Vox no rebrà la subvenció electoral perquè no ha presentat la comptabilitat de la seva campanya del 26-M a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears. El partit d'extrema dreta, que ha estat l'únic de totes les Illes que no ha presentat cap dels comptes de les eleccions del 26 de maig, s'ha justificat assegurant que "era impossible separar les seves despeses de campanya de la resta de la comptabilitat del partit".

El Parlament de les Illes Balears acollirà aquests dimecres i dijous la sessió d'investidura com a presidenta del Govern de la socialista Francina Armengol, després del preacord de governabilitat segellat pel PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca.

Després d’un govern efímer de 144 dies durant l’inici de la legislatura passada, l’ecosobiranista Miquel Oliver (MÉS-Esquerra) ha tornat a agafar aquest dissabte la vara de l'Ajuntament. Al carrer, el crit d'"hem tornat" s'ha deixat sentir al final de la sessió constitutiva del nou Consistori.

El Pi ha virat cap a l’esquerra i ha format govern amb el PSOE a municipis com Capdepera, Felanitx, Marratxí o Artà. D’altra banda, els regionalistes governaran a Sant Joan, sa Pobla, Muro i Sencelles amb el suport dels socialistes. Les comparacions són prou evidents: si El Pi ha enllestit 12 pactes amb el PSOE, només ho ha fet a dos municipis amb el PP -Santa Margalida i ses Salines. Per altra banda, malgrat reivindicar-se com el partit de referència del centredreta, els populars no tenen cap problema a tombar cap a la dreta si és necessari per obtenir el poder.

Aquesta nova legislatura comença a l’Ajuntament de Palma amb la reedició d’un pacte entre les tres forces d’esquerres -PSOE, MÉS i Podem- que han governat Cort els darrers quatre anys. L’acord a què s’ha arribat després d’unes negociacions opaques i molt dures beneficia els ecosoberanistes, que, tot i que no han pogut retenir EMAYA, han aconseguit àrees destacades i amb visibilitat, malgrat la pèrdua de vots respecte de les eleccions del 2015. El fins ara batle, Antoni Noguera, serà tinent de batle i regidor de Cultura i Benestar Social, i dins d’aquesta macroàrea, el regidor Llorenç Carrió s’encarregarà de l’àrea delegada d’Educació, Acció Cultural i Política Lingüística. Per la seva banda, Neus Truyol, que durant quatre anys ha estat presidenta d’EMAYA i regidora d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal, és la nova responsable de l’àrea Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, una cartera clau per al futur de Palma que inclou Urbanisme.

El PSOE ha tret profit aquestes setmanes de negociació dels resultats obtinguts a les urnes el passat 26-M. Dels vuit municipis de l’illa, quatre seran governats per batles socialistes, dos per representants del PP, un per l’Entesa i un altre pel PSM - MÉS per Menorca. Les novetats més destacades són al Llevant. Es Castell, Sant Lluís i Maó tornen a mans socialistes i aquest mateix partit manté, en principi, la batlia del Mercadal. En tots els casos, el PSOE ho aconsegueix mitjançant pactes amb formacions progressistes, excepte el cas del Mercadal, on governaran en minoria. D’altra banda, l’Entesa, a Ferreries, i el PSM - MÉS per Menorca, a Ciutadella, consoliden el lideratge incrementant la quota de regidors. En el primer municipi l’agrupació d’electors governarà amb majoria absoluta mentre que a la capital de Ponent hi haurà pacte. Completen el mapa Alaior i es Migjorn, amb batles populars.

Els ajuntaments són la primera institució que enceta de manera oficial la legislatura. Després de quatre anys, potser alguns reptes han canviat, però n’hi ha d’altres que sempre hi són presents, com el manteniment, la millora i l’ampliació de les infraestructures de tot tipus: sanitàries, educatives, esportives, clavegueram, etc. A més, els consistoris hauran de fer front a problemes que s’han accentuat amb el temps, com les dificultats per accedir a l’habitatge i de mobilitat dels ciutadans.

El PSIB i Podem gairebé han tancat un acord programàtic per al Govern, després d’una setmana de negociacions marcada per la insistència de MÉS a assolir propostes prèvies i de caràcter global per a totes les institucions. Els ecosobiranistes ja varen deixar clar que seguirien el mandat de la seva assemblea i han mantingut una línia dura per arribar a acords, malgrat les acusacions que han rebut d’estar cercant més els càrrecs que el consens pel que fa als programes polítics.

Els equips negociadors de les tres forces d’esquerres que han estat durant els darrers quatre anys al capdavant del Consell de Menorca -Unides Podem, el PSOE i MÉS per Menorca- iniciaran les converses els pròxims dies amb l’objectiu de reeditar el Pacte d’estabilitat. Són unes negociacions que es preveuen fàcils, tenint en compte que els integrants dels partits polítics han compartit un mandat d’acord programàtic i s’han creat uns llaços afectius que quatre anys enrere eren de desconfiança. El conseller que ha guanyat el PSOE és clau per entendre el futur organigrama, mentre que l’any 2015 socialistes i MÉS per Menorca varen negociar en igualtat de condicions (empatant a tres) i varen acordar compartir la presidència. Així, els dos primers anys, Maite Salord fou la màxima autoritat insular i els dos darrers ho ha estat Susana Mora. Amb els resultats de diumenge passat, el PSOE obtindrà la presidència, tot i que MÉS per Menorca podria plantejar-se demanar-ne el darrer any. En qualsevol cas, la intenció del PSOE és mantenir Mora com a presidenta tot el mandat.

José Vicente Marí Bosó s’ha vist durant poc més de dos dies com el batle de Vila. Mentre es veia guanyador, el seu nom fins i tot ha començat a sonar com el d’un possible successor de Biel Company, el gran perdedor del 26-M, al capdavant del PP balear. Company ha encapçalat els populars en la primera campanya en què han perdut unes eleccions i han deixat de ser el partit més votat. El secretari general del PP balear, Toni Fuster, assegurava dilluns passat que Marí Bosó “podria ser un bon president” autonòmic del partit. Bosó, amb prudència, es va fer el tímid, passà amb cançons i no ho comentà. Només va dir que el seu partit hauria de fer una profunda reflexió després dels resultats.

“No em passa pel cap que no siguem decisius”, va assegurar el líder d’El Pi, Jaume Font, a Pòrtol, en un dels molts mítings de final de campanya que va fer a la Part Forana. Els regionalistes esperaven augmentar la seva influència i ser decisius per formar pactes, recuperant el paper de l’extinta Unió Mallorquina (UM), però en les eleccions autonòmiques del 26 de maig El Pi ha mantingut els mateixos resultats que el 2015, amb tres diputats al Parlament balear i tres consellers al Consell de Mallorca. De fet, és l’única formació que no ha variat els seus escons i ni el desgast del Partit Popular ni de MÉS els ha beneficiat. Els 31.290 vots a la Cambra balear i els 30.714 a la institució insular comprometen el futur del regionalisme, que sumarà catorze anys sense ser decisiu en un sistema polític insular en el qual han aparegut partits nous com Podem, Ciutadans i Vox.

La legislatura passada no només ha servit per posar fi a les polítiques més dures de José Ramón Bauzá i assolir certa pau en sectors com l’educatiu. També ha estat útil per comprovar el múscul dels partits del Pacte per afrontar les situacions més crítiques que tot govern ha de viure tard o d’hora. El PSIB ha demostrat la seva resistència i, en alguns casos, n’ha sortit millor parat que els seus socis de Govern. I la líder dels socialistes, Francina Armengol, ha fet evident la seva habilitat per fer front a circumstàncies adverses. A les files socialistes el moment actual no és precisament per a autocrítiques. Des del PSIB s’assenyala que a les Balears s’ha aprofitat l’efecte Sánchez i s’han sumat “lideratge, una estructura consolidada i una campanya potent”. A més, els socialistes consideren que s’ha sabut treure rèdit de la bona gestió, just el que no ha passat amb els socis de Govern.