Si a les eleccions autonòmiques no es fes una circumscripció per a cada illa, sinó que es votàs com si totes les Balears fossin un conjunt, el 2019 l'esquerra hauria mantingut el Consolat de Mar –la seu de la presidència del Govern–, però amb una majoria diferent de l'actual. Fa quatre anys, el PSIB (19 escons), Unides Podem (6) i MÉS (4) es van quedar a un sol diputat d'assolir els 30 necessaris per tenir una majoria absoluta. Així i tot, el diputat de Formentera, de la coalició entre Gent per Formentera, PSIB i Esquerra Unida, ha votat en la pràctica totalitat de vegades en el mateix sentit que el Govern, el que ha donat una majoria absoluta de facto.

El president del PP, Biel Company, s'ha mostrat aquest dimarts hermètic respecte del seu futur al capdavant del partit i com a líder de l'oposició la pròxima legislatura al Parlament balear. Company ha assistit al comitè executiu i la junta directiva autonòmica per tal d'analitzar els resultats del passat 26-M, i no ha volgut ni confirmar ni negar les informacions que apunten al seu abandonament. L'únic que ha deixat clar el president popular és que la seva preocupació més immediata és "tancar els pactes" que donarien el govern de diversos municipis als populars.

La candidata del PSIB al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha indicat aquest dimarts que la idea del partit és negociar amb les altres formacions polítiques "institució per institució" els acords de govern, tot i que ha reconegut que hi ha molt de paral·lelisme en els resultats del Parlament, el Consell i l'Ajuntament de Palma, entitats que ja han estat dirigides aquesta legislatura pel Pacte d'esquerres. Segons Cladera, allà on ha governat el seu partit s'ha demostrat que la realitat es pot canviar i per això intentaran arribar a pactes per governar el màxim possible d'institucions.

El PSIB no posarà cap línia vermella a MÉS i Podem en les institucions durant les negociacions per formar els pròxims governs. Malgrat això, els socialistes destaquen que la ciutadania els ha atorgat un lideratge que allunya la possibilitat de cedir el govern d'institucions com el Consell o l'Ajuntament de Palma a altres partits.

L'Obra Cultural Balear afronta la propera legislatura amb la intenció que "la defensa desacomplexada de llengua, cultura i país" es recuperi a l'agenda política.

Els màxims responsables de les patronals CAEB i PIMEM, Carmen Planas i Jordi Mora, respectivament, han felicitat els guanyadors de les eleccions a les Illes, però han recordat que la coincidència de governs encapçalats pel PSOE a l'Estat i a la Comunitat ha de servir per aconseguir un règim econòmic que estimuli l'economia de les Illes.

Els candidats de MÉS per Mallorca al Parlament i al Consell, Miquel Ensenyat, Fina Santiago, Bel Busquets i Guillem Balboa, han comparegut aquest matí en roda de premsa per valorar els resultats electorals.

UGT Illes Balears ha celebrat aquest dilluns que les “idees progressistes” hagin vençut en les eleccions d'aquest diumenge, la qual cosa permetrà reeditar els pactes d'esquerres al Govern, el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca i l'Ajuntament de Palma, segons indica l'entitat en una nota de premsa. CCOO també s'ha felicitat pel resultat, ja que dies abans de les eleccions havia demanat el vot per als partits del Pacte d'esquerres.

Susana Mora serà la presidenta del Consell de Menorca els pròxims quatre anys. La candidata del PSOE ha incrementat de 3 a 4 els consellers del seu grup. Els socialistes necessitaran els 3 consellers que ha mantingut MÉS per Menorca. Unides Podem ha passat de 2 a 1. Tot i que no seria necessari per configurar equip de govern, probablement es reeditarà el pacte a tres de la legislatura anterior. El Partit Popular ha perdut un conseller, de 5 a 4, i Ciutadans entra per primera vegada en la història a la institució amb un conseller. El Partit Popular ha estat la força més votada amb 11.176, insuficients davant els 10.410 del PSOE, 6.953 de Més per Menorca i els 4.307 d'Unides Podem.

Rosa Estaràs va ser la primera dels dirigents populars que va sortir a comentar els resultats, i l'única que tenia algun motiu per mostrar una certa satisfacció. Havia validat per cinc anys més el seu estèril escó al Parlament Europeu, on la seva tasca consisteix a votar el que se li indica a les comissions que li toquin: d'aquesta manera, i fent ús del seu deficient anglès, fa deu anys que és eurodiputada, que ara ja en seran quinze. Cautelosa, va glossar el fet que conservadors i socialdemòcrates retinguessin la majoria a Brussel·les, i va evitar sense que gairebé es notàs fer cap esment a la desfeta del seu partit a les Balears. També ens va obsequiar amb una troballa lingüística involuntària, en afirmar que a l'Eurocambra es treballa pel "llibertici", una síncope entre "llibertaty" i "justícia" que va sonar a "lliberticidi". Dels vint mil i els deu mil vots obtinguts, respectivament, per les candidatures d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a Balears, no en va dir res.

"Hem d'assumir que no són els resultats que esperàvem". Així començava el seu discurs el candidat de MÉS a la presidència del Parlament, Miquel Ensenyat. Ho ha fet a Can Alcover, a Palma, el lloc que els ecosobiranistes han escollit per viure la nit electoral. Hi estava acompanyat de la resta de candidats: Fina Santiago, Bel Busquets, Guillem Balboa, Antoni Noguera i Neus Truyol. Mentre pronunciava el seu discurs, Ensenyat rebia els aplaudiments constants dels seus davant l'escenari, els quals semblaven transmetre més ànim que celebració.

El candidat de Ciutadans a les eleccions autonòmiques, Marc Pérez-Ribas, ha valorat positivament els resultats del seu partit, el qual ha passat de 2 diputats a 5 al Parlament balear. "Som un partit jove, que només fa quatre anys que és a les Illes, i hem crescut". Pérez-Ribas també ha indicat que treballarà per "evitar" que les Balears es converteixin "en una Catalunya, amb la fractura social que té".

La candidata del PSIB a la presidència del Govern, Francina Armengol, ha assegurat que els resultats de la jornada electoral permeten al PSIB complir dos somnis: guanyar a les Illes per primera vegada i poder governar durant vuit anys seguits.

El pacte d'esquerres aconseguiria la majoria al Parlament, segons una enquesta d'IB3. L'enquesta dona la victòria a les Balears al PSIB amb un 26,3% dels vots i un total d'entre 17 i 19 diputats. D'aquesta manera, el partit socialista aconseguiria, per primera vegada, ser el partit més votat. La segona força amb més suport seria el PP, però sofriria una baixada important, ja que, segons l'enquesta, passaria dels 20 diputats aconseguits l'any 2015 a uns 12 o 14.

La participació electoral a les Illes Balears a les 18 hores, amb motiu de les eleccions autonòmiques, municipals i europees d'aquest diumenge, ha estat marcada per un lleuger descens dels votants en les eleccions autonòmiques i municipals i pel gran increment de participació en les europees.

La candidata del PSIB a la reelecció com a presidenta del Govern, Francina Armengol, ha votat aquest matí a les 10.00 hores al col·legi Sant Felip Neri de Palma. Armengol ha demanat una participació massiva i ha qualificat la jornada com a "dia clau". "És fonamental participar-hi el dia que en tens l'oportunitat", ha assenyalat. "Deman una mobilització massiva i també vull agrair l'esforç dels ciutadans que avui són a les meses electorals", ha afegit. Armengol ha volgut ser prudent en les seves prediccions i no ha volgut valorar si aconseguirà ser reelegida com a presidenta del Govern balear: "Això ho veurem a partir del recompte".

A les 9.00 hores d'aquest diumenge s'han obert els 385 col·legis electorals de les Balears perquè hi puguin acudir els 819.685 ciutadans de les Illes que tenen dret a votar en aquesta jornada en la qual es decidirà la composició del Parlament, els consells insulars, els ajuntaments i el Parlament Europeu.

La millora de l’accés a l’habitatge i de la mobilitat dels ciutadans seran dos dels principals reptes que hauran d’afrontar les institucions la propera legislatura. Malgrat que el problema de l’habitatge ve de lluny, els darrers anys no ha fet més que accentuar-se, tant pel que fa a la compra com al lloguer. Segons el Ministeri de Foment, el preu dels habitatges va augmentar un 5% durant el primer trimestre del 2019 respecte del mateix període de l’any passat, xifra que col·loca les Balears com la quarta comunitat autònoma més cara. La Societat de Taxació estima el creixement del cost de l’habitatge el darrer any en un 10,7%. De fet, el preu mitjà de l’habitatge a les Balears va ser de 233.450 euros durant l’any passat, uns 83.000 euros per sobre de la mitjana estatal.

El president del PP balear i candidat al Govern, Biel Company, ha protagonitzat aquesta nit a Palma el tancament de campanya del partit i ha afirmat que “la gent vol canvi a Balears i ho aconseguirem”. Segons Company “només el Partit Popular és una alternativa real i possible als pactes d'esquerres”. Acompanyat dels candidats al Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, a l'Alcaldia de Palma, Mateu Isern, i al Parlament europeu, Rosa Estaràs, el líder popular ha assenyalat que “amb més diners que mai, el Govern d'esquerres ha estat incapaç de resoldre els problemes de la gent”, per la qual cosa ha qualificat els últims quatre anys de “legislatura perduda”.