"Miro les estrelles embadalit", comença cantant el grup Mishima, davant d'un cor que batega a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art, en l'entrega de les Creus de Sant Jordi 2025. Dalt de l'escenari, 21 personalitats i 10 entitats han recollit el màxim reconeixement de la Generalitat a "les disciplines que són necessàries per al progrés i per als valors que sostenen la comunitat", afirmava la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i citava compromís, creativitat, perseverança, empenta, llengua, ciència, cultura, recerca. "La força d’un país no es mesura només amb les seves institucions sinó també amb la qualitat humana de la seva gent", apuntava.

El filòleg i sociolingüista Isidor Marí Mayans, entre altres personalitats i entitats, rebrà la creu de Sant Jordi 2025. Es tracta d'un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat. El Govern català atorga aquests premis a 21 personalitats i 10 entitats que, "pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en pla cívic i cultural".

La cineasta Carla Simón, l'actriu Loles León, la periodista i escriptora Mercè Ibarz, el Centre de Titelles de Lleida i La Cubana són algunes de les personalitats i entitats que rebran la Creu de Sant Jordi 2025. Es tracta d'un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat. Altres guardonats són l'artista visual Eugènia Balcells, la periodista Rosa Maria Calaf, la ballarina i coreògrafa Montse Colomé, la dramaturga Lluïsa Cunillé, el músic i gestor cultural Marc Lloret (a títol pòstum), el director d'orquestra Josep Pons, l'empresari i editor Francisco Javier Moll (fundador de Prensa Ibérica) i José Creuheras (president del Grup Planeta).

Aitana Bonmatí és la millor futbolista del món, un referent internacional i una icona de Catalunya. Amb el Barça ha guanyat multitud de títols, un èxit col·lectiu que li ha permès aixecar dues Pilotes d'Or, el màxim reconeixement del món del futbol. Aquest dilluns al vespre ha aixecat un dels màxims reconeixements com a catalana: s'ha penjat la Creu de Sant Jordi, un nou guardó al seu extensiu palmarès, juntament amb vint personalitats i deu entitats més. Bonmatí ha estat l'encarregada de parlar en nom de la resta de guardonats i ha reivindicat la defensa del català. "He rebut més crítiques per parlar català que per jugar a futbol, però no m'han condicionat mai", ha afirmat Bonmatí, que ha demanat a les administracions presents a l'acte d'entrega que vetllin per la cultura i la llengua, que està "permanentment atacada i pateix una davallada en l'ús social".

Avui a Catalunya assistim a un lliscament, inquietant, de la política petita a la política empetitida. A la política petita li correspon la gestió de qüestions importants no estratègiques. La política empetitida, al seu torn, és la versió pobra i contrafeta de la política petita. És una política gremial, gesticulant, superficial i, en molts casos, irresponsable. És una forma d’erosionar —encara més— la dignitat d’una activitat que, per a mi, és la més honorable que existeix en una societat. Posaré només dos exemples recents de política empetitida.

La música ha tingut un protagonisme rellevant en el lliurament de les Creus de Sant Jordi 2023 que s'ha celebrat aquest dimarts al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat. Per una banda, perquè mitja dotzena dels guardons han anat a projectes i personalitats relacionades amb la música, com Jaume Sisa, Maria del Carme Valls, Sopa de Cabra, el Festival Sónar, la Societat Coral el Progrés i la Fundació Privada Vozes. D'altra banda, per l'actuació musical d'Alfred García, que ha interpretat versions a veu i guitarra acústica de Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa i El boig de la ciutat de Sopa de Cabra. Sisa, per cert, no ha pogut assistir a la cerimònia, i en el seu nom ha recollit la creu l'editor discogràfic Enric Pedascoll.

És diumenge. Plou i fa fred. Però Marina Vilalta i Fajula ni s’imagina faltar a la cita de cada tarda amb les seves estimades ovelles. És la pastora en actiu més vella de Catalunya. 95 anys i 5 mesos. Noranta guardant el ramat i la majoria des de Can Sibí a Bruguera, un petit poble de 57 habitants als peus de la muntanya del Taga (Ripollès), on va anar a viure quan es va casar, amb tres ovelles de dot. Després d’una vida d’anonimat, aquest any ha encadenat homenatge rere homenatge: la Generalitat li va concedir al juny la Creu de Sant Jordi per ser un “exemple de la importància del treball al món rural, i de la resiliència de les persones que s’hi dediquen”. I Bruguera acaba d’inaugurar una plaça amb el seu nom i una exposició de fotografies permanent.

"Talent i capacitat de treball: aquestes dues característiques són comunes a tots els guardonats amb la Creu de Sant Jordi", admetia la periodista Mònica Terribas al costat de Justo Molinero. Ells dos, que formaven part del palmarès de l'any anterior, han estat els encarregats de presentar la cerimònia d'aquest 2022, que s'ha celebrat al Teatre Monumental de Mataró i que ha arrencat amb el virtuosisme de Toti Soler a la guitarra.

El cantant d’Els Pets, Lluís Gavaldà, assegura que hi ha persones que desprenen “una aura enlluernadora” i que estan cridades a fer “coses grans”. Tenen aquest do les deu entitats i vint personalitats que han rebut aquest dilluns la Creu de Sant Jordi, entre les quals hi ha la banda de Constantí. Gavaldà –que ha parlat en nom de les entitats– ha fet broma dient que Els Pets al començament tenien “el mateix futur que un referèndum pactat amb l’estat espanyol", a diferència de projectes també premiats com Fundesplai, el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya o el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Diferents personalitats de l'esport, la cultura, la comunicació i l'activisme han estat reconeguts aquest dimarts amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat que atorga el Govern, a proposta de la conselleria de Cultura. Entre les 20 personalitats i 10 entitats que, pels seus mèrits, "han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural" hi ha esportistes com Alexia Putellas i Pau Gasol, el grup musical Els Pets, el dibuixant Francisco Ibáñez, l'artista Àngels Ribé, l'entitat Fundesplai i la periodista Mònica Terribas. Les Creus de Sant Jordi 2021 són:

El pintor Jordi Alumà (Barcelona, 1924), conegut per les seves múltiples obres de temàtica esportiva, sobretot olímpica, ha mort aquest dimecres als 97 anys al Masnou (Maresme). Nascut a Barcelona el 1924, fill del també pintor i cartellista Josep Alumà, es va iniciar en la pintura el 1937 en plena Guerra Civil als tallers del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, al costat de l'escultor Felipe Coscolla.

L'artista Miquel Barceló, l'actriu Imma Colomer, la coreògrafa Sol Picó, els germans Roca, Pallassos Sense Fronteres, la pilot de motos Laia Sanz i els pares de Guillem Agulló per la seva lluita antifeixista, seran distingits amb una Creu de Sant Jordi 2020. El Govern ha fet públic aquest dimarts les 30 personalitats i les 15 entitats guardonades per haver prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat en el pla cívic i cultural. L'elecció, que també inclou noms com l'economista Jordi Galí, el dirigent esportiu Pere Miró pel seu paper en els Jocs Olímpics de Barcelona, la dissenyadora Míriam Ponsa o l'Economuseu de les Valls d'Àneu, preserva la paritat de gènere i la representació territorial.

El pintor i escultor Miquel Barceló serà guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2020 que atorga el govern català, juntament amb 30 personalitats més, com ara la motociclista Laia Sanz o els cuiners germans Roca. Així ho ha informat aquest dimarts en roda de premsa la portaveu de l'executiu català, Meritxell Budó, que ha destacat que els premis s'han concedit seguint el criteri de paritat en matèria de gènere i de representació territorial.

A la primera fila de cadires, Leo Messi somriu i mira la platea. Fa la mateixa cara de bo des que ha baixat les escales de l’auditori del Fòrum acompanyat de tots els guardonats aquest any amb la Creu de Sant Jordi. Segur que hi ha qui s’ha preocupat d’explicar-li bé el significat del premi, fent un resum de la llarguíssima llista de persones i entitats premiades des del 1981. Al Barça s’ho han pres molt seriosament i hi han enviat una nombrosa representació: Josep Maria Bartomeu, Carles Rexach, Guillermo Amor, Josep Maria Fusté, Éric Abidal... Segur que li han fet cinc cèntims de les opinions divergents sobre la conveniència o no de la seva elecció. Seuen tots en bateria a la filera del passadís central. Molt poca estona abans de començar passen per allà Jordi Pujol i Marta Ferrusola, que deuen escollir amb cura els actes públics on assisteixen. Aquest sí: com aquell qui diu, juguen a casa. Pujol, que va amb bastó, saluda Rexach i li recorden qui és Amor. “Jo soc la seva dona”, li diu Ferrusola a Abidal. Els fan seure a la quarta o cinquena fila, una mica de cantó, just al costat d’Helena Rakosnik. “Em sembla que deu ser la primera vegada que s’omple això”, comenta l’ex primera dama. Des del 2004? Vol dir?

“Em semblava que calia salvar per les paraules tot allò que la història, la Història gran, o sigui la dels homes, havia fet imprecís, havia condemnat o idealitzat”.

Tal com va anunciar ahir, el Govern ha aprovat aquest dimarts la modificació del decret de nomenament de les Creus de Sant Jordi i ha retirat el guardó concedit a l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha dit que “el Govern considera que el tuit de Gispert va ser un error desafortunat i que ella mateixa el va esborrar”.

L'expresidenta del Parlament Núria de Gispert s'ha obert aquest dilluns a renunciar a la Creu de Sant Jordi si el Govern ho considera oportú. En una carta, publicada per 'El Punt Avui', De Gispert lamenta la polèmica suscitada pel seu "maleït tuit" i comunica que ha posat la distinció -que encara no ha rebut- a disposició del president de la Generalitat, Quim Torra, i el seu executiu. Pocs minuts després, la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, anunciava a Twitter que l'executiu li acceptava la renúncia. "Aquesta tarda hem rebut la carta de l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert. El Govern li agraeix la renúncia a la Creu de Sant Jordi, un gest que l'honora i avala la seva trajectòria de compromís a les institucions de Catalunya".