronología y funcionalidad de los santuarios mallorquines y de las estructuras SN1 y SN2 de s’Illot: un análisis multi-proxy', coordinat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) i l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.

"La curiosa sortida al mercat d'aquesta propietat representa una oportunitat irrepetible per a un col·leccionista particular. No tan sols adquireix una joia arquitectònica prehistòrica, molt representativa de l'illa de Menorca, sinó que també podrà tenir un recinte excepcional per a l'organització d'esdeveniments culturals privats". Així anuncia Sobethy's la venda d'un poblat talaiòtic menorquí: Binissafullet.

La declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la Unesco afavorirà el creixement del turisme cultural i de l’economia insular. Aquestes són les principals conseqüències que preveuen els impulsors del projecte, després de fer-se oficial la distinció a la darrera reunió del comitè duita a terme a Riad (Aràbia Saudita), aquest 18 de setembre.

L’excepcionalitat de la candidatura Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Unesco és que representa un llegat de gran riquesa en un territori insular. A Menorca tothom pensa en l’ocasió de preservar els monuments prehistòrics i els paisatges associats per a les generacions futures. Entrar a la llista de Patrimoni Mundial significa posar de manifest aquesta riquesa patrimonial i el compromís de la societat i administracions illenques en la seva conservació.

El Consell de Menorca ha tret a licitació el contracte d'execució del projecte d'excavació arqueològica, restauració i consolidació del talaiot 2 i la cova 4 del jaciment talaiòtic de Montefí, a Ciutadella. Aquest projecte és finançat amb fons europeus procedents del mecanisme per a la Recuperació i Resiliència Next Generation, i té com a objectiu principal millorar la visitabilitat del jaciment.

Fa trenta segles una espasa es va fer servir al món talaiòtic no com a arma, diu l’arqueòleg Jaume Deyà, sinó com a símbol de poder: com la mítica Excalibur, que no es forjà per ferir, sinó per unir el regne del llegendari rei Artús. Això va passar en l’època de més de mil anys, fins a l’esplendor púnic i la conquesta romana, en què Mallorca i Menorca vivien en la cultura de les torres de pedra, mentre que les Pitiüses serien la base occidental dels fenicis i els cartaginesos.

Un equip d’arqueòlegs ha trobat al talaiot de Cornia Nou, al municipi menorquí de Maó, una urna funerària amb restes de quatre nins, perinatals i nounats, corresponents a l'època d’entre el 1100 i el 600 abans de Crist.