La pujada imparable de l’habitatge a les Balears afecta també els pisos ocupats. Els preus d’aquest tipus d’immobles s’han duplicat en tot just un any. “Ja no hi ha res de 23.000 euros”, certifica el gestor immobiliari Pedro García sobre habitatges que s’anuncien a partir de 45.000 euros al portal immobiliari Idealista. Només n’existeix un per aquest import a Palma. A partir d’aquí, els preus es disparen en una forquilla que abasta, majoritàriament, fins als 300.000 euros, quantitat per la qual resulta molt difícil trobar pisos fins i tot en el mercat lliure. Més enllà d’aquesta xifra, és possible comprar un pis ocupat per 355.000 en el Molinar, un estudi de 480.000 euros a Ciutat Jardí, o un habitatge al carrer del Sindicat, al centre de Ciutat, per 800.000 euros. Tots ells sense possibilitat de visita i amb el condicionant d’haver de pagar als ocupes perquè desallotgin la propietat o iniciar la via legal per a la sortida, menys ràpida.

El Yamaguchi-gumi, el grup mafiós més influent del Japó, ha informat oficialment la policia sobre la seva voluntat de tancar una etapa d’enfrontaments sanguinaris interns que ha durat més de deu anys. En una carta enviada el 7 d'abril, els líders del grup Yakuza es comprometen a cessar les hostilitats amb les faccions que es van escindir en els últims anys. No obstant això, les autoritats nipones han rebut aquest anunci amb cautela, ja que saben que el control sobre els grups mafiosos segueix sent una qüestió delicada.

Vittorio Boiocchi, cap històric de la Curva Nord, el col·lectiu d'ultres de l'Inter de Milà, va ser assassinat amb cinc trets l'octubre del 2022 a la porta de casa seva, ubicada a la rodalia de Milà. Tenia 69 anys i se li coneixien relacions amb el clan calabrès Facchineri i amb la Cosa Nostra siciliana. Aquest 11 d'abril, dos anys i mig després dels fets, la policia italiana va detenir sis homes relacionats amb un assassinat que els investigadors consideren que va estar lligat a la rivalitat per controlar les activitats lucratives entorn de l'estadi Giuseppe Meazza (la denominació de San Siro quan hi juga l'Inter) els dies de partit i per la jerarquia de la Curva Nord.

La màfia s'asseu a taula és més que el nom d'una polèmica cadena de restaurants italians. La Camorra, la 'Ndrangheta, la Cosa Nostra... Des de fa anys, la màfia ha trobat en el negoci de la restauració una tapadora perfecta per blanquejar diners il·lícits. La recent detenció dels propietaris de la famosa pizzeria Dal Presidente, a Nàpols, coneguda per haver tingut entre els seus il·lustres clients l'exmandatari nord-americà Bill Clinton, és només l'últim episodi d'una tendència que preocupa cada cop més les autoritats del país transalpí.

Un heroi nacional, gairebé llegendari, com el pseudònim sota el qual amagava la identitat durant les perilloses operacions antimàfia a la Itàlia dels anys 90. Sobre Sergio De Caprio, conegut com el Capità Últim, s'han gravat sis pel·lícules i una sèrie de televisió i s'han escrit desenes de llibres, però ningú fins ara havia vist el seu rostre. S'amagava sota un passamuntanyes per evitar ser reconegut per les persones que el van condemnar a mort el 1993 per haver detingut Salvatore Totò Riina, el cap suprem de la Cosa Nostra, la màfia siciliana, que feia més de vint anys que fugia de la policia.

L'Audiència Nacional ha emès una euroordre de detenció i entrega contra Karim Bouyakhrichan, un dels mafiosos més buscats dels Països Baixos. El suposat cap de la coneguda com a Mocro Maffia, que ha amenaçat diverses vegades la casa reial holandesa i específicament la princesa hereva, Amalia d'Orange, va ser detingut el 10 de gener a Marbella per la Policia Nacional. El 18 de març, però, l'Audiència Provincial de Màlaga el va deixar en llibertat provisional i Bouyakhrichan ha aprofitat per esfumar-se, tal com ha avançat la SER i confirmen fonts jurídiques a l'ARA.

Un clima càlid amb hiverns molt suaus, un sempre efervescent sector turístic en què invertir, una nombrosa població estrangera entre la qual confondre's i una societat que obri els braços i no pregunti massa si les persones que arriben ho fan amb la cartera plena i amb ganes de gastar.

"La gent valenta no és aquella que no té por, sinó la que no es deixa dominar per ella i actua seguint un codi, sense trair els seus referents", explica Roberto Saviano (Nàpols, 1979). El jutge Giovanni Falcone, assassinat el 1992, va ser un dels referents de l'autor a l'hora de denunciar el crim organitzat a Itàlia. Gomorra (2006, en català a Empúries) va canviar la percepció de les màfies arreu del món: es va traduir a una cinquantena de llengües i se'n van vendre més de deu milions d'exemplars. Alhora, aquell llibre va sotraguejar la vida de Saviano, que des de llavors ha hagut de viure amagat i sota protecció les 24 hores.

El jutjat d'instrucció número 1 de Benidorm ha enviat a judici cinc membres de la màfia russa per "blanquejar diners procedents del crim organitzat exsoviètic". Se'ls acusa de delictes d'organització criminal i blanqueig i la jutgessa subratlla la connivència que aquesta organització criminal hauria mantingut amb dirigents del PP d'Alacant.

“Amb la gent que he matat jo mateix podria omplir un cementiri”, presumia abans de la seva detenció Matteo Messina Denaro. L'últim capo de la màfia siciliana va ser durant gairebé tres dècades el criminal més buscat d'Itàlia. La seva detenció al gener va posar fi a un dels períodes més tràgics de la història del país transalpí, però la seva mort als 61 anys, malalt de càncer, deixa més incògnites que certeses. Misteris sense resoldre que l'últim padrí s'emporta a la tomba, mentre la Cosa Nostra en prepara la successió.

Matteo Messina Denaro, un assassí condemnat i un mafiós d'alt rang de la Cosa Nostra siciliana que havia evitat ser capturat durant tres dècades, ha mort aquest dilluns en un hospital de la ciutat italiana de L'Aquila, on complia condemna en una presó de màxima seguretat. Tenia 61 anys. Alessandro Cerella, advocat de Messina Denaro, ha explicat que la causa de la mort ha sigut el càncer de còlon que patia. El cap mafiós portava diversos anys en tractament i divendres va caure en un coma que els metges van considerar irreversible.

Han passat 30 anys des que la comissió provincial de la Cosa Nostra es va reunir per última vegada per triar el cap suprem de la màfia siciliana. L'arrest de Totò Riina i, uns anys més tard, el de la seva mà dreta, Bernardo Provenzano, havia deixat escapçada l'organització criminal. Matteo Messina Denaro, l'alumne més avantatjat d'aquella màfia sanguinària que va sembrar de cadàvers els carrers italians, es va convertir en l'hereu natural dels padrinos de Corleone.

Messina Denaro, el totpoderós cap de la Cosa Nostra detingut dilluns en una clínica privada de Palerm, és ja a la presó de màxima seguretat de L'Aquila, on s'enfronta a vint cadenes perpètues per vint delictes, entre els quals l'assassinat del nen Giuseppe Di Matteo, escanyat i dissolt en àcid per venjar-se del seu pare, un exmafiós penedit que es va convertir en col·laborador de la justícia. El criminal serà sotmès a l'anomenat 41 Bis, un règim carcerari especialment dur que impedeix mantenir cap contacte amb l'exterior. Però, amb Messina Denaro finalment entre reixes, la justícia italiana es concentra ara en desxifrar la xarxa de col·laboradors que li va permetre romandre fugat durant 30 anys.

Matteo Messina Denaro, l'últim padrí de la Màfia, el criminal més buscat d'Itàlia i Europa, ha estat detingut aquest dilluns en un hospital privat de Palerm, on acudia des de feia un any amb una falsa identitat per tractar-se d'un tumor. Condemnat a diverses cadenes perpètues per desenes d'assassinats, era fugitiu de la justícia des de feia tres dècades. La seva detenció, exactament un dia després del 30è aniversari de la caiguda del seu predecessor, Totò Riina, el capo dei capi de la Cosa Nostra, posa punt final a una de les pàgines més negres de la història italiana.

L'assassinat a ganivetades de tres dones a Roma la setmana passada va commocionar els habitants de la capital italiana. Les víctimes –dues de nacionalitat xinesa i una de colombiana– exercien la prostitució en diversos apartaments del cèntric barri de Patri, molt a prop del Vaticà. El presumpte autor, Giandavide De Pau, un vell conegut del crim organitzat i ex mà dreta d'un cap de la màfia, va ser detingut dos dies més tard després de ser denunciat per la seva pròpia germana. La policia investiga ara els motius que van portar el presumpte assassí a cometre els crims.

Tot i que sense la fama de la Màfia italiana ni el glamur dels gàngsters nord-americans, l'estat espanyol ha estat un camp especialment conreat pel crim organitzat. Diuen les dades que avui els ports belgues han desplaçat els espanyols com la principal via d'entrada de narcòtics a Europa, però durant dècades la costa peninsular va tenir el dubtós honor de ser una autopista de quatre carrils per la cocaïna i l'haixix que venia d'ultramar. Si bé és cert que aquesta mena d'organitzacions han estat importants per l'alt volum de negoci que gestionaven, s'han centrat en espais molt localitzats, des d'on han format connexions amb les màfies urbanes. És en aquest ecosistema que es van fer populars els Miami, un grup criminal centrat en el narcotràfic i l'extorsió amb connexions amb els càrtels colombians i els receptors gallecs que els anys 90 van controlar el negoci a Madrid i que han inspirat una nova sèrie que tot just s'acaba d'estrenar a Movistar+, El Inmortal.

D'Oleg Sentsov n'hem tingut més notícies polítiques que cinematogràfiques. Implicat en l'Euromaidan i en les protestes contra l'annexió de Crimea, les autoritats russes el van empresonar durant cinc anys, fins al 2019. Ara ens arriba via plataformes el seu tercer llargmetratge, Rhino, una crònica de la violència a la societat ucraïnesa dels noranta a través del protagonista del títol, un jove que no tarda a escalar posicions en un dels grups mafiosos del país. Rhino engega amb una seqüència espatarrant en què una càmera sempre en moviment concentra, dins la mateixa localització i en un flux de temps continu, els principals fets en la vida familiar del protagonista: l'assetjament dels altres nens del poble, la perestroika, la cultura de l'alcohol i la guerra de l'Afganistan. Aquí es cou, sembla dir el film, la personalitat d'un jove que no tarda a veure en els gàngsters locals el seu únic horitzó de futur.

La premissa inicial podria ser el fil conductor de qualsevol podcast de true crime o, si el lloc fos Catalunya, seria candidata més que probable per ser la trama d'un capítol de Crims: a principis de maig, una parella va amb la seva barca pel llac Mead, molt a prop de Las Vegas, quan senten uns crits d'una dona. S'hi acosten i troben, encallat en una costa enfangada, un bidó de metall, rovellat, desfet, i amb un cadàver a dins: ossos en descomposició i les restes d'una camisa i un cinturó. Una setmana després, una parella de germanes que feia surf de rem en una àrea d'esbarjo del llac, a pocs quilòmetres de la primera troballa, avisa d'un altre cadàver. I la policia dona per fet que no seran els últims avisos de cossos en descomposició que rebran d'ara endavant.

Letizia Battaglia, la fotògrafa que va documentar les brutals guerres entre clans mafiosos a la seva Sicília natal, sobretot a finals dels 70 i a la dècada dels 80, ha mort aquest dimecres als 87 anys a Cefalù. La cineasta Kim Longinotto li va dedicar el documental Shooting the Mafia i el seu arxiu, amb més de mig milió de fotografies, va ser de gran utilitat a la policia. Dalt d'una Vespa i amb la seva Leica al coll, Battaglia va recórrer els carrers de Palerm per fotografiar les víctimes dels assassinats. Era una activitat de risc, sobretot en aquella època, quan ni les autoritats italianes reconeixien l'existència de la Màfia.