“Fa 20 anys que vàrem començar. A poc a poc. Ara tothom promociona i cuina els caragols de Sant Marc… però en el seu moment vàrem ser els primers”, explica Guillem Garí, propietari del restaurant Es Cruce de Vilafranca, el temple d’un dels plats mallorquins més cercats aquesta setmana a tota l’illa.

Hi hagué un dia en què Guillem de sa Moleta deixà enrere l’anonimat i el malnom familiar per convertir-se en un referent del seu poble, del Pla i de Mallorca. Aquella primera enramada de pi de la Moleta, que feia ombra als viatgers de la carretera de Manacor, es transformà primer en uralita i, més tard, en un restaurant d’anomenada. Fou aleshores quan Guillem Garí Fornés (Vilafranca, 1957) esdevingué en Guillem d'Es Cruce.

Menjar caragols per Sant Marc és estar beneït tot l'any. O almenys això és el que diu el refranyer mallorquí contra els problemes circulatoris. Un consell que el restaurant Es Cruce de Vilafranca cuida a base de quilos des de fa ja 15 anys. Una nova tradició que ja ha estat 'copiada' per molts restaurants i bars mallorquins, però a la carretera que duu a Manacor llueixen com a pioners. És per això que enguany s'assoliran tranquil·lament els 6.000 quilos de caragols entre la vigília i el dia santificat.

Decidim anar a dinar al restaurant Es Cruce dissabte de la setmana passada, un dia tirant a plujós i jornada de reflexió electoral, però el trobam tan ple com sempre. Després parlarem de xifres contundents, però vagi per endavant que, per aquest restaurant de la carretera de Manacor, hi passen cada setmana entre 14.000 i 15.000 comensals, uns 2.000 al dia. Només amb això ja ens podem fer la idea del fenomen: un poc com el Barça és més que un club (tot i que darrerament hi ha culers que discutirien això), sens dubte Es Cruce és alguna cosa més que un restaurant. És una idiosincràsia, una manera de ser i de fer, un termòmetre demoscòpic, un mirall sociològic: el que vostès vulguin, perquè té una mica de totes aquestes coses.