Els veïns de Palma i la Plataforma ciutadana en defensa dels bellaombres continuaran amb les mobilitzacions amb l'objectiu d'exigir responsabilitats a Cort per la tala dels 17 arbres de la plaça de Llorenç Villalonga. "No aturarem", ha assegurat Nina, membre de l'Associació de Veïns de Canamunt. En la mateixa línia, han anunciat que preparen altres activitats per denunciar "la innecessària tala massiva, la negació a fer una actuació menys radical, l'opacitat, la manca de participació ciutadana i la celeritat en l'execució de la tala", entre altres coses, segons ha explicat la presidenta de l'Associació de Veïns de La Calatrava, Edita Navarro. Els veïns han demanat una reunió urgent amb el batle de Palma, Jaime Martinez, per iniciar una mesa de diàleg i aturar qualsevol opció similar a la de la plaça de Llorenç Villalonga. Els ciutadans acusen l'Ajuntament d'haver-se botat el Reglament Orgànic de Participació Ciutadana per no haver-los facilitat els informes que determinaven el mal estat dels arbres i també per no haver acceptat les propostes alternatives que varen proposar a Cort amb l'objectiu de no arrabassar els arbres.

Un total de 56 finques ecològiques de Mallorca han sembrat 2.424 arbres fruiters durant els dos primers anys del projecte 'Mallorca en Fruit'.

L'Ajuntament de Palma ha condemnat la desaparició d'algunes tanques instal·lades a la plaça de Llorenç Villalonga divendres passat pel presumpte risc de caiguda de l'arbratge i ha anunciat que posarà els fets en coneixement del jutjat i de la Fiscalia en considerar que s'ha compromès la seguretat ciutadana.

L'Ajuntament de Sencelles ha reclamat a la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern balear un estudi tècnic urgent sobre l'impacte ambiental dels abocaments industrials en el torrent Solleric després de la mort d'una vintena d'arbres en els darrers dies.

Les fulles rogenques dels aurons, les alçades dels pins i les escorces estellades d'oliveres mil·lenàries són algunes de les fisonomies que acaben fent únics els arbres. Així i tot, la gran quantitat d'arbres i aspectes a avaluar fa difícil assenyalar un sol arbre com al més bonic. Però l'any 2011 l'Associació Environmental Partnership (EPA) va posar en marxa un concurs col·laboratiu anual per trobar l'arbre més bonic d'Europa. Després de tancar el període de votació, aquest dimecres han sortit a la llum els arbres seleccionats per la seva bellesa i història.

La poda d'arbres no autoritzada que va tenir lloc fa dues setmanes al carrer de Cadernera, al port de Pollença, no és la primera que hi ha hagut a la localitat. L'Ajuntament de Pollença assenyala que un veí va contractar una empresa jardinera pel seu compte i sense informar el Consistori, i afegeix que és una situació que "ja havia passat abans". "El 2023 ja va passar a aquesta mateixa zona, i també a altres indrets", explica la regidora de Medi Ambient de Pollença, Steffy Pozo, qui afegeix que els motius pels quals els veïns fan aquestes podes són diversos: pels possibles danys que pot provocar la caiguda de branques als béns immobles, per la brutícia que suposa l'acumulació de branques, fulles, flors i fruits, per la poca llum que arriba als habitatges pròxims a les copes dels arbres i per una qüestió merament estètica. La regidora explica, a més, que el nou programa de podes de l'Ajuntament resulta menys agressiu i que pot fer la sensació que els arbres no s'han podat, un fet que critiquen els veïns i que també podria motivar la intervenció particular.

L'Ajuntament de Pollença ha detectat que alguns veïns del Port han podat els arbres del carrer per iniciativa pròpia, sense l'autorització del Consistori. Davant la situació, l'Ajuntament ha advertit que aquestes pràctiques no compleixen les directrius tècniques establertes per al correcte manteniment de l'arbrat urbà i que poden posar en risc la salut dels arbres, a més d'afectar negativament l'entorn natural i paisatgístic de la zona.

Arbres que no arriben a florir, baixades de la producció, manca de descans, pèrdua de biodiversitat... Els fruiters pateixen de valent el canvi climàtic a les Balears, mentre que agricultors i experts cerquen la manera de pal·liar-ne els efectes. Les solucions impliquen trobar varietats d’arbres que resisteixen millor la temperatura alta i la irregularitat de les plogudes, amb sequeres més acusades i precipitacions torrencials.

L'Scirtothrips aurantii, un insecte que generalment no arriba al mil·límetre de longitud i de color groc ja és present a vuit parcel·les de Mallorca (dues a Fornalutx i vuit a Sóller). Es tracta d'una plaga nova –declarada de quarantena per la normativa europea per la seva elevada capacitat de reproducció i adaptació–, que no s'havia observat anteriorment a Mallorca i que afecta els cítrics, però també ha estat citada sobre més de setanta espècies vegetals. L'insecte "provoca danys estètics a la fruita com taques grises i deformacions i fa que no sigui comercialitzable per al consum, però sí per fer-ne suc", explica el cap de servei d'Agricultura, Andreu Juan. Tot i l'alerta que s'ha creat, les alteracions que provoca l'insecte de moment només s'ha detectat a les fulles.

Vuitanta-cinc incendis forestals han cremat 138,7 hectàrees a les Balears durant el 2024. Un 92% de la superfície total que s'ha calat foc pertany a Mallorca, segons les dades del balanç de la campanya d'incendis forestals que ha publicat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural aquest dimarts.

En una passejada per fora vila, de cada vegada és més habitual veure soques i branques d'arbres joves estibades de caragolins. Tot i que el tècnic de camp de l'Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema) Miquel Serra considera que "és una impressió del camp", assegura també, que en els darrers set anys, la presència de caragolins aferrats a les soques d'arbres menors de quatre anys "cada vegada va a més". Per què n'hi ha tants? Fan mal als arbres? Què es pot fer perquè no s'hi enfilin?

Som a les portes d’un nou estiu, que a les ciutats tornarà a ser irrespirable. Teniu el vostre refugi climàtic identificat? Podreu fugir al mar o la muntanya? Un cop més, constatem que la modernitat urbana se’ns ha girat en contra. Sí: malgrat la creença il·lustrada, fa temps que sabem que el progrés no és lineal.

L'ecosistema forestal d'Europa està en risc. La mortalitat dels arbres ha augmentat considerablement en les últimes tres dècades a causa del canvi climàtic i, a finals d'aquest segle, almenys un terç del conjunt de les espècies arbòries "d'alt valor", considerades així perquè podrien evitar la devaluació ecològica o econòmica, tampoc suportarien les condicions climatològiques del futur. Un estudi de la Universitat de Viena radiografia una tendència preocupant al Vell Continent per a les pròximes dècades: constata que la majoria d'arbres poden estar condemnats a mort fins i tot si l'escenari d'augment de temperatures no s'agreuja i es manté en un llindar moderat. Segons l'estudi, aquest "coll d'ampolla" d'espècies induït per la crisi climàtica podria tenir conseqüències considerables als boscos europeus i, per tant, per a l'assoliment dels principals objectius de la política i la gestió forestal. Per exemple, afectaria la producció de fusta o l'emmagatzematge de carboni, que és la diferència entre el CO₂ que capturen i alliberen els ecosistemes a l'atmosfera.

L'Associació de Veïns de Sa Calatrava ha aconseguit aturar la tala dels cincs arbres que l'Ajuntament de Palma volia tallar basant-se en un informe de Parcs i Jardins que alertava del perill que suposaven. Des de Cort confirmen que el perímetre dels exemplars s'ha barrat i que convocaran una reunió per explicar-los la situació. En cap moment, el consistori ha assegurat que després de la trobada no es llevin els arbres. "Efectius de la Policia Nacional ens han comunicat la notícia. No ha estat cap responsable institucional", han assegurat des de l'associació de veïns. A darrera hora d'aquest dilluns, l'Ajuntament va confirmar a l'ARA Balears que aquest dimarts es tallarien els arbres, malgrat que reconeixia que hauria pogut millorar la comunicació amb els veïns i informar-los prèviament. 

L'Associació de Veïns de la Calatrava ha convocat una concentració urgent per a les 7.30 hores d'aquest dimarts 30 de gener contra la tala de cinc exemplars de bellaombra, "sense avís ni explicació", a la plaça de Llorenç Villalonga. L'Ajuntament de Palma, per part seva, ha confirmat l'actuació "per seguretat" i cenyint-se a un informe dels tècnics de Parcs i Jardins del Consistori.

Sevilla i Madrid, amb uns estius semblants als de Palma, disposen de grans jardins arbrats com el de María Luisa o el Retiro. Per què Palma no té cap gran parc arbrat? Per a Imma Gascón, enginyera agrònoma, vicepresidenta de l'Associació Espanyola d'Arboricultura i actualment en excedència de l'Ajuntament de Palma, on ha estat 17 anys responsable del Servei de Parcs i Jardins, la resposta és clara: "Palma és una ciutat de tradició de patis i d'horts, amb molta d'ombra en carrers petits, i que en els anys 60, amb un exercici urbanístic bestial, no va pensar en parcs històrics".

L’aire d’Europa s'ha anat fent cada cop més sec en les últimes tres dècades i hi ha un 98% de probabilitats que els culpables hàgim estat els humans. Aquest és l’avís d’una seixantena d’investigadors coordinats per l’Institut Federal Suís per a la Investigació de Boscos, Neu i Paisatges WSL, que han analitzat les anomalies presents a les anelles dels troncs de set tipus diferents d’arbre. Aquestes marques es consideren un marcador clau per estudiar l’evolució de les condicions climàtiques de la Terra. L’estudi, publicat recentment a la revista científica Nature Geoscience, alerta que per trobar un aire tan sec al continent cal remuntar-se 400 anys enrere. 

Quan fa uns mesos que un arbre està ajagut en terra, els insectes ja han fet la seva feina entre l'escorça i la soca. En conseqüència, la podridura ha entrat tan endins que, d'aquest arbre, no se'n poden fer taulons perquè un fuster els aprofiti. És per aquest motiu que l'arquitecte i dissenyador Francisco Cifuentes s'ha posat en contacte amb l'Ibanat. L'objectiu és aprofitar les soques de pins i alzines que les nevades de les darreres setmanes ha tomat de cap a cap de la serra de Tramuntana.

El poble de Lloret fa una crida perquè tant lloritans com gent de fora poble plantin una figuera dins un cossiol i l'apadrinin fins a la festa del Sequer, d'aquí a dos anys. Amb aquest motiu, l'Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera (ARCUFI) n'ha organitzat un taller per a aquest dissabte dematí. Els socis de l'entitat han començat a exsecallar les figueres i n'aprofitaran les branques perquè els voluntaris les plantin i se'n cuidin durant dos anys.