El GEN-GOB Eivissa ha atorgat el seu premi Formigó 2025 a la presidenta del Govern, Marga Prohens, en una crítica contundent a les polítiques territorials i urbanístiques impulsades aquest darrer any. L'entitat ecologista sosté que les mesures del Govern van encaminades a "més formigó, més turistes i menys qualitat de vida" en un territori sotmès a "una emergència territorial, social i ambiental".

El grup ecologista GEN-GOB ha enviat un escrit a la Conselleria d'Agricultura per demanar la retirada de l’avantprojecte de llei agrària, que actualment es troba en tràmit d’audiència i exposició pública. Segons consideren, el Govern de les Illes Balears "pretén donar el tir de gràcia a la pagesia", convertint-la en objectiu de fons d’inversió i empreses turístiques perquè passi a formar part de "la sobredimensionada oferta turística d’aquestes illes", fent créixer la problemàtica de la dependència del sector turístic i "considerant la pagesia com una activitat residual a extingir".

La polèmica sobre la legalització en sòl rústic ja ha començat. El desig dels infractors de tenir la documentació de ca seva en regla comença a posar a prova el sistema, amb més de 500 expedients en marxa, tal com va avançar fa uns dies l'ARA Balears. D'una banda, hi ha els particulars i els despatxos, que comencen a presentar projectes, i de l'altra, les entitats conservacionistes com el GOB, que intentaran posar sobre la taula els procediments que no compleixin els requisits. Enmig hi són els ajuntaments que van aprovant criteris d'aplicació i que es troben al davant amb l'Agència de Defensa del Territori (ADT), que ja els ha fet saber que no tot s'hi val.

Les Balears han tornat a batre el seu rècord en l’arribada de visitants. A l’octubre ja superaven els 18 milions de turistes que s’havien registrat en tot el 2023. Però aquest creixement, superior al 5%, és el detonant de bona part dels problemes que pateix l’Arxipèlag, començant pel més greu: l’habitatge. Així ho creu Neus Prats, vicepresidenta del Grup d’Estudis de la Natura (GEN)-GOB, molt crítica amb la classe política i pessimista respecte de trobar-hi una solució a curt termini. “La situació és insostenible i l’esperança, nul·la. Si no es redueix el turisme, no hi ha solució”, sentencia.

Experts i moviments socials han demanat aquest dimarts que el Govern "reconsideri seriosament" la modificació legal que va aprovar el maig i que permet una altra vegada construir cases a zones inundables. El Pacte n'havia aprovat la prohibició l'any 2020, amb el Decret llei de territori, però el Govern de Prohens la va derogar el maig, quan va aprovar el Decret llei de simplificació administrativa –ara es tramita com a projecte de llei.

Més de la meitat de la praderia de posidònia de la badia de Talamanca està morta a causa dels fondejos i els vessaments de la depuradora. Així ho ha denunciat el GEN-GOB en el darrer estudi, on constata la degradació progressiva de la posidònia en aquesta zona.

Les competicions de pesca recreativa entraran dins dues reserves marines d'Eivissa, si prospera la idea que planteja la Conselleria d'Agricultura i Pesca, i que forma part d'una estratègia de modificació i creació de normatives que regulen aquesta activitat. En concret, les previsions del Govern són les de retocar "els decrets de les reserves marines de la costa nord-est d’Eivissa-Tagomago, de ses Bledes i del Vedrà-Vedranell per tal de permetre les competicions de pesca sempre que siguin sense mort i lligades a les tasques de seguiment pesquer de la reserva", segons afirma el director general de Pesca, Antoni Grau.

El GEN-GOB d'Eivissa ha advertit aquest divendres que si no s'aprova la modificació del PGOU de Vila es podran seguir donant noves llicències d'obra per construir encara més, atès que entraria en vigor la normativa de 1987. Això seria possible mentre Consell i l'Ajuntament debaten com solucionar l'aprovació definitiva de la modificació que hauria de reduir el sostre de la població local, passant dels 120.000 als 77.000 habitants. L'"excusa" que posen les administracions per no aprovar-ho, segons els ecologistes, és que no està acreditada la suficiència de recursos hídrics al municipi, però el GEN-GOB considera que "no existeix ni existirà" perquè depèn de la legalització de l'extracció d'aigua de pous que es troben sobreexplotats "fins més enllà dels límits viables des de fa dècades", asseguren.