La posidònia encara perd terreny, tot i la creixent conscienciació sobre la importància de la seva conservació, les accions privades i públiques en defensa seva i una normativa específica que impera des de fa set anys. Les dades constaten que el ritme de la seva destrucció ha baixat de manera considerable, però, malauradament, també evidencien que “encara no podem parlar de recuperació de superfície en termes absoluts”, lamenta Núria Marbà, professora d’investigació de l’Imedea (CSIC-UIB) i especialista en aquesta planta fonamental per a l’ecosistema marí.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Pesca, pactarà amb el sector la proposta d'ampliació de la Reserva Marina dels Freus durant la seva tramitació, amb l'objectiu que la iniciativa disposi "del màxim consens possible". Així ho ha manifestat la Conselleria en una nota de premsa aquest dimecres, en la qual ha recordat que la pesca recreativa es pot practicar amb normalitat a les reserves marines, com s'ha fet als Freus des de fa 25 anys.

L'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha desplegat un total de quatre landers oceanogràfics a les Balears que permetran als científics comprovar aspectes com la temperatura, la salinitat o la direcció i la velocitat dels corrents. Aquesta tasca s'ha duit a terme durant el juny amb personal del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'IEO en col·laboració amb personal dels centres oceanogràfics de Cadis, Gijón i Múrcia, recull Europa Press. Es tracta d'una de les activitats previstes en el marc del projecte Ebamar-PortoC, que implicarà la instal·lació de la nova estació climàtica de les Illes.

El Govern, a proposta del sector i del Consell de Formentera, ampliarà la Reserva Marina dels Freus amb 5.600 hectàrees i la unirà amb la de la Punta de la Creu. Segons ha informat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi natural, i ha recollit Europa Press, aquest dimecres s'ha reunit al Consell de Formentera la Comissió de Seguiment de les reserves marines dels Freus d'Eivissa i Formentera i de la Punta de la Creu. Amb l'ampliació, l'extensió total de la reserva passaria de 15.500 hectàrees a 21.190.

El dissenyador mallorquí Marc Masmiquel ha mort a 53 anys a conseqüència d'un càncer. Col·laborador de l'Associació Espanyola d'Avaluació d'Impacte Ambiental i consultor de la Unesco en temes oceanogràfics, defensava amb projectes des de fa anys els models economia alternativa, com la verda, la social i la del bé comú.

De manuals sobre plantes en trobareu publicats una bona pila, però probablement cap com Les coses que creixen (Ara Llibres), un "tractat sobre plantetes, arbres i tot el que hi ha entremig" que signa Godai Garcia (l'alter ego de Galdric Plana), guionista, còmic i, com ell mateix es defineix, amant febril de la natura. Plana proposa una aproximació ben peculiar al món vegetal del nostre entorn, reivindicant aquelles plantes que no trobarem a cap floristeria o centre de jardineria, però que formen part del nostre dia a dia i que conformen el paisatge natural de les nostres vides.

Al món hi ha un milió d'espècies naturals en perill d'extinció. La vida salvatge s'ha reduït un 69% els últims 50 anys. Per això, els governs de tot el món es van posar d'acord finalment l'any 2022 a Montreal per protegir almenys el 30% dels ecosistemes l'any 2030, però calia veure com es finançava aquesta tasca descomunal. Aquest era l'objectiu de la cimera de l'ONU de la Biodiversitat COP16 que es va celebrar el novembre passat a Colòmbia i que va acabar sense acord. Les negociacions s'han reprès aquesta setmana a Roma, i finalment el pacte s'ha segellat prop de la mitjanit de dijous, quan acabava el termini. Els 150 governs reunits a la capital italiana han acordat "mobilitzar 200.000 milions de dòlars anuals des del 2030" per finançar la protecció i la restauració d'ecosistemes amb diners públics i privats i amb diverses figures financeres. Uns fons que inclouen –i aquí hi havia el gran escull– ajudes directes dels països rics als més pobres: seran de 20.000 milions anuals a partir del 2025 i de 30.000 milions anuals a partir del 2030.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural destinarà al sector pesquer de les Illes gairebé 2,5 milions d'euros dels fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) per incrementar, entre d'altres, els mitjans de vigilància en Reserves Marines. Així ho ha anunciat aquest dissabte la Conselleria durant la 37a reunió del Consell Pesquer de les Balears, principal òrgan col·legiat de caràcter consultiu en matèria de pesca marítima de l'Arxipèlag. El departament que dirigeix Joan Simonet ha presentat durant la trobada diverses iniciatives de normativa sectorial, com el projecte 'Economia Blava: nous instruments de gestió', a més dels resultats d'estudis de grups d'experts.

L'Ajuntament de Marratxí, format pel PP i Vox, ha anunciat per xarxes socials la tala dels pins singulars de l'estació ferroviària del Figueral. Els dos pins, que es calcula que tenen 120 anys, formen part del catàleg d'arbres singulars des de la seva aprovació i la posterior actualització del 2023. Ambdós formen part d'un conjunt singular on es troba el grup d'arbres més alts de tot el terme i potser de Mallorca. Es van plantar quan varen obrir la línia ferroviària i van ser catalogats fa 25 anys.

L’arribada al segle XVI dels colons holandesos a l’illa de Maurici, a l’Àfrica Oriental, va ser la sentència de mort del dodo, una mena de colom gegant que mai havia tingut cap contacte amb depredadors. I al segle XIX, en tan sols un any, un gat domèstic va posar fi a tota la població d’un petit ocell nocturn, l’acantisita de l’illa de Stephens, a Nova Zelanda. Però l’extinció d’aus va començar molt abans, quan els humans van iniciar la seva expansió pel planeta, ara fa 130.000 anys. Des de llavors, almenys 610 espècies d’ocells han desaparegut, segons un estudi pioner liderat per la Universitat de Birmingham, al Regne Unit, i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Només entrar, un grup de flamencs de Xile ens donen la benvinguda i ens miren, un pèl encuriosits. Passen pocs minuts de les 10 del matí i la temperatura ja comença enfilar-se de valent pel termòmetre. Se senten alguns xiscles i claqueigs, tot i que la majoria dels habitants del Zoo de Barcelona semblen encara endormiscats. Enfilem un dels camins que travessen aquesta petita reserva animal per trobar-nos amb la nostra cita d’avui: un ésser tímid i misteriós de poc més de 10 cm.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha anunciat aquest dijous la fita més important de la conservació mediambiental europea assolida fins ara: el nom del linx ibèric (Lynx pardinus) s’ha esborrat de la llista d’animals en perill d’extinció. Després de dues dècades d’actuacions per reintroduir el mamífer a Espanya i Portugal, aquest depredador passarà a considerar-se una espècie vulnerable, que necessitarà encara protecció, però que ha sortit del llindar de màxim perill. És el primer cop que la UICN rebaixa de categoria un mateix animal: el 2015 ja va sortir de la classificació d’espècie en perill crític d’extinció.

La salut s’hauria de considerar, en principi, un afer de cadascú, i s'hauria d'entendre que, quan es perd, la capacitat de recuperar-la per la via de l’assistència sanitària és limitada, fins i tot en els sistemes de sanitat pública. Ara bé, al mateix temps cal reconèixer que en el nostre món global la informació per a l’autocura ve marcada per moltes incerteses que no controlem, bàsicament en els àmbits de la salut animal i en l’agroalimentari. Són les externalitats d’allò que fem i allò que respirem i mengem. I aquí neix el punt de preocupació: per l'estil de vida que portem, la prevenció xoca amb un suposat progrés que se'ns diu que és capaç de transformar genèticament els aliments i fins i tot fer variar l’ADN d’alguns animals transmissors d’alta mortalitat. Noteu que estem parlant de salut, no de recuperar-la quan es contrauen malalties: aquí, el camp del progrés està més confinat pel que cada país pot finançar des del seu nivell propi de riquesa. Ens referim al fet que el progrés tecnològic pugui pertorbar la biodiversitat amb innovacions agrícoles al blat, a l’arròs, a la soja, al plàtan, al blat de moro, a l’albergínia...! Aliments tots ells bàsics a bona part del món. Es tracta, es diu, de fer-los més productius, resistents a la falta d’aigua, a les sequeres, a les males herbes. Tota una proposta de revolució verda feta des de la base de la biotecnologia i la geoenginyeria amb aliments creats en laboratoris a través de genètica dirigida. Per exemple, l’anomenat arròs daurat, amb una fotosíntesi augmentada i més eficient, amb llavors modificades per a aquest propòsit. No hi ha, aquí, avaluacions prèvies –assajos aleatoris controlats– per als experiments, sinó una implementació directa als països pobres, que accepten les noves llavors a canvi de subvencions. Aquestes modificacions transgèniques es fan, pretesament, amb el millor dels propòsits: augmentar produccions, estabilitzar-les en el temps i prevenir infeccions, per exemple de malària. No hi ha una institució pública d’abast mundial que pugui examinar aquestes innovacions amb un mínim de rigor. I, davant d'aquesta mancança, qui s'erigeix en custodi del bé comú són els mateixos agents que ofereixen aquestes noves possibilitats des del “filantrocapitalisme”. Són les grans fundacions dels “megacapitals” –diners acumulats en altres sectors– les que, a canvi de desgravacions –és a dir, gràcies a una renúncia de l’erari públic a tenir ingressos fiscals–, substitueixen actuacions que en un altre escenari serien finançades per la despesa governamental. Està clar, però, que un cop aquests filantrops han dut a terme les seves innovacions, el missatge que arriba arreu és el de les seves intencions, que s’entenen com a socialment bones. Cosa que s’hauria de verificar en la mesura que després no negocien preus de llavors que han estat modificades sota patent i no tenen posteriors efectes sobre la salut i la biodiversitat. En tot cas, la seva pretensió, confessen, és millorar el benestar de la humanitat retornant a la societat els excedents de les innovacions mercantils realitzades en altres àrees de l’economia o de les finances.

La Presidència del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha nomenat Salud Deudero nova directora del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC), càrrec en què relleva Antoni Quetglas, que l'ocupava des de feia cinc anys.

Estem enmig de la sisena gran extinció d'espècies i cada cop hi ha menys dubte que està sent totalment provocada per l'ésser humà. A la crisi climàtica desfermada per la crema de combustibles fòssils s'hi afegeix la desforestació (o canvi d'ús de la terra, en termes científics), la sobreexplotació dels ecosistemes i la contaminació, però encara hi ha un cinquè factor que ha resultat molt més perjudicial del que pensàvem: les espècies invasores. Un nou estudi de l'organisme de científics sobre biodiversitat de l'ONU, l'IPBES, conclou que les espècies invasores van ser un dels factors clau en el 60% de les extincions d'espècies que s'han produït fins ara, i van ser l'únic factor que va provocar el 16% de les extincions.

Ja fa molt de temps que hom parla de la sisena extinció en massa, que s’afegiria a les cinc que han tingut lloc al llarg de la història de la Terra. Per causes naturals (megaerupcions volcàniques, surgència de gasos letals de mars i llacs, caiguda de meteorits o altres), en diferents moments de fa centenars de milions d’anys, una fracció molt important de les espècies biològiques terrestres i marines foren aniquilades. Una d’aquestes extincions massives s’emportà per sempre els dinosaures, fa uns 65 milions d’anys.

L'economia mundial és addicta a l'extracció implacable i insostenible de recursos naturals. Tot i que depenem completament de la natura, la seva contribució –per exemple, l'aigua utilitzada per fabricar roba o el sòl en què creixen els aliments– estan implícits i són, en gran mesura, invisibles. Així doncs, per crear un futur equitatiu i positiu per a la natura necessitem una nova generació de mercats –basats en principis i ben regulats– per als actius i serveis dels ecosistemes.

Sis pins i dos bedolls resisteixen solitaris enmig d'una gran clariana que un dia havia sigut un bosc. Han estat amnistiats, però les desenes o centenars d'arbres del seu voltant han desaparegut. Recorrent el centre de Suècia, d’Estocolm cap a l’interior, es repeteix sovint aquesta estampa. Un grapat de pins o pícees que regnen enmig del no-res; una imatge que ja s'ha tornat habitual al país, on la tala massiva domina de forma contundent l'explotació forestal des de fa dècades. Els boscos boreals (la taigà) han definit els paisatges suecs durant segles, però aquesta pràctica, generalitzada des de fa un segle, els està redibuixant.

"La Terra està molt greu, però encara no terminal". L'expressió defineix una situació crítica que més de 40 investigadors de diversos països han descrit i fet públic avui en un article a la revista Nature. Seguint el símil mèdic, es podria dir que la Terra és a l'UCI i té en estat molt crític alguns dels sistemes naturals que permeten la vida al planeta. L'estudi quantifica científicament els "límits dels sistemes terrestres" que fan de la Terra un lloc "segur" per a la vida, i els límits, a més, que permeten que la vida a la Terra sigui "justa" per a la població humana, és a dir, un lloc on els humans puguin viure sense patir "danys" i amb accés als recursos necessaris. Un cop fet el càlcul, resulta que ja hem superat el límit "segur" en sis dels vuit indicadors analitzats pels científics, i hem excedit el límit "just" per a l'ésser humà en set dels vuit.