A la seva primera sessió amb una nova terapeuta a San Diego, l'Elise, de trenta-set anys, es va sentir abandonada de seguida. No per alguna cosa que hagués dit la terapeuta, sinó pel fet que estava muntada en una bicicleta estàtica durant la conversa. La Maria Danna, de trenta-cinc anys, es va alarmar quan la seva psicòloga li va sacsejar vigorosament una maraca a la cara per "captar l'energia que emetia durant la sessió". El cas de Carson, que va buscar l'ajuda d'un psiquiatre d'Ohio per una depressió i una ansietat postpart severes, es va sentir aclaparada quan el metge li va enviar milers de missatges de text i li va revelar sentiments sexuals.

En un gimnàs de San Francisco hi ha un "mur de resultats" cobert de plaques que commemora els assoliments dels clients. Després de més de dues dècades, Billy Polson, fundador i copropietari del centre, ha vist fites de tota mena col·locades al mur, des de rècords personals en curses o a la sala de pesos. Una dona fins i tot va afegir una placa quan va aconseguir tocar el piano durant 30 minuts sense tenir mal d'esquena. Polson assegura que, per a moltes persones que col·loquen una placa al mur, la sensació d'assoliment ve seguida d'una pregunta inquietant: i ara què?

“Fa tres mesos que he deixat les xarxes socials que tenia, que eren Twitter i Instagram, i sento que m’he alliberat d’una cosa que havia arribat a ser una addicció”. Ho explica el Xavier, fotògraf de 54 anys que se sent molt content amb aquesta decisió. “Tinc la sensació d’haver recuperat el control, ara decideixo jo amb què omplo el temps buit que tinc al llarg del dia i no passo hores mirant vídeos absurds a xarxes”, explica. 

"Imagina't una autoescola on el professorat no té el carnet, no coneix el codi de circulació i les classes les fan només amb reels d'Instagram o vídeos de TikTok –exemplifica Eva Bach, que és pedagoga i experta en educació emocional–. On et diguin bajanades, com gas a fons sempre, que no t'aturis encara que vinguin revolts, que els límits només són mentals, que no tinguis mai por, que agafar un cotxe només és una qüestió d'actitud, que no cal res més...". És el que acostuma a passar avui dia amb les emocions, que a les xarxes socials es tracten amb un bombardeig constant de missatges d'influencers i altres "xerramequers", diu Bach, malgrat que no tinguin formació o que no avalin les seves afirmacions amb fonts contrastades.

Sovint debatem internament entre allò que pensem de manera racional i el que sentim. Els dilemes construeixen un teixit força consistent de la nostra personalitat. Ens passa en les relacions personals quan la raó ens diu que sortir amb aquella persona pot ser un error i ens alerta que seríem més feliços allunyant-nos-en, però el cor ens impulsa a trucar-li i ficar-nos de ple en la seva vida. També ho vivim en la nostra experiència social, tot i que de manera molt més inconscient. Un exemple en què estem immersos és la sensació de malestar i tristesa general malgrat que les dades objectives econòmiques són les més positives de les darreres dècades. Encara es complica més quan detectem que la percepció sobre la situació personal és diferent que la que tenim sobre la col·lectiva. Les enquestes ens diuen que quan es pregunta individualment la persona diu que està bé, però creu, en canvi, que el país està fatal.

A tots els que hem vist alguna vegada un concert dels Rolling Stones ens ve fàcilment al cap la imatge de Mick Jagger: un cantant prim, atlètic i amb un corrent d’energia inesgotable. Canta, balla, corre i salta per l’escenari com si no hagués nascut als anys quaranta, com si no tingués vuitanta-un anys i, encara més, com si no hagués tingut una vida plena d’excessos pròpia d’un rockstar. La pregunta és inevitable: ¿Com s’ho ha fet?

Es diu que la persona que ets avui, amb el teu caràcter, la teva manera de relacionar-te i de veure el món està condicionada per aquell infant que un dia vas ser i per com va aprendre a viure i defensar-se del que anava vivint. És sota totes aquelles cuirasses que s’ha anat construint, que encara existeix aquell nen. ¿I si ens atrevim a reconnectar-hi i aprenem a viure i acceptar-nos tal com som?

Els meus propòsits de Cap d'Any sempre han tingut un element en comú: tots han girat al meu voltant. Alguns anys m'he promès tornar a estudiar francès, que vaig aprendre a la secundària; altres he jurat renunciar a les compres impulsives, i altres (bé, cada any) he dit que aniria a dormir més aviat. L'objectiu, però, sempre ha estat el mateix: convertir-me en una millor versió i més feliç de mi mateixa. Tot i que no hi ha res dolent en buscar la superació personal, els experts afirmen que centrar-nos en les nostres relacions amb les persones que ens envolten pot contribuir de manera efectiva a fer-nos més feliços.

Hem sentit moltes vegades que estar massa temps asseguts és dolent per a la salut. Els humans no hem evolucionat per estar en aquesta postura. "Estar assegut et fa envellir més de pressa", assegura Katy Bowman, biomecànica i autora de Mou el teu ADN. Sigui per la salut òssia o articular, de la massa muscular o del nivell d'energia, afegeix: "gran part del que percebis com envelliment estarà influenciat pel temps que passes assegut".

Malgrat la importància fonamental que té el son per al nostre benestar general, pot ser que ens resulti difícil dormir prou cada nit. Les conseqüències de dormir malament afecten tots els àmbits de la vida i ens perjudiquen greument. Les rutines que seguim cada dia –anomenades higiene del son– busquen tenir un efecte positiu en la qualitat del nostre descans. Hi ha aspectes que és necessari tenir en compte per dormir millor, i que conformen condicions clau per millorar els nostres hàbits pel que fa al repòs nocturn. Saber agafar el son, mantenir-se adormit i despertar-se amb una bona sensació és part de la nostra qualitat de vida i del nostre pla diari per tenir una bona salut.

L'Ajuntament de Palma ha obligat a "immobilitzar" el cavall d'una galera durant 14 dies en una quadra, perquè estava en un estat de desnutrició severa. La intervenció es va dur a terme en la zona de Dalt Murada i tot i el seu estat el cavall estirava la galera.

Segons els experts, l'augment del cansament els dies ennuvolats pot tenir diverses causes. Pot ser haver decidit quedar-se a casa i no estar tant actiu com de costum, pot ser que hi hagi un canvi de pressió atmosfèrica que provoqui mal de cap o altres molèsties o alguna cosa que ens passi a l'organisme i que els experts no acaben d'entendre. Segons Alfred Lewy, metge i catedràtic emèrit de psiquiatria de la Universitat de Ciències de la Salut d'Oregon, els científics no saben —o no estan segurs— de com els canvis diaris del clima, com un dia ennuvolat ocasional, poden influir en els nivells d'energia. "Estudiar-ho és un embolic", assegura Kelly Rohan, professora i psicòloga de la Universitat de Vermont. A més, les investigacions sobre el tema són escasses.

Cans confinats a habitacions petites on trepitgen els seus propis excrements; sense vacunes ni identificació, i amb propietaris disposats a explotar-los per fer negoci. En aquestes condicions es troben molts dels animals que es crien il·legalment a les Illes. Tot i que la venda de cans, moixos i fures a botigues està prohibida a tot l’estat espanyol per llei des del passat 29 de setembre, la cria i la venda il·legal de cans és un negoci que continua viu a les Balears.

No fa ni un any que Berta Valenciano va deixar Barcelona per començar una nova vida al Ripollès. “Vaig haver de marxar per l'augment del preu de l'habitatge, però també volia viure més a prop d'un espai verd, i això al meu barri era impossible”, explica. Ara viu en un mas compartit i assegura que el trasllat a un entorn rural li ha suposat una millora de l'estat físic i anímic: "Viure a prop de la muntanya em fa estar més activa. Si tinc una estona lliure, surto a caminar. A banda, llevar-me sense el soroll dels cotxes i veure la natura des del menjador de casa em fa sentir molt a gust. He notat que estic més contenta".

"Controlador, mentider, antipàtic i incoherent". Aquestes són les quatre paraules amb les quals la Mercè, nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat, defineix el seu cap actual. Treballa en una editorial a Barcelona i assegura que l'ambient a l'oficina és insostenible, tot i que ella i els seus companys "aguanten" perquè la feina els agrada i no estan mal pagats. "El nostre jefe perd sovint els nervis i canvia de plans constantment. Recordo que un cap de setmana em va trucar per dir-me que havia d'entregar-li una ressenya molt urgent i vaig haver de marxar de la casa rural on era amb la família perquè no tenia internet. Vaig passar tot el dissabte treballant i quan li vaig enviar no em va contestar. El dilluns em va dir que al final no calia, que s'havia oblidat d'avisar-me", explica.

Parelles preocupades per les libidos “incompatibles”. Persones obsessionades per arribar a l'orgasme. Amants que es pregunten si tenen una quantitat de sexe “normal”. Els terapeutes, educadors i investigadors sexuals solen veure aquests problemes una vegada i una altra. Ens hem posat en contacte amb diversos experts per fer-los la pregunta següent: què t'agradaria que sabessin les persones sobre el sexe i la intimitat? I aquestes són les respostes:

Derek Antosiek es considera una mena d'expert del son. S'ha posat esparadrap a la boca, s'ha obert les fosses nasals amb dilatadors i s'ha segellat les orelles amb taps. Ha provat un ventilador que bombeja aire fresc sota els llençols i ha col·locat matalassos separats per a ell i la seva dona, un al costat de l'altre, perquè els moviments d’ella no el molestin. Ha provat llums de fototeràpia, monitors de qualitat de l'aire, rastrejadors del son i ulleres de llum blava. Amb cada nou experiment, l'objectiu que tenia era el mateix: trobar el son perfecte.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), passem al voltant d’un 90% del dia dins d’espais tancats. A casa, a la feina o en altres locals d’oci com gimnasos o restaurants. Un percentatge que s’ha incrementat arran de l’augment del teletreball en els darrers anys. Si passem en interiors la major part del nostre temps, ¿ens hauríem de preocupar més per l’aire que hi respirem? “Hi ha poc coneixement de com la qualitat de l’aire de casa afecta la salut”, assegura la biòloga Elisabet Silvestre, experta en bioconstrucció i autora de Viure sense tòxics. Com guanyar benestar i salut en la teva vida quotidiana (RBA). “Es té la percepció de la contaminació de l’aire exterior, del carrer, i no tant dels espais interiors. El cansament, la fatiga, el mal de cap, la manca de concentració, la picor als ulls, la gola, les mucoses o la pell, així com problemes respiratoris i cardiovasculars o reaccions al·lèrgiques, són símptomes que poden estar relacionats amb la qualitat de l’aire interior (QAI), tant a casa com a l’oficina o a l’escola”, puntualitza Silvestre. 

No. Els correus electrònics, el retorn al tàper i al cafè de màquina no et fa sentir bé. Ahir descansaves a la platja. O potser estaves escarxofat al sofà amb el llibre que per fi vas tenir temps d'acabar. Avui estàs davant d'un centenar de missatges sense llegir.