Els naixements han experimentat entre el gener i l'agost del 2025 a les Balears un descens del 4,66% respecte del mateix període de l'any anterior, fins a 5.667 naixements, segons les dades difoses aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

A punt de complir-se aquest divendres vinent un any del retorn del laborisme al poder, i en uns moments en què l'acció del primer ministre, Keir Starmer, es veu més qüestionada que mai en els dotze mesos passats, amb molts fronts oberts i amb una opinió pública que encara no sap què defensa realment, alguns dels seus ministres sembla que facin passos endavant per acabar amb els dubtes. Malgrat això, resulta impossible saber si tot plegat és part d'una operació coordinada des de Downing Street o bé respon a iniciatives individuals dels diferents departaments, que davant d'una manca clara de directrius fan la guerra pel seu compte.

Hi va haver un temps no gaire llunyà en què un jove, home o dona, exposat a les tafaneries d’una reunió familiar, havia d’enfrontar-se a preguntes i comentaris formulats sense miraments, en una mena d’invasió per etapes: que si ja tenia parella, que quan es pensava casar, que què esperava a fer avis els seus pares, que després del primer fill tocava anar a buscar la parelleta, i en cas de tenir-la, que quan vindria el tercer.

A Maike van Damme (Sluis, Països Baixos, 1978) li interessa la sociologia de la família i els estudis de gènere. I fa temps que es dedica a investigar aquests àmbits des del Centre d’Estudis Demogràfics. En l'últim estudi va concloure que cada vegada és més difícil trobar parella per a les dones heterosexuals amb formació i feministes. 

La meva germana va néixer un 30 de desembre, cosa que els que l’esperàvem sempre li vam retreure: si s’hagués esperat una mica hauria pogut arribar al món les primeres hores de l’1 de gener i hauria guanyat aquella absurda carrera per convertir-se en la primera nena de l’any i s'hauria fet famosa. Sí, nosaltres volíem ser captats per les càmeres al voltant dels pares i la nostra germana i que el titular fos "La primera nena de l’any es diu El Hachmi". Quina normalitat tan meravellosa, la nostra, quan encara no ens havien dit prou vegades que no som d’aquí i ni ens havia passat pel cap la possibilitat de ser exclosos d’una competició del tot aliena a les estructures socials de la discriminació. No teníem ni la més remota idea que entre els espectadors que rebien les notícies dels primers de l’any ja hi havia qui trobava que si un nadó no podia demostrar credencials sanguínies de catalanitat no podia ser considerat català o catalana. No imaginàvem que el nostre somni innocent de notorietat era el pitjor malson de Marta Ferrusola, que s’hauria posat les mans al cap si la nostra germana hagués nascut un dia més tard. I ara! Una mora, la primera catalana de l’any? No sé si el fet que fos una nena ben rossa i blanca de pell hauria calmat les preocupacions de la primera dama nostrada.

La vida en xifres. Cau la natalitat a Catalunya. Feia gairebé 30 anys que les dones no tenien tan pocs fills. Ara som a 1,10 fills per dona, una dada que dita així sempre és inquietant, perquè t’imagines un 10% de fill vagant per ves a saber on. Un de cada tres nadons que neixen és de mare estrangera, amb majoria de mare marroquina seguida de pakistanesa, colombiana, hondurenya i romanesa. Males notícies per l’extrema dreta. O més metxa. Aquesta davallada de la natalitat no és una tendència exclusivament catalana i són molts motius els que porten les dones a tenir fills o a no tenir-ne. Aprofito per recordar que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va aconseguir que el dret a l’avortament desaparegués de la declaració final de l’última cimera del G-7 i en lloc de citar-lo explícitament, es negociés posar que les dones han de tenir “accés universal als serveis sanitaris adequats”. Res de “l’accés a l’avortament segur i legal” que apareixia el 2023. Aquesta gent va per feina. I els altres, signen. Prohibir l’avortament com a solució per revertir els índexs de natalitat és el primer que fan els governs d’extrema dreta. És a dir, prohibir els drets de les dones, com a declaració de principis. Encara que qui governi sigui una dona, i que la dona que governa, governa gràcies a l’avenç dels drets de les dones. La vida no és un despropòsit. Les persones, sí.

Cites a cegues, aplicacions per lligar, reunions de joves i fins i tot casaments col·lectius són la bateria d'iniciatives impulsades pel govern xinès per incentivar el matrimoni amb l'objectiu final d'augmentar la natalitat. L'administració estatal, a través de l'efectiu braç del Partit Comunista, s'ha convertit en una mena de Celestina per propiciar la formació de noves parelles. Cal veure si tot aquest desplegament institucional servirà per convèncer els joves, especialment les dones, que el matrimoni i la maternitat és el gran objectiu ideal a la vida.

La taxa de fecunditat, definida com el nombre de fills per dona, s’ha reduït considerablement en la majoria dels països desenvolupats. A Catalunya, mentre que les dones teníem 2,72 fills el 1975, el 2022 en tenim 1,17 (les xifres són similars a la resta d’Espanya). Aquesta reducció del nombre de fills per dona ha anat acompanyada per l’augment de l’edat mitjana en què es té el primer fill, que ha passat dels 24,6 anys (1975) als 31,6 actuals.

Cada cop serem menys. Això ens diu un estudi de The Lancet, que dona claus de la fertilitat a escala mundial, regional i nacional, amb projeccions fins a l’any 2100. D'aquí quinze anys 155 països perdran població i cap al 2100 aquesta situació la viurem a escala global. És una tendència que sembla difícil d'aturar. I que no havíem vist abans. Només durant la pesta negra, però llavors va ser per un augment sobtat de morts, no per una caiguda sostinguda de naixements. Tenim menys nens i nenes i poblacions cada cop més envellides.

La Xina perd població i veu més a prop l'amenaça de l'envelliment. Per segon any consecutiu, el balanç demogràfic porta males notícies per al gegant asiàtic: el 2023, el país ha perdut més de dos milions de persones i la xifra de naixements s'ha reduït fins a 9,02 milions.

Les Balears han registrat un total de 7.296 naixements entre gener i octubre de 2023, la qual cosa suposa un 3,14% menys que en el mateix període de l'any anterior i fins a un 9,32% menys enfront del mateix acumulat de 2019, any previ a la pandèmia, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La baixada dels naixements a Espanya continua sense fre, també després de la pandèmia. En aquest sentit, a les Balears, entre els mesos de gener i març d'enguany hi va haver un total de 2.128 naixements, un 4,84% menys que el 2022, any en què varen néixer 2.236 infants. Si es compara amb el mateix període del 2019 (any anterior a la pandèmia) en què varen néixer 2.290 infants, la caiguda ha estat del 7,07%. Així ho indiquen les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE, que s'han fet públiques aquest dimecres.

"Déu li va dir a Abraham: pren Isaac, el teu únic fill que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust" (Gènesi, 22). Sacrificar un fill per Déu –o, si més no, estar disposat a fer-ho– forma part del bagatge mental més profund, segurament ja inconscient, de la mentalitat judeocristiana. És la prova suprema de compromís i lleialtat. No es renuncia pas a un fill, o a la possibilitat de tenir-lo, per qualsevol cosa. És el que vaig pensar diumenge en llegir a l’ARA l’article “No vull tenir fills per no contribuir al canvi climàtic”, que signava la Mònica Bernabé. En aquest text, per exemple, una dona vegana afirmava: “Encara que eduquis els teus fills amb els millors valors, en l'adolescència sempre fan el contrari del que diuen els pares, i potser genero una cadena enorme de carnívors”. Per descomptat, “els millors valors” són els vegans. Tot plegat no sembla tenir gaire a veure amb el neomaltusianisme ni amb res que s’hi assembli remotament, sinó més aviat amb el New Age de sempre però ara en la versió apocalíptica, que tan bé ha descrit Pascal Bruckner a Le fanatisme de l’Apocalipse: "El planeta està malalt. L'home és culpable d'haver-lo devastat. Ha de pagar. Aquesta –diu Bruckner– és la vulgata popular avui al món occidental". Ha de pagar, sí, i en aquest cas el preu és alt: la maternitat.

Un estudi científic del 2017 deia que la manera més eficaç de lluitar contra el canvi climàtic era tenir un fill menys. Més eficaç encara que fer-se vegà o vendre's el cotxe. Hi ha persones, poques però n'hi ha, que han decidit conscientment no tenir fills per ajudar el planeta. Però potser no caldrà cap sacrifici. Després de més de mig segle d'explosió demogràfica i d'alarma per la sobrepoblació mundial, ara sembla que el problema és just el contrari: el declivi poblacional. "No ens estem preparant per al que ens ve a sobre. Igual que la pujada accelerada de la població mundial ha tingut efectes disruptius al món, la davallada de població serà tant o més ràpida i disruptiva", assegura Darrell Bricker, investigador d'Ipsos i coautor amb John Ibbitson del llibre Empty planet (Planeta buit).

Després d'haver estat més d'un any intentant persuadir les dones de Corea del Sud perquè tinguin fills, Chung Hyun-back assenyala un dels motius del seu fracàs: "La nostra cultura patriarcal". Chung, que va rebre l'encàrrec del govern anterior de revertir la caiguda de la natalitat al país, sap de primera mà com és de difícil ser dona a Corea del Sud. Ella mateixa va triar la seva carrera per davant del matrimoni i els fills. Com ella, milions de dones joves han renunciat col·lectivament a la maternitat en el que es coneix com a vaga de naixements.

L'alt cost de la vida i el canvi experimentat per les dones, menys motivades a abandonar la feina i renunciar a la independència, sense oblidar la tradicional aversió a la immigració, són les causes d'una caiguda rècord de la natalitat al Japó. Amb un discurs dramàtic, el primer ministre, Fumio Kishida, ha advertit que el futur del país està amenaçat, i per aquest motiu ha inaugurat el curs polític 2023 posant-hi el focus. El cap de govern ha sigut taxatiu davant de la necessitat que té el país de fomentar els naixements. I ha alertat que ja no es pot esperar més, perquè el Japó es troba en una disjuntiva d'"ara o mai". Davant dels diputats del país, aquesta setmana Kishida ha sigut clar: “El Japó es troba en un punt crític per poder continuar funcionant com a societat”.

La població a les Illes Balears continua envellint-se a mesura que la natalitat s'estanca. Entre el 2017 i el 2021 els naixements a la Comunitat s'han reduït un 8%, segons l'estudi Natalitat a Espanya, de TBS Education. Així i tot, l'Arxipèlag és un dels territoris on menys ha descendit aquest percentatge, ja que totes les comunitats autònomes menys les Illes i Múrcia han registrat baixades de més del 10%. Les més importants han estat a Cantàbria, Astúries i Galícia, que superen el 20% de descens.

En el documental Una vida al nostre planeta (Netflix, 2020), el biòleg i símbol de la lluita per la preservació del medi ambient David Attenborough ens explica les maneres en què podríem revertir els efectes de l’impacte humà sobre la Terra. La primera de totes és solucionar el problema de la sobrepoblació. Segons ell, al ritme que anem el creixement dràstic de la humanitat posa en risc l’equilibri entre recursos, boques per alimentar i medi ambient. “Però el creixement demogràfic es pot frenar, i fins i tot aturar”, ens assegura Attenborough. Com a exemple d’èxit, ens parla del cas del Japó, que si bé va créixer en població durant la segona meitat del segle XX, la millora dels serveis sanitaris i educatius, així com més expectatives de futur, van fer caure la taxa de natalitat del país, i conclou: “Quan les nacions es desenvolupen, la gent decideix tenir menys fills”. 

El canceller Bismarck va governar amb mà de ferro primer Prússia i després Alemanya. Era un home profundament conservador i, malgrat això, va ser qui va introduir les pensions de jubilació en aquell país. Ell no hi veia contradicció, ja que, en la seva opinió, “un home amb dret a una pensió de jubilació és molt més controlable que un que no en té”. La pensió de jubilació era, doncs, una trinxera davant de les idees revolucionàries.

"Enfocar el 8-M només en la natalitat podria fer entendre que el PP pensa que la dona hi és per parir, és un discurs antiquat". La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha criticat la posició del PP, que ha enllaçat la igualtat amb la natalitat. "Són les mares les que han de renunciar a la carrera laboral i demanar reduccions de jornades. En conseqüència, cau la natalitat", ha afirmat el portaveu popular, Antoni Costa, en una pregunta dirigida a la presidenta sobre la implantació de polítiques per fomentar l'augment de naixements.