Un micròfon obert revela l’inconscient i, sovint, retrata quanta misèria s’amaga rere un personatge públic. “Que se joda, el desgraciao” és la frase oculta de la setmana. Les paraules del popular Rafael Hernando, vanant-se d’haver interromput, tallat i humiliat Raül Romeva en la seva estrena al Senat, denoten l’acarnissament i les ganes de revenja cap a una persona que acata la Constitució com el que és, un pres polític. Dir 'desgraciat' a algú com a insult és d’una superioritat moral que sembla la moda espanyola dels últims anys. ¿Però Romeva és, en la seva literalitat, un desgraciat? És el senador més votat a Catalunya, és algú que porta quinze mesos en presó provisional i que manté la dignitat intacta. És un home que acaba de fer els 48 a Soto del Real, que té dos fills magnífics, que fa castells amb els Gausacs de Sant Cugat, que neda quan pot i que sap que amb el cos en forma, el coco funciona millor. És algú que, quan tothom mirava cap a una altra banda, se’n va anar a donar suport a la població als camps de refugiats a Croàcia en la guerra dels Balcans i que, de ben jove, ja va ser el responsable del programa educatiu de la cultura de la pau de la Unesco. Quan el desarmament no era tendència, ell en va fer objectiu de vida. I d’allà no s’ha mogut, ni del pacifisme, ni del compromís amb la voluntat del poble. Al govern o a l’oposició. A Iniciativa, a Junts pel Sí o a ERC. Al Parlament d’aquí o al Parlament de Brussel·les, on, per cert, va ser escollit l’eurodiputat més pencaire. Romeva és algú que ha tingut prou constància per publicar onze llibres i prou sensibilitat per escriure quatre novel·les. La seva única arma és l’humor, que li està servint, suposo, per aguantar una presó injusta, un judici aberrant i la penúltima ofensa de la dreta fatxenda. En aquest cas, per boca de Rafael Hernando, el perdonavides que estaria bé que s’empeltés d’algun dels principis de Romeva: mà estesa, mirada llarga, cap alt i verb serè.

]]> Aquest matí m’estava mirant l’entrevista que el Carles Capdevila li va fer a l’Eduard Punset en aquest mateix plató fa sis anys, i he trobat una resposta de Punset molt inspiradora per analitzar l’actualitat d’avui. En Carles li pregunta: “Vostè què és?” “Jo soc un gran curiós. Jo vaig fer dret i econòmiques, però bàsicament el que m'ha interessat és el coneixement, saber el que li passa a la gent per dintre, per què pensen i per què fan el que fan. I és un misteri i és una ‘découverte’ tan enorme, tan gran, que t'hi passaries la vida sense adonar-te'n”.

]]>

La d'Eduard Punset és la mort d'un anarquista. Un home a qui no li agradava ser manat i que va saber canviar de país, de feina, de partit polític i d'opinió tantes vegades com li va donar la gana. Va viure a Londres, a Suïssa, a Haití, als Estats Units i a França. Va ser economista, polític, conseller de Tarradellas, ministre de Suárez (l'únic que parlava anglès), eurodiputat i, a partir dels 60 anys, en la seva última reinvenció, divulgador científic a la tele. Moltes vides en una: tantes, que fan de Punset un personatge inabastable en un obituari apressat.

]]>

Ha mort Eduard Punset, el millor divulgador científic que ens ha donat mai la televisió a Espanya. ‘Redes’, el seu programa a La 2, ens va alleujar l’angoixa dels diumenges al vespre convidant-nos a aprendre i a mirar-nos l’ànima. Va parlar de ciència sense necessitar l’humor ni la imbecil·lització dels continguts. Punset ens va demostrar la capacitat d’imaginació que tenim les persones a diferència dels animals. I aquesta imaginació la va saber utilitzar per fer-nos arribar els coneixements més complexos sobre l’ésser humà i allò que ens envolta. “¡Es fantáááásticoooo, oye!”, deia, fascinat amb la naturalesa humana i còsmica. La seva cantarella dolça, la manera d’allargar les vocals, l’accent català quan parlava en castellà, un munt de castellanismes quan parlava en català, els rínxols despentinats i els mitjons de rombes el van convertir en un personatge televisiu, i el personatge massa sovint eclipsava la vàlua professional. Un savi despistat que tots els humoristes van imitar fins a convertir ‘Redes’ en un programa que, al final, es parodiava més que no es veia, quan TVE el va relegar a unes matinades impossibles. Van quedar els esquetxos del 'Polònia', amb Queco Novell fent de Punset, per explicar els fenòmens més al·lucinants i incomprensibles de la política.

]]>

Un dia d’octubre del 2013 en Carles Capdevila em va comentar que entrevistaria Eduard Punset a la redacció del diari i jo li vaig dir que precisament a l’hora que ell havia de començar, jo estaria acabant una entrevista amb Johan Cruyff. Quan vam saber la coincidència, tots dos vam tenir el mateix pensament simultàniament: una trobada entre dos tipus tan originals s’havia de gravar perquè els resultats eren imprevisibles, de manera que vam avisar la Marta Masdeu que tingués la càmera a punt.

]]>

Els mitjans anuncien, mecànicament, la mort d’Eduard Punset. I no, no està demostrat que hagi estat així. Qui hagi llegit algun dels seus molts llibres, vist algun dels capítols del seu llarg i aclamat –també caricaturitzat– programa, ‘Redes’, o escoltat alguna de les seves xerrades, podrà arribar fàcilment a aquesta conclusió, que la mort física no és més que un pas més en la direcció de la vida. Punset era així i així ho transmetia. Miraré d’explicar-ho.

]]>

La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha expressat el seu dol per la mort d'Eduard Punset, doctor Honoris Cusa d'aquesta institució des de l'any 2011, a través d'un comunicat. El divulgador científic, exministre, advocat i economista ha mort aquest dimecres a 82 anys després d'una llarga malaltia. El rector de la UIB, Llorenç Huguet, va defensar els mèrits de Punset durant l’acte d’investidura, afirmant que "sap transmetre a una gran audiència explicacions científiques de qüestions tan filosòfiques com el perquè de la nostra existència, explicant de manera clara la seva visió biològica sobre la vida, la ciència i, fins i tot, l’amor".

]]>

El divulgador científic, exministre, advocat i economista Eduard Punset (Barcelona, 1936) ha mort avui als 82 anys després d'una llarga malaltia. La seva família ha volgut retre-li homenatge a través del seu compte de Twitter amb unes imatges del programa 'Redes', que dirigia i presentava. Els seus familiars han destacat la seva "insaciable curiositat i el seu etern optimisme".

]]> L'advocada Carolina Punset, filla del també advocat, economista i divulgador científic Eduard Punset, ha presentat la seva candidatura a les primàries de Ciutadans per concórrer com a número tres a les llistes del partit a les eleccions europees, després que ahir ho fessin l'advocat Javier Nart i l'escriptor i periodista Juan Carlos Girauta.

]]> Punset riu de manera escandalosa quan li fan les fotos. S'interessa pels joves que l'aturen al carrer, els demana què estudien. Presumeix sense que l'hi pregunti del seu gairebé milió de fans al Facebook. I combina de manera aleatòria quatre idiomes durant la conversa. Els he respectat a la transcripció perquè si no probablement no sonaria a Punset.

]]>

Círculo de Lectores acaba d'inaugurar Booquo, una plataforma que neix com la primera iniciativa a Espanya que ofereix accés legal –sota subscripció o compra– a continguts digitals, des d'e-books a pel·lícules en streaming, i que vol ser a la vegada un club virtual de lectura i de "contactes" culturals.

]]>

Benvolgut Eduard,

]]>