A mesura que la població de les Balears ha augmentat, també ha guanyat terreny la manca de cohesió social. Si s’afegeix la difusió del discurs de l’extrema dreta a aquests ingredients i la consolidació de l’arribada de persones vulnerables per la mar, es fa evident que les Illes afrontaran, un any més, el gran repte de la cohesió social en 2026. Amb més d’1,2 milions d’habitants, la meitat dels quals ha nascut fora, cal repensar la identitat illenca i esbrinar quin paper hi ha de tenir la multiculturalitat. Tot això, mentre les condicions de vida són de cada vegada més complicades per al gruix d’una població que ja no pot ni somiar accedir a un habitatge. Molta gent es veu obligada a partir, a fer de les Illes una terra de pas. La situació és complicada, no admet receptes senzilles i demana un esforç a tothom, sobretot a la classe política i les institucions.

És notori que arreu del món avançat hi ha una veritable i generalitzada preocupació pel manteniment de la cohesió en societats tan diverses i canviants com les actuals. És una preocupació que sol posar l’accent en la necessitat de combatre la desigualtat i tota forma de discriminació i de pobresa. Tanmateix, soc del parer que la cohesió social entesa com a lluita a favor de l’equitat no garanteix la resolució del gran problema que hi va implícit: el del vincle social. És a dir, l’equitat no assegura el vincle indispensable per comptar amb els individus solidaris i compromesos amb la seva societat i que han de facilitar la prosperitat i el benestar col·lectiu.

Tinc la convicció que cada vegada hi ha més distància entre la realitat social que té presència pública, que apareix als mitjans de comunicació, la que en diríem oficial, i la realitat que es mou en uns plans informals, subterranis, si no clandestins i tot. Per dir-ho d’una altra manera: penso que la magnitud de la realitat oculta, encoberta, és cada vegada més gran, mentre que la realitat institucionalitzada perd, potser no extensió, però sí credibilitat i respectabilitat.

Els informes sobre cohesió i vincle social solen posar l’accent en l’estudi de la desigualtat social. Pressuposen que a més igualtat, més cohesió. Però si bé uns alts índexs de pobresa, uns baixos nivells educatius o de salut o certes formes de segregació ètnica són efectivament un obstacle per a la cohesió, el que també és cert és que la igualtat no garanteix la lleialtat i el sentiment de pertinença a la comunitat. Hi ha societats tradicionals molt cohesionades malgrat les desigualtats, i les més igualitàries i socialment avançades cada dia veuen més amenaçada la seva cohesió.

La trampa del desenvolupament. És la manera com la Comissió Europea ha batejat l'estancament econòmic detectat tant en les regions europees menys desenvolupades com també en les de renda mitjana del sud d'Europa, després d'haver passat de la crisi financera del 2008 a la pandèmia del coronavirus. Les més estancades es troben principalment a Espanya, Itàlia o Grècia, tot i que és un fenomen estès per tota l'Europa occidental, segons l'últim Informe de cohesió econòmica que l'executiu comunitari ha presentat aquest dimecres. Catalunya no és una excepció, tot i que no es troba entre les regions amb un estancament més preocupant.

Tenim societats prou cohesionades? Com els han afectat les noves crisis migratòries o la recessió econòmica de 2008? Com responen als reptes polítics del populisme i la polarització? ¿I no és la mateixa noció de cohesió social la que necessita repensar-se en vista de l’increment de la diversitat, la mobilitat i l’acceleració dels canvis en els estils de vida? ¿Seria ara bo un excés de cohesió en una societat oberta? ¿I, particularment, n’està, la societat catalana, de cohesionada? Són aquestes i altres preguntes que ha volgut respondre l’acabat de presentar Informe sobre la cohesió social a la Catalunya del segle XXI, que diversos científics socials hem realitzat sota els auspicis de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.

Les dificultats per accedir a l’habitatge i la precarietat laboral són els principals enemics de la cohesió social a les Illes Balears. Així queda reflectit en la publicació de la Fundació Gadeso Cohesió social i qualitat de vida a les Illes Balears, un estudi sobre les condicions de vida i les percepcions dels ciutadans illencs.