La Isabel i la Carmen van ser dues mestres que es van conèixer en un poble de València i es van enamorar en temps de Franco. Van viure juntes més de 20 anys, però mai van fer públic que eren parella. Un dia van prendre una decisió, que no podem revelar per no fer espòiler, i els seus noms van sortir a la premsa. Mentre feia recerca, l'actriu, compositora i escriptora Àfrica Alonso (Barcelona, 1995), es va topar amb la seva història i es va preguntar què les havia dut fins allà. En va fer un musical, en el qual ella mateixa es posa en la pell de la Isabel, que es va estrenar el 2020 i s'ha representat més de 200 vegades. Ara, després d'una investigació que la va du fins al poble on van viure les dues mestres, n'ha escrit una novel·la, Una llum tímida (Empúries/Seix Barral).

Al llibre Ausencia y exceso (2022), Francina Ribes analitza l'arquetip de la "lesbiana assassina" que va proliferar als thrillers dels anys noranta per traçar com una representació en principi negativa de la dona homosexual també podia esdevenir una "imatge de resistència i tenir un cert poder subversiu". Sangre en los labios, el segon llargmetratge de la britànica Rose Glass, entronca de forma autoconscient amb aquesta contradicció en apropiar-se de l'arquetip i inscriure'l en un altre context, el de la ficció pulp a la qual es fa referència des del títol, amb la seva pròpia història de representació lèsbica contracultural.

Hi ha poc a retreure a una pel·lícula tan honesta com Dos chicas a la fuga, que assumeix des del seu inici –una gràfica i còmica escena de sexe lèsbic– la seva naturalesa de proposta lúdica, gamberra i explícitament queer escrita a quatre mans per Ethan Coen i la seva dona, Tricia Cooke, muntadora de bona part de les pel·lícules que Ethan va dirigir amb el seu germà Joel. Cooke va editar El gran Lebowski, el film dels Coen més proper a aquesta pel·lícula: en tots dos casos, un lleuger fil narratiu amb ecos de ficció criminal és l'excusa per embastar una successió de situacions rocambolesques i de personatges secundaris delirants.

Un any després de ser la presidenta del jurat oficial més jove de la història de la Berlinale, Kristen Stewart ha tornat al festival per presentar el vibrant drama criminal Love lies bleeding, que remena i subverteix els codis del thriller a través de l'abrasiva història d'amor entre la Lou i la Jackie, entre la solitària treballadora d'un gimnàs que interpreta Stewart i una jove culturista fugida de casa (una quasi debutant Katy M. O’Brian). Ambientada en uns anys 80 entesos no com a escenari nostàlgic sinó com a paradigma dels excessos de la cultura nord-americana, la Lou i la Jackie són el centre d'una pel·lícula que creix i es multiplica en cada gir de guió, plena a vessar d'armes, sexe, violència, assassinats, esteroides i al·lucinacions, però sobretot d'un sentit de l'humor corrosiu del qual no s'escapen ni les seves protagonistes, atrapades en una trama criminal que posa a prova el seu amor.

"Com és, estar amb una dona?", pregunta a la protagonista de Permagel (Club Editor) la seva germana, que havent entès que el que vol saber és com follen, respon amb una comparació amb Pollock: "Impulsiu i senzill com el dibuix d’un nen" però amb "la magnitud de vida concentrada en el procés".

El pare d'una alumna de l'IES Porreres ha denunciat el centre, a través d'Advocats Cristians, per fer llegir a segon d'ESO –a la classe de castellà– el còmic El azul es un color cálido. Es tracta de la novel·la gràfica en què es basa la pel·lícula La vida d'Adèle (La vie d'Adèle, protagonitzada per Léa Seydoux), que està pensada per llegir-se a partir dels 12 anys. No obstant això, el pare de la menor –de 13 anys–, Alex Sansó, ha assegurat que no és apropiat, perquè al còmic es veuen "relacions lèsbiques" que inclouen "cunnilingus, llepar els mugrons o masturbar-se".

Quan algú famós del mainstream surt de l'armari sempre hi ha una allau d'opinions que en molts casos estan una mica desenfocades. Això ha passat novament amb María del Monte, que aquest any ha sigut la pregonera del Dia de l'Orgull LGTBIQ+ de Sevilla, acte que va aprofitar per explicar públicament per primer cop a la seva vida que és lesbiana. Davant d'aquest fet, que ha acaparat titulars i atenció mediàtica durant dies i dies i del qual la premsa del cor feia dècades que feia safareig –amb la boca petita, per por a querelles...–, no totes les opinions han sigut realment justes.

'Ham on rye'

La gran i desconcertant sorpresa del cinema 'indie' nord-americà

Tyler Taormina manlleva el títol del seu primer llargmetratges d’una de les obres semiautobiogràfiques de Charles Bukowski, Ham on rye, traduïda aquí com La senda del perdedor, que alhora remetia irònicament a la novel·la juvenil per excel·lència a la literatura nord-americana de la segona meitat del segle XX, El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger. En aquest cas ens trobem davant d’una relectura dels codis del cinema adolescent a partir d’un dels seus rituals més idiosincràtics, la festa de graduació, que marca el pas a la vida adulta però que també implica un procés de selecció i exclusió dels seus integrants. Segueix llegint. Disponible a Filmin

]]>

'Work in progress'

Abby McEnany i Tim Mason per a Showtime. En emissió a Movistar+

L'estrena l'any 2004 de la sèrie The L word va suposar una fita en la representació en l'audiovisual de les dones homosexuals. Per primer cop en la història ens trobàvem amb una ficció televisiva en què tot el protagonisme col·lectiu requeia en un grup de lesbianes que es relacionaven i gaudien amb la mateixa llibertat i complexitat que ho havien fet els personatges heterosexuals fins aleshores. Com tota obra pionera, la sèrie creada per Ilene Chaiken amb la col·laboració de Michele Abbott i Kathy Greenberg també presentava mancances, la més important el fet que els cossos i l'estil de vida de totes les protagonistes s'ajustessin a un canon estètic i social d'allò més normatiu. Showtime acaba d'estrenar una seqüela d'aquest títol clau de la televisió queer, L: Generación Q, que diversifica un pèl el seu univers pel que fa a l'origen cultural i la identitat sexual dels personatges. Però segueix movent-se en un entorn hegemònic de triomf, riquesa, bellesa i poder.

]]>

La coneguda com la millor amiga de Whitney Houston, Robyn Crawford, ha confessat en un llibre autobiogràfic que en el temps que va passar al costat de la cantant va mantenir-hi una relació sentimental, cosa que confirma els rumors que durant anys van circular sobre l'estret vincle entre totes dues. Segons la revista People, que publica un fragment de l'obra, titulada A song for you: my life with Whitney Houston, l'artista va posar fi a l'apartat sexual de la relació en els moments inicials de la seva carrera per por que sortís a la llum.

]]>

En el marc de les Jornades de Visibilitat lèsbica, s'ha presentat aquest divendres al centre cultural Flassaders el fanzin 'Las Hermanas Re-bollo", de la il·lustradora i artista mallorquina, Natàlia Farinyas, qui també és llibretera d'Oficios Terrestres, una de les entitats organitzadores de les Jornades que enguany, a la seva quarta edició s'han celebrat del 12 d'abril al 3 de maig.

]]>