A Mallorca, de tant en tant, s’hi anuncia una idea sorprenent per atreure més turistes, fer negoci o gastar doblers públics. Són projectes de tota mena -sovint macroprojectes milionaris-, però sempre cridaners per la despesa que implicarien si es fessin, perquè no tenen res a veure amb l’illa o perquè amenacen de consumir més territori, encara que sigui en sòl rústic. El darrer candidat a entrar en aquest sac, del març, és l’anunci d’una empresa israeliana per fer una ecoaldea de casetes individuals que ocuparia 400.000 metres quadrats, si és que acaba trobant lloc i aconseguint els permisos. Com ha passat sovint, l’anunci es va fer arribar als mitjans de comunicació sense que els promotors ni tan sols haguessin parlat amb les administracions, que s’ho miren amb un punt d’escepticisme.

Separat de terra per un canal no apte per a la navegació, a uns 375 metres del començament de la platja d’en Bossa, a Eivissa, hi ha l’illa de les Rates. En aquest illot es va cometre un dels despropòsits urbanístics més cridaners del darrer franquisme, després que l’Estat el subhastàs. El 1971, els nous amos, sense cap llicència d’obra, varen aixecar l’estructura d’un edifici que mai no es va acabar, encara que tenien permís per fer-hi arribar un cable elèctric submarí. La idea dels propietaris era, d’entrada, fer-hi un restaurant però, amb la perspectiva de la legalització del joc a Espanya, el projecte es va tornar més ambiciós: de cop i volta hi volien fer un gran casino per atreure el turisme. Un casino a l’illa de les Rates. Però el joc no es va legalitzar a Espanya fins a 1977, les obres es varen abandonar i el cadàver de formigó va continuar allà, trenta anys, habitat tan sols per rates. No va ser fins al canvi de segle que es va enderrocar l’obra i l’illot va quedar protegit per la Llei d’espais naturals.

A la segona muntanya més alta de Menorca, l’Enclusa, que té 275 metres i és al terme de Ferreries, hi ha una antiga base militar nord-americana abandonada d’ençà dels anys noranta. Fa gairebé 30 anys que és presa de les pintades i les males herbes. Quan funcionava feia d’enllaç de comunicacions entre els Estats Units i les tropes desplegades a l’Orient. El 3 d’abril de 2007 va semblar que això canviaria: el president de la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano, va visitar la base desballestada i va anunciar que l’havien comprada per 350.000 euros i que a partir de l’estiu de 2008 es convertiria en seu del Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera; n’havia de ser un dels projectes bandera. Des de llavors han passat 12 anys, però continua abandonada. No s’hi ha fet res. I tot i això, ha costat doblers. Ni tan sols la celebració, l’any passat, del 25è aniversari de la declaració de la Reserva de la Biosfera per part de la Unesco ha aconseguit canviar-ho.