Acabava de recuperar les Illes, després que les hi haguessin arrabassades els seus poderosos cosins de Barcelona, i tot d’una va anar per feines. El 1300, d’això es compleixen 725 anys, Jaume II de Mallorca va transformar el mapa de l’illa, amb unes Ordinacions que regularen entre onze i setze nuclis de població, segons les interpretacions, amb un pla ben detallat i amb alguna iniciativa pionera per a l’època, com ara establir els cementeris als afores. Repassam aquest episodi sota el guiatge d’Antoni Mas, Jaume Andreu Galmés, Maria Barceló, Gabriel Alomar, Maria J. Massot i Josep Antoni Umbert, Bartomeu Font, Guillem Terrassa, Antoni Pons, Joan Vich i Álvaro Santamaría.

Se’l considera l’almirall per excel·lència de la Corona d’Aragó, en una època, el segle XIII, en què aquesta era la primera potència de la Mediterrània. És un heroi mític de l’àmbit català, comparable a Jaume I o Guifré el Pilós. Roger de Llúria va servir cinc reis i en va trair dos d’ells, es va fer famós per la seva crueltat i fou un enemic manifest de Jaume II, participant en la presa de Mallorca i Menorca, fins al punt que el rei es va venjar d’ell quan ja era mort. El recordam quan es compleixen 775 anys de la seva probable data de naixement, el 17 de gener del 1250, i ho feim seguint els estudis de Maria Teresa Ferrer, Guillem Morro, Cosme Parpal, Ramon Rosselló Vaquer, Cesàreo Fernández Duro i Francesco Giunta, i amb la col·laboració de Jaume Sastre Moll.

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha presentat aquest divendres els actes per la Diada de Mallorca i ha ressaltat que la data del 12 de setembre "no ha de canviar més" en referència a la polèmica pel canvi de dia de la celebració que abans era el 31 de desembre. Segons ha explicat, la justificació del canvi de data fa referència a la successió de Jaume II, que es va produir el 12 de setembre del 1276, quan aquest va confirmar la Carta de Franquesa, fet que, tal com ha dit, va constituir l'inici del Regne de Mallorca. Així, ha dit que la modificació de la data s'ha realitzat per un "conflicte estèril" i considera que la Diada de Mallorca "no és una celebració de passat, és una festa de present i futur". "La protagonista és la nostra bandera", ha sentenciat.

La literatura i la historiografia d’arrel romàntica consagraren el regne ‘privatiu’ de Mallorca, suposadament independent, com la nostra edat d’or. I els seus sobirans –Jaume II, Sanç I i Jaume III– els donen a conèixer com els ‘bons’ de la pel·lícula, enfront dels ‘dolents’, els seus familiars de Barcelona, que volien reunificar la Corona d’Aragó –i ho aconseguiren. Repassam i desmuntam aquests tòpics, quan som a prop del 12 de setembre: la data que la dreta, ara en el poder, vol recuperar com a Diada de Mallorca, recordant la jura de les franqueses illenques per Jaume II, el 1276.

El 29 de juny del 1298, fa 725 anys, Jaume II de Mallorca el Bo i Jaume II d’Aragó el Just, oncle i nebot, es varen trobar a Argelers, a l’actual Catalunya francesa, un lloc que molts d’anys més tard es convertiria en un camp de concentració per als vençuts de la Guerra Civil. Va ser la conclusió d’unes llargues negociacions, per les quals el nebot tornava a l’oncle les Illes Balears, que el seu germà gran, Alfons el Franc, li havia arrabassat tretze anys enrere.

No només l’emèrit Joan Carles I ha viscut una relació amb una “amiga entranyable” com Corinna Larssen. Que els sobirans –i algunes sobiranes– tinguessin amants ha estat habitual al llarg dels segles: els matrimonis s’acordaven per raons polítiques i, a la majoria de dinasties, només es podien dur a terme amb persones de sang reial. Així que, tant els reis de Mallorca com bona part dels seus successors a la Corona d’Aragó i a la monarquia hispànica en què s’integrà, mantingueren relacions extramatrimonials i, molts de pics, amb els corresponents fills bastards. Tot i que il·legítim, almenys un d’ells va aconseguir cenyir-se la corona, com ja ho va fer el primer monarca aragonès, el bastard Ramir I, el segle XI.

Mares i pares amb reducció de jornada de la tropa del Regiment d’Infanteria Palma 47 asseguren que l’exèrcit ha “pres per costum” obligar-los a fer “guàrdies il·legals” per cobrir els llocs dels militars que assistiran, entre el 5 i el 22 de maig, a les maniobres que tindran lloc al Centre Nacional d’Ensinistrament (CENAD) de Chinchilla, a Albacete. Asseguren que la llei prohibeix que se’ls imposin aquestes guàrdies -que van de les 7 a les 24 hores-, mentre que l’Exèrcit defensa que compleix la normativa fil per randa.