“Vaig conèixer en Marco quan tenia set anys, a l’Escola de Música de Maó. Jo era el seu primer professor de piano i llenguatge musical. Era un infant molt normal, ni molt inquiet, ni especialment tranquil”. Parla Tomé Olives, organista i compositor menorquí i, com ja ens ha dit, primer professor de piano del pianista menorquí Marco Mezquida (Maó, 1987), un dels músics actuals més internacionals de l’àmbit balear.

Néstor Zaroso (Castelló, 1998) viu de la música i per la música i hi ha dedicat la vida des de ben petit. Tot i els èxits i publicacions al piano, ara també viu per als alumnes de l’Escola Municipal de Música d’Alcúdia, amb la improvisació per bandera i un pòdcast que ha portat aire fresc al dia a dia dels estudiants. “Per sort, mai no he fet feina de res que no tingui a veure amb la música”, assegura. De fet, acompanya la creació i interpretació musical amb la formació de les futures generacions des de fa molts anys. “Ser docent és una experiència molt bonica. El fet d’haver estat alumne abans m’ajuda a entendre’ls i a conèixer quins són els seus dubtes i pors”.

Nascut a Palma l'any 1936, Joan Moll Marquès va destacar per ser un dels músics i pianistes més prestigiosos de les Balears. Fill del lingüista i escriptor Francesc de Borja Moll i germà d'Aina Moll, va iniciar els estudis musicals a Palma. Posteriorment, continuà la formació a Barcelona i, posteriorment, a Alemanya, on residí durant nou anys i amplià i perfeccionà els seus coneixements. Distingit amb diversos premis nacionals i internacionals, ha ofert recitals a quasi tots els països d’Europa i també a Mèxic i als Estats Units d’Amèrica. Com a solista, ha actuat amb nombroses orquestres, especialment a Alemanya, i a l’estat espanyol ha treballat sota la batuta de F.P. Decker, E. Toldrà, C. Stepp, E. Jordà, E. García Asensio i O. Alonso, entre d’altres.

Dues nits al teatre Principal de Palma amb Sílvia Pérez Cruz són el preludi dels quatre dies de concerts que oferirà el duet a principi d’octubre a Tòquio, on enregistraran el disc de la gira que va començar fa un any al Festival de Peralada. El pianista i compositor Marco Mezquida (Maó, 1987) té una agenda que fa vertigen als altres, mentre ell sembla dur-la amb absoluta naturalitat. Abans del Japó, a París, presenta amb Chicuelo el treball No hay dos sin tres. I, entre molts altres concerts, sol o acompanyat, d’aquí a final d’any toca al Teatro de la Zarzuela de Madrid, a Copenhaguen, Barcelona, Roma, Viena i Lisboa. Per al 2020, anuncia disc de piano en solitari i un treball de creació per a la commemoració del 250è aniversari del naixement de Beethoven. A qui ha estat considerat quatre vegades Músic de l’Any per l’Associació de Músics de Jazz i Moderna de Catalunya, amb més de 50 discos enregistrats, el satisfà saber-se menorquí. Així ho confessa.

Palma

Maria Joao Pires, una de les grans pianistes del segle XX, és "molt pessimista" sobre el futur de la música, que es veu sotmès "al comerç", que imposa l'"entreteniment" sobre la concepció artística. "La música és art, i si no és art, no és res", afirma.