10 L’escola pública és un dels tresors més valuosos que tenim com a societat, encara que moltes vegades ho oblidam. És gairebé l’únic espai que garanteix la igualtat d’oportunitats dels infants, sigui quina sigui la situació econòmica de les famílies. Ara bé, cada vegada és més complicat assolir aquest objectiu: els alumnes més vulnerables sovint es concentren a determinats centres i manquen recursos per fer front a unes necessitats que van en augment.

]]> Dir que la política influeix en la vida de les persones és pràcticament una obvietat, per molt que hi hagi sectors sense gens d’interès per les decisions que es prenen a les institucions. Els drets, les llibertats, l’economia, la sanitat i l’educació depenen dels partits que governen i la ideologia determina quin serà el rumb. Per això, l’arribada de Vox al poder ha de ser motiu de preocupació per a qualsevol ciutadà que defensi els valors democràtics. 

]]> Durant la pandèmia, l’economia balear va ser la més afectada de tot l’Estat. De cop, tot es va aturar. La dependència del monocultiu turístic era coneguda per tothom i no eren pocs els experts que havien advertit del perill que suposa tenir tots els ous al mateix paner. Però entre tenir-ho diagnosticat i fer passes per canviar-ho, hi ha molta diferència. El cas és que durant els mesos en què no arribava cap turista i l’administració donava prestacions a tort i a dret, es reactivà un debat públic sobre com canviar la tendència del monocultiu que no ha deixat de créixer.

]]> Els espais naturals protegits de les Balears ja superen les 200.000 hectàrees, i ho fan gràcies a una política decidida d’ampliació i noves declaracions que es du a terme des de fa vuit anys. El Govern del Pacte, amb l’impuls de la Conselleria de Medi Ambient, ha estat capaç de complir el que els partits d’esquerres diuen una vegada i una altra: que la conservació de la natura és una prioritat i, en el context actual, una veritable emergència. Amb un model econòmic basat en el consum creixent de recursos, totes les polítiques que es facin en favor de la preservació de la natura s’han d’aplaudir sense embuts.

]]> Moltes persones consideren que la democràcia no s’hauria de limitar al fet de dipositar el vot dins una urna cada quatre anys. I tenen raó: això no és suficient. Però votar sí que és una condició necessària i essencial. Etimològicament, la paraula ‘democràcia’ fa referència al poder del poble. On quedaria aquest poder si els ciutadans no poguéssim dir-hi la nostra i elegir qui ens representarà entre candidats i opcions polítiques diverses? A més, no hi ha cap obligació ni motiu per limitar la nostra experiència democràtica a la participació en les eleccions. El ventall d’associacions, col·lectius, moviments, sindicats i tota mena d’entitats és ampli.

]]> El 15 de març és la data d’inici de l’excavació de la fossa de sa Coma, on hi ha l’esperança de trobar més d’un centenar de milicians que hi varen desembarcar l’agost de 1936 a les ordres del capità Alberto Bayo, amb la missió de recuperar Mallorca per a la República. Juntament amb la represa de les tasques a Son Coletes (Manacor), aquesta intervenció serà una de les més importants del IVPla de Fosses del Govern, que començarà a finals de mes i que suposa la continuació d’uns esforços que es remunten al 2016, quan la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme s’aprovà.

]]> La UIB ha presentat l’Estudi sobre pornografia a les Illes Balears, elaborat pels investigadors Valentina Milano i Lluís Ballester. Els resultats de l’informe són contundents: un 90% dels adolescents illencs (de 13 a 18 anys) consumeixen porno habitualment, un 76% dels quals el miren amb violència explícita i més d’un 75% hi té accés abans dels 12 anys. Aquestes xifres formen part d’una de les cares més fosques de la generalització de les eines tecnològiques. Els joves ja no han de fer cap esforç per trobar continguts pornogràfics, sinó que el porno els cerca a ells.

]]> Potser ha estat un dels efectes més imprevistos del Mundial. A les Balears, i a molts d’altres indrets d’Europa, les banderes marroquines han onejat com a signe de joia d’una població orgullosa del resultat esportiu de la seva selecció. Però, més enllà dels marcadors, l’omnipresència durant uns dies de l’alegria alauita ens ha fet ser conscients de la gran importància que té aquesta comunitat a les Balears. D’entrada, la marroquina és la nacionalitat estrangera més nombrosa i ha jugat i juga un paper fonamental en el desenvolupament econòmic de les Illes. Les coses han canviat, almenys en part, respecte d’aquella generació que arribà amb el boom turístic, quan els illencs abandonaven el camp enlluernats pels doblers més ràpids. Assumiren les feines més dures, com les del camp, i —cal admetre-ho sense embuts— no sempre la societat balear els posà fàcil la integració. En tenien prou de fer moltes hores per un sou, i no hi havia espais de trobada ni temps per sentir-se acollits. Ni cap acció de la societat local perque això es produís.

]]> El Govern ha presentat com una fita històrica el traspàs d’algunes funcions de la gestió de Costes, una aspiració que es remunta dècades enrere i que finalment serà efectiva l’estiu del 2023. És, sens cap dubte, una gran notícia. Ara bé, cal entendre allò que no diuen els titulars. Les Balears no han assolit les competències de Costes pròpiament, perquè aquestes són responsabilitat exclusiva de l’Estat. El que podrà fer la comunitat serà, com la resta de les que ja tenen el traspàs assignat, gestionar i controlar determinats aspectes dels usos que es fan a primera línia del litoral, però sempre amb la fèrria mirada i el control estatal. El punt més calent i més conflictiu és l’explotació de la costa com a negoci o com a ús privatiu. Els casos històrics, com la piscina de Pedro Jota, o els més recents, com el Bungalow i les casetes dels Capellans, continuaran sota els dominis del Ministeri de Transició Ecològica. Serà, per tant, l’Estat qui tuteli i acabi decidint si es poden continuar explotant o no els negocis en cada cas. Això sí, les Balears podran pronunciar-se pel que fa a les noves peticions, i això no és poca cosa. Ara bé, Madrid també es reserva el dret de poder emetre un informe i marcar criteri. Això torna a demostrar que l’Estat es va construir de manera centralitzada i les ‘victòries’ en clau autonòmica necessiten una anàlisi en profunditat per saber si són reals.

]]> Si la pregunta és sobre la importància de conservar el patrimoni cultural i, en concret, l’arquitectònic d’un indret qualsevol, la resposta és unànime. Ningú en ple segle XXI qüestiona que una societat moderna es caracteritza, entre moltes altres coses, per consensuar mecanismes i fórmules que assegurin la pervivència d’aquells béns centenaris que permeten explicar i entendre la història, i que, en molts dels casos, conformen la identitat d’un poble.

]]> El mig milió de persones que vivien a les Balears quan, els anys 70, va esclatar el fenomen turístic s’han més que duplicat en mig segle, i les arribades turístiques s’han multiplicat exponencialment. Les Illes eren i són terra d’oportunitats, gràcies a una indústria pionera que va transformar l’economia i la societat per sempre. Fa ja dècades que el model mostra, si més no, punts febles. Des del foment de l’abandonament escolar a causa de la manca d’especialització de molts dels professionals que reclama el sector, fins al cost en termes de recursos naturals que requereix la maquinària per continuar funcionant. També els governs autonòmics han hagut d’anar reaccionant per evitar que el que és un èxit econòmic es carregui el paisatge i els valors ambientals, que són el principal actiu d’aquest model. Des de la Llei d’Espais Naturals, aprovada pel primer govern democràtic, fins a tot el corpus de normatives territorials, ambientals i socials, els governs, esperonats per una societat civil molt conscient del valor del patrimoni natural, han legislat de debò.

]]> Que el viceministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Riabkov, afirmi que la presència dels seus soldats a la central nuclear de Zaporíjia és una garantia contra “l’escenari de Txernòbil” sembla una broma de mal gust, si es recorda la gestió de la crisi que va fer l’URSS ara fa 36 anys. I més encara si es té en compte que ho diu un representant del govern rus que ha optat per emular els pitjors anhels expansionistes soviètics. L’amenaça del perill atòmic, destapada pels EUA amb els bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki i que es va convertir en un problema d’escala mundial durant la Guerra Freda, va tornar a deixar de se r hipotètica amb la tragèdia de Txernòbil. Però no ha desaparegut mai des de llavors, i va quedar latent. El desastre de Fukushima, fa només onze anys, en va ser un cru recordatori, i des que va començar la guerra d’Ucraïna el nom de Zaporíjia l’ha tornat a fe r present.

]]> L’activitat i el volum de negoci han augmentat mentre la plantilla de treballadors ha disminuït de manera notable. Aquesta realitat dels ports de les Balears que són de titularitat estatal –Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina de Formentera– no només entorpeix les operacions que s’hi duen a terme, sinó que també retarda les gestions. Davant aquesta situació, el cap de servei de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB) no ha pogut ser més clar amb declaracions a l’ARA Balears: “Aquest estiu serà un caos”. En una temporada de rècord en l’afluència i l’activitat turística –amb xifres que, tot i que sigui dit de passada, no ens pot passar per alt que fan qüestionar seriosament la sostenibilitat del creixement que tenim–, el caos anunciat per força ha de resultar especialment preocupant. 

]]> Hi ha molts motius, molt importants i greus per estar preocupats pel món que llegarem a les generacions futures. Sense anar més enfora, els motius de preocupació hi són pel que s’estan trobant els que ara són joves i que no han pogut decidir, però pateixen allò que hem fet i decidit els adults immediatament anteriors, en molts casos els seus pares i mares. 

]]> El desenvolupisme i la manera de fer sense gaire planificació, sinó responent a urgències que, en molts aspectes, ha caracteritzat la història recent de les Illes Balears, té en els recursos hídrics un dels seus casos paradigmàtics i també n’és una de les conseqüències. L’Arxipèlag té una naturalesa privilegiada, el clima és suau i, si bé ens du poca pluja, cada vegada menys, la naturalesa ha fet que l’aigua que no tenim en superfície la tinguem de natural en masses subterrànies. 

]]> Els problemes dels treballadors de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), que es tradueixen en reivindicacions i vagues discretes però emprenyoses, transcendeixen molt la problemàtica d’un col·lectiu laboral. La insuficiència de treballadors per cobrir el servei de tren que hi ha a l’illa és l’expressió del poc o nul interès que té el Govern balear per avançar en una xarxa ferroviària que esdevingui una vertadera i eficaç alternativa pública al transport privat. 

]]> L’anunci de Jordi Cuixart de posar fi a la seva presidència d’Òmnium és un gest prou explícit sobre la necessitat de renovar els lideratges polítics de l’independentisme. Cuixart ja havia insinuat fa mesos, en una entrevista en aquest diari, que s’havia de pensar en recanvis de noms. I ha estat ell qui ha decidit fer una passa al costat i donar exemple. Mai no és fàcil acceptar que un mateix no és imprescindible. I més en el cas d’un president que ha fet créixer espectacularment l’entitat en nombre de socis –va assumir el càrrec quan n’hi havia 55.000 i el deixa amb 190.000– i que, enmig de la derrota post 1-O, ha aconseguit preservar-la en la neutralitat constructiva dins la greu fractura que llasta un sobiranisme incapaç de reformular una estratègia de futur compartida.

]]> Hi ha esgotament pandèmic i ganes de creure que s’albira el final del malson, però la realitat és que qui més qui menys coneix algú contagiat de covid i la llista de baixes no para de créixer i, fins i tot, posa en perill el bon funcionament d’empreses i serveis essencials. El pic d’aquesta sisena onada marcada per la variant òmicron podria arribar la setmana vinent, però és una suposició dels experts, que estan expectants també per veure fins a quin punt és realment més lleu o si acabarà portant, com les altres variants, molta gent a urgències o la deixarà marcada amb el temut covid persistent. No fa ni un mes que en vam sentir a parlar i ara ja és majoritària no només aquí, sinó en molts altres països del món. És poc temps per saber com evolucionarà en diversos contextos aquesta variant que alguns han volgut veure com un mal menor que podria significar el final de la pandèmia i l’inici del que en diuen gripalització, és a dir, que anirà apareixent i provocant brots com fa la grip, però sense la gravetat que hem tingut fins ara. La majoria d’experts afirmen que això acabarà passant, però situen aquest moment cap al 2023.

]]> Amb l’aprovació del modificat Pla Territorial Insular (PTI), en el ple del Consell de Mallorca de dimecres passat, 29 de desembre, queda fet el dibuix preparatori de l’illa en els propers anys. I queda, com es diu en el moment d’un compromís qualsevol, per a les coses bones i per a les dolentes què pugui incloure. I és que un pla és un full de ruta, un marc d’accions i de limitacions i, com que en principi està fet per complir-se, és el que defineix la Mallorca que ha volgut la majoria dels illencs, si ens atenem al fet que la composició política del Consell és la que han elegit els ciutadans.

]]> Amb el 50% de llibres en castellà per a les biblioteques públiques que el govern de l’Estat obliga a comprar a les comunitats autònomes que tenen llengua pròpia, com a condició innegociable per accedir a uns ajuts que venen d’Europa, es demostra una actitud que va contra les bases del mateix estat de les autonomies. L’executiu de Pedro Sánchez, a través del Ministeri de Cultura, aprofita l’administració dels fons Next Generation per reforçar la llengua castellana als territoris on té una cooficialitat, encara que en qualsevol d’ells sigui la llengua forta. 

]]>