El curs escolar 2024-2025 ja ha acabat, almenys per als alumnes. Els dies de juny que queden seran els docents els que, amb una temperatura que supera els 30 graus, hauran de preparar l’any que ve, com també gestionar el procés de matrícula. En general, aquest ha estat un curs tranquil, amb iniciatives polítiques benvingudes com els psicòlegs educatius a Secundària. Si més no, també ha tingut moments de tensió i protestes, vinculats a l’aposta de la Conselleria d’Educació per l’escola concertada i a les polítiques que comprometen l’escola en català, en un context de gran fragilitat de la llengua i amb Vox que vol reduir-la a la mínima expressió. El curs acaba amb malestar. Aquest divendres, 20 de juny, els docents de Menorca varen treure les camisetes verdes al carrer: “Llengua, escola, dignitat”. Dimecres, 25 de juny, és la primera concentració de la legislatura contra la pèrdua de places a l’escola pública. A banda, més de 140 centres han plantat cara al pacte de pressupostos entre el PP i Vox.

Representants de diferents sectors consultats per l’ARA Balears destaquen la Mesa del pacte social per la sostenibilitat, el Decret de simplificació administrativa i el d’habitatge entre les mesures més transcendents duites a terme per l’Executiu. Assenyalen mancances en la millora de les condicions dels treballadors, a més de les ajudes al sector primari. En paral·lel, Memòria de Mallorca i l’OCB lamenten que, tot i la ruptura amb Vox, el PP manté la segregació i els plans per derogar la Llei de memòria.

De març a desembre, un mes darrere de l'altre, passen per l'aeroport de Palma més d'un milió de passatgers. Aquesta és una de les fites de l'any 2023, una vegada el gestor aeroportuari Aena ha publicat les dades completes dels moviments de viatgers a Son Sant Joan durant el darrer exercici. Si anys enrere es remarcava cada vegada que, mensualment, s’arribava al passatger número un milió, a Palma ara ja es registra aquesta xifra durant 10 dels 12 mesos de l'any. Només gener (859.000) i febrer (906.000) continuaren l’any 2023 per sota d'aquesta barrera psicològica, mentre que aquest mes de desembre passat ja va entrar en aquest exclusiu club, amb gairebé 1.040.000 passatgers.

La galeria d'art Hauser & Wirth, ubicada a l'illa del Rei, al port de Maó, ha tancat la tercera temporada amb rècord històric de visitants amb un total de 64.000 persones que han passat per les instal·lacions, 8.000 més que el primer any que entrà en funcionament (2021).

L'economia balear va créixer un 3,9% durant el segon trimestre d'enguany. Així es desprèn de l'informe Evolución Económica (corresponent al segon semestre del 2023) que ha publicat aquest dijous la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB). Aquesta taxa, tot i que retalla 2,5 punts percentuals el creixement experimentat el trimestre anterior (d'un 6,4%), permet rebaixar el 'forat' arrossegat per les Illes des de la pandèmia i dirigir-se cap als nivells d'activitat del 2019. D'aquesta manera, l'Arxipelag se situa de nou en la fase de desacceleració que ja va mantenir tot el 2022 i tanca el breu parèntesi a l'alça que va obrir durant els primers tres mesos de l'any.

La temperatura mitjana aquest estiu a les Balears ha estat de 25,5ºC, mentre que la mitjana a Espanya ha estat de 23,4ºC, fet que implica que la temporada estival a l'Arxipèlag ha estat 1,2ºC més càlida que a la resta de l'Estat. Així ho reflecteixen les dades del balanç de l'estiu publicades aquest dijous per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Ara bé, si l'estiu ha estat molt càlid a les Balears, els termòmetres han marcat temperatures qualificades d'extremadament càlides a diverses zones del sud de la Península, al Cantàbric occidental i a les Canàries, que han presentat un augment d'1,6ºC respecte de la mitjana estatal.

Les entitats socials de la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària de les Balears (REAS) han assolit el 2022, 18,5 milions d'euros en el conjunt del seu moviment econòmic, i han comptat amb més de 1.900 persones entre treballadors i voluntaris, 510 dels quals han estat contractats. Segons ha recollit Europa Press, l'entitat ha presentat aquest dilluns la memòria del 2022 i ha fet un balanç positiu de la seva trajectòria després de 25 anys de funcionament.

El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (CICCP) considera que les infraestructures prioritàries per a Mallorca són acabar el segon cinturó de Palma per seguretat, millorar el cabal del torrent de Sant Llorenç per evitar inundacions i aprovar el nou Pla Director Sectorial de Carreteres (PDSC) per fer front a la saturació. La degana, Sara Lobato, i el secretari de la Demarcació de Balears, Alejandro Asensi, han presentat aquest dijous el balanç de l'estat i les previsions per al 2023 respecte de les infraestructures de les Balears.

La Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), ha publicat aquest dijous l'informe 'Evolució Econòmica', corresponent al tercer trimestre de 2022, que apunta que l'economia de les Illes va experimentar un creixement real del 10,9%. Segons han explicat en un comunicat, aquesta taxa retalla 3,2 punts percentuals l'estimació del trimestre anterior, un 14,1%, quasi quatre punts en comparació amb el mateix trimestre de 2021, 14,7%, i amplia, per primera vegada, el diferencial que encara separa les Balears dels nivells d'activitat prepandèmia.

La presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora, ha valorat positivament la temporada turística d'aquest any i ha assegurat que l'illa "va pel bon camí" per aconseguir un dels grans reptes històrics: la desestacionalització turística. L'objectiu arriba acompanyat de dades concretes, com per exemple que Menorca ha viscut aquest 2022 una temporada de set mesos d'activitat turística, que es tanca amb un balanç positiu en termes de dinamització de l'economia i d'estabilitat laboral per als treballadors del sector. L'inici de l'operativa de les companyies aèries per a la temporada s'ha avançat a dia 27 de març i, en conjunt, s'ha millorat la connectivitat amb enllaços directes amb un total de 70 ciutats (tres més que el 2019).

Les restriccions derivades del covid van provocar que la Fundació Gala-Salvador Dalí perdés més 3 milions d’euros el 2020, quan els tres museus de l'Alt Empordà dedicats al pintor només van poder obrir cinc mesos (gener, febrer, juliol, agost i setembre). Aquest 2021 els seus responsables esperen tancar l’exercici “en equilibri o amb una lleugera pèrdua”, segons ha concretat el president de l’entitat, Jordi Mercader. Malgrat les xifres negatives -molt allunyades dels 3,9 milions de benefici del 2019-, Mercader ha augurat que el 2022 servirà per sortir dels números vermells: “Esperem portar la institució a uns resultats positius i obtenir uns 565.000 euros de benefici”, ha afirmat. 

El Gremi de Llibreters de Mallorca ha qualificat la Fira del Llibre de Palma d'enguany com la millor dels darrers quatre anys, amb un "augment generalitzat de vendes i d’afluència de públic".

Protecció Civil ha identificat aquest diumenge tres víctimes mortals més de l'atemptat de Barcelona. Una d'elles és el nen australià de 7 anys, segons ha confirmat el departament d'Interior de la Generalitat. El nen s'estava a Barcelona amb la seva mare, que va quedar ferida en l'atemptat i està ingressada en un centre hospitalari. El pare del nen va arribar ahir a la ciutat i, acompanyat per psicòlegs i professionals de suport emocional, es va dirigir a l'Institut de Medicina Legal de la Ciutat de la Justícia, a l'Hospitalet de Llobregat, per identificar el seu fill. Així, ja són dos els menors morts i identificats en l'atropellament. El primer era un nen de 3 anys veí de Rubí.

El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha fet balanç d'aquest 2016 davant dels mitjans, posant un "8" de nota final. Una compareixença de gairebé dues hores on hi ha hagut dos grans noms, Leo Messi -i la seva renovació- i Joan Laporta -i l'intent per tancar l'acció de responsabilitat.

El fred, el mal temps o el mar agitat ja no semblen ser un problema per als que es juguen la vida al mar en busca d'una vida millor. Així es desprèn, almenys, del nombre de refugiats arribats a Europa en els 11 primers dies de 2016 (fins aquest dilluns, inclòs): 18.872. La xifra, difosa per l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), suposa l'arribada de 1.700 sol·licitants d'asil al dia, i és gairebé quatre vegades més elevada que el nombre de refugiats que van arribar en tot el gener de l'any passat (5.550, segons l'ACNUR). La pràctica totalitat dels que han arribat aquests últims dies ho han fet a Grècia (18.615), mentre que la resta (257) ha arribat a Itàlia.

Almenys 31 persones, la majoria nens, van morir ahir en naufragar les dues llanxes pneumàtiques amb què intentaven arribar des de la costa turca a l’illa grega de Lesbos. Els equips de vigilància costanera van aconseguir rescatar almenys dotze persones al llarg del dia, mentre que la gendarmeria turca va llançar una operació de recerca per trobar la resta de nàufrags. Es tem, però, que quan se’ls trobi ja hagin mort.

El balanç global de la 33a Setmana del Llibre en Català ha superat les perspectives de l'organització. S'ha facturat un total de 304.000 euros, xifra que significa un 26% d'increment en relació a l'edició del 2014. S'han venut 20.500 exemplars de revistes i llibres que corresponen a 11.200 títols diferents, la qual cosa demostra la diversitat de l'oferta que hi ha a la Setmana i que no es limita a l'estricta novetat.

Més de 4.000 espectadors han assistit a algun dels setze concerts programats en la 35a edició del Festival Internacional de Música Pau Casals, que va tancar portes aquest dissabte a la nit amb un concert de l'orquestra Berg, de Praga. Durant sis setmanes, el Vendrell ha acollit propostes d'un nivell musical molt alt, entre els quals ha destacat el recital del músic israelià Amid Peled, que va tornar a fer sonar el violoncel que va pertànyer al compositor català. El director del festival, Juli Grandia, ha destacat que l'edició d'enguany confirma la recuperació de públic, que cada cop té un perfil més jove. El responsable del certamen ha explicat que s'han venut prop d'un 70% de les localitats disponibles.

L'endemà d'haver signat el decret de convocatòria de les eleccions del 27-S, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha volgut deixar ben clars quins han estat els motius que l'han portat a avançar de nou els comicis. "Estem actuant en legítima defensa davant dels atacs sistemàtics de l'estat espanyol", ha etzibat tot recordant l'intent frustrat de guanyar més autogovern a través del nou Estatut i "les barreres" que el govern amb majoria absoluta del PP ha anat imposant a Catalunya. Amb tot, el president ha subratllat que la convocatòria del 27-S no és només una reacció a aquests "atacs", sinó també una "oportunitat" per aconseguir una "Catalunya millor".

El 27-S és, per al president espanyol, Mariano Rajoy, la principal amenaça per a l'Estat. Així ho ha assegurat durant l'últim discurs de final de legislatura des de la Moncloa, en què ha augurat l'etapa de creixement "més llarga de la història recent" si Espanya manté el camí de les reformes del PP. Rajoy ha considerat que són tres els riscos per a Espanya, amb l'independentisme davant de l'eclosió de Podem i la crisi grega. En aquest sentit, ha advertit que si tira endavant el procés lliuraran "una batalla en defensa de milions de persones que se senten espanyoles i catalanes". "A Catalunya no hi haurà independència de cap de les maneres", ha asseverat el president espanyol. "Avui no és possible ni té cap sentit", ha afegit.