A un dels primers textos que formen part de Paisatges minvants, el nou llibre de Climent Picornell publicat per El Gall Editor, s’hi explica una anècdota que resumeix a la perfecció l’essència del llibre. La transcriu Picornell, però són paraules d’un veí seu, Miquel Granyó. “M’expropiaren un trosset, dins d’un bocí de dues quarterades que tenc anant a Sineu, perquè havien d’ampliar la via del tren. I ara el tren passa per dins el que era meu i voldràs creure que les cabres que tenc, dues dotzenes, quan passa, s’aturen... i el miren passar! I quan ha passat es tornen a posar a pasturar”. Com si fos un d’aquests animalons de Miquel Granyó, Picornell torna a demostrar a Paisatges minvants que no pot evitar alçar el cap cada vegada que la realitat, amb tota la seva força i velocitat, li passa per davant. 

Aquest diumenge Llubí ha retut homenatge a l’escriptor Guillem Frontera, una de les veus més destacades de la literatura catalana a les Illes Balears. L’acte ha estat un espai de memòria i reconeixement al llegat literari i humà de l’autor.

No fa ni cinc minuts que parla i ja ha deixat caure un grapat de dades que la majoria dels que avui transiten Palma probablement ignoren: que van ser a prop de 4.000 les persones que van morir a la riuada de l’any 1403, recordada popularment com Lo Diluvi, o que l’element que feren servir alguns mallorquins com a pilota per jugar després de la proclamació de la Primera República era el cap de l’estàtua de la reina Isabel que donà nom a l’actual plaça de la Reina. També recorda com Gabriel Alomar Esteve, autor de la gran reforma feta a Ciutat a mitjan segle XX, li va reconèixer que va haver de llevar la placa que havia posat defora del seu despatx perquè ningú entenia a què es dedicava. “En aquell moment el concepte urbanista només tenia una definició al diccionari: seguidor del papa Urbà”, afirma entre rialles. 

A la terrassa d'un bar de Palma, un grup d’estrangers demana la primera cervesa del dia quan encara no són les 11 del matí. Ben a prop hi passen dues dones, cadascuna amb la seva motxilla, les ulleres de sol i les inconfusibles sandàlies amb calcetins. A l’interior del cafè, al qual s'accedeix amb una porta giratòria, el temps sembla un altre. Els mobles conserven històries, les parets estan farcides de postals i, tanmateix, hi sona música de discoteca. És un món de contrastos, aquest que ens envolta. I enmig de tots ells s’hi troba el geògraf i escriptor Climent Picornell, assegut en un racó d'aquest bar que se sent un poc seu perquè és on sol anar a llegir els diaris i a prendre un suc. 

Mentre la premsa del cor parla de les seves cites amb l'actor Brad Pitt, la model estatunidenca Emily Ratajkowski –que va néixer a Londres– passeja tranquil·la pels carrers de Sant Joan, el municipi del Pla de Mallorca on va passar tots els estius de la seva infància i on va aprendre a caminar, segons ha explicat ella mateix a Instagram. Aquesta visita al poble, però, ha estat molt especial, ja que la model hi ha passejat acompanyada del seu fill. I deixa una anècdota: Ratajkowski ha firmat, aquest dimecres, el seu llibre My body (Mi cuerpo en la seva traducció al castellà) a l'escriptor i professor emèrit de la UIB Climent Picornell.

"El paisatge de foravila s'ha concentrat en els camps segats i bales de palla, rodones i grosses, contrapunt de la calor de l'estiu (...). Record amb nostàlgia les caragolinades que es feien abans amb els veïns a la fresca". Així arranca el relat 'Salvatgina puta!', del llibre Dalt del turó (2019), el darrer que ha publicat Climent Picornell. Com en la majoria de publicacions de l'autor, la descripció i il·lustració de l'espai és un dels elements clau de la seva escriptura; de fet, és una de les seves obsessions: observar-lo i interpretar-lo, desxifrar el sentit que guarda -a escala col·lectiva o individual- cada lloc. També ho ha fet a Palma, crònica sentimental (2014) i a Més Jardins d'altri i altra fullaraca (2017), entre altres. En vindran més, de llibres: el doctor en Geografia i professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es jubila i va impartir dimarts la seva lliçó de comiat, el mateix dia que complia 71 anys.

És possible fer literatura costumista moderna, intel·ligent, divertida, autoirònica, culta, sociopolíticament maliciosa, fins i tot amb algun ocasional caient científic? La resposta a aquesta pregunta no és sí. És Climent Picornell. És clar que una literatura costumista que té totes aquestes qualitats automàticament deixa de ser costumista i passa a ser una altra cosa, més flexible, estranya i indefinible. Més postmoderna? Tampoc no importa que compliquem l’assumpte... “Moviment literari i artístic del segle xix que descriu o representa, d’una manera tipificada, personatges, ambients i costums d’una època o regió determinada”: aquesta és la definició de ‘costumisme’ que dona el DIEC.

Climent Picronell es defineix com un "badocador" que es passeja pels pobles i per foravila, que observa des de foravila i fa "un testament" de la vida de l'interior. Geògraf, escriptor i professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears, aquest dimecres presentarà a la llibreria Quart Creixent la seva darrera obra, 'Dalt del turó' (El Gall Editor), el títol amb què ha anat agrupant els escrits que resultaven d'observar la Mallorca interior. En ells, hi mescla una descripció del paisatge del Pla, conversacions fictícies amb persones de pobles que ben bé podrien ser reals i una reivindicació subtil d'una Mallorca i un costumari que desapareixen. 'Dalt del turó' és la continuació –i confirmació– de l'obra 'Mallorca profunda?', publicada l'any 2015.