Gemma Salvador Obiols (Barcelona, 1979) transmet calma i serenor. De parlar assossegat, però d’actitud inquieta i idees fixes, té la personalitat necessària per poder tirar endavant un projecte ambiciós com és Llanatura, amb el qual, juntament amb la seva sòcia, torna a donar un ús a aquesta fibra natural a Mallorca. Ambientòloga de formació, el seu interès per l’entorn va començar des de ben menuda quan va observar la quantitat de residus que es podien arribar a apilar. En aquell moment li va néixer el desig de solucionar allò que identificava com un problema comunitari. “A nou anys i una regla de tres, vaig dibuixar el meu propòsit”, rememora.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha autoritzat a les explotacions d'origen que faci servir la llana per a usos exclusivament agrícoles. D'aquesta manera, es podrà emprar per a compostatge o encoixinat d'arbres. El Govern ha destacat que això ha estat possible gràcies al projecte pilot per a l'estudi de la viabilitat de la llana d'ovella mallorquina com a material aplicable en el sector industrial.

La llana d’ovella ha passat de ser un producte amb valor comercial a esdevenir un subproducte ramader amb preus molt baixos i que, en alguns casos, es tracta com un residu, en comptes de com un recurs. Un estudi que radiografia la situació actual de la fibra natural realitzat per Mallorca Rural i l'Associació de productors d'agricultura ecològica de Mallorca (Apaema) revela que a l’illa només es comercialitza un 47% de la llana que es produeix, mentre que el 53% restant es ven a artesans o queda acumulada a les mateixes finques. El debat dins el sector gira entorn del responsable de revertir la situació: l’Administració o la indústria? La qüestió va ser abordada aquest dijous en la Jornada de la Llana, en la qual també es va presentar l’estudi citat.

Flavia Flores és filadora i està al capdavant de Natural Felt. Treballa la llana des que s'esquila fins que, després de diversos processos artesans, la transforma en calçat, catifes, roba... Ha lluitat durant vuit anys per recuperar la llana autòctona de les Balears.